23 de desembre 2009

Neon Indian - 'Psychic Chasms' (2009)

Els reis mags van ser molt i molt generosos l'any passat amb Peter Palomo: un munt de joguines en forma de sintetitzadors de tots colors (com el de la foto), una bona dosi de drogues i moltes idees perquè aquest 2009 pogués editar el seu primer àlbum, de difícil pronunciació, 'Psychic Chasms'. Un disc molt inspirat, ple d'electrònica, amb un punt lo-fi ben peculiar (apostaria que buscat a consciència), amb una lírica ben àcida, fins i tot esfereïdora en alguns moments.

Una llàstima que no s'hagi molestat en editar gaires single ni fer-ne massa vídeos. Perquè en té per parar un tren. I veient el resultat de "Should Have Taken Acid With You" seria curiós veure com representa altres grans temes com "Deadbeat Summer" o "6669 (I Don't Know If You Know)".

Un clar exemple d'inspiració musical i barreja de drogues:


Li dono un_
7
En destaco_ Les que he mencionat a dalt
T'agradarà si t'agrada_ Les primeres 5 cançons del disc de MGMT i Empire of the Sun

16 de desembre 2009

Amic dels Amics de les Arts

Anomenar-se Els Amics de les Arts és tot una declaració d'intensions. En aquesta ocasió no parlaré del mític bar de Terrassa que porta el mateix nom, no. Aquesta volta toca parlar del Joan Enric Barceló, l'Eduard Costa, el Ferran Piqué i el Dani Alegret, quatre joves de Barcelona que no només tenen una delicades especial per la música, sinó que també cuiden al detall les lletres i històries que ens expliquen, les caràtules, els videoclips...

Pel seu estil a mig camí del folk i del pop cantat en català, de ben segur que seran comparats amb Manel. I no és per a menys. Acaben d'editar 'Bed & Breakfast' (que podeu escoltar-lo per aquí) i gràcies a temes com "Jean-Luc" o "L'home que treballa fent de gos", per aquí apostem que pot arribar tenir tant d'èxit com 'Els millors professors europeus'. Si no, temps al temps.


08 de desembre 2009

The New Raemon @ Casa Elizalde (04/12/09)

La Casa Elizalde a arrebossar per la presentació del segon llarg de The New Raemon. Invitacions esgotades en qüestió de minuts, el mateix dia que s'han posat a disposició. A lo Bruce Springsteen. Piano, guitarra acústica i faristol.

Amb aquest panorama s'ha plantat Ramon Rodríguez, acompanyat al teclat per Marc Prats, damunt el petit escenari d'aquest centre cultural de Barcelona. Ha tingut temps de tot; de repassar les velles cançons de 'A propósito de Garfunkel', de presentar les noves de 'La dimensión desconocida', de versionar Estanislau Verdet i Nueva Vulcano, d'introduir una peça que formarà part d'un nou EP, inèdit de moment, de recordar l'època de Madee, i ha tingut temps per a bromes, acudits, més bromes i molt de contacte amb un públic força familiar. És més, ha ofert un concert a la carta dels assistents, que podien escollir quina cançó volien.

En directe, i sense l'ajuda de la banda, sona immens. No és gens difícil entendre, doncs, el perquè del seu èxit. The New Raemon ja no és "ah! sí! el cantant de Madee en solitari". The New Raemon és molt més.

01 de desembre 2009

17 de novembre 2009

El Mundo Today

Engegues la televisió i només veus explosions, maltractaments, robatoris i tota mena d'històries truculentes. Llegeixes el diari, i el mateix. Estàs cansat d'acabar deprimit en informar-te del què passa al món?

Xavi Puig i Kike García són el cervell de El Mundo Today, un bloc de notícies fake amb un humor exquisit i una creativitat màxima. Actualitzen diverses vegades per dia i les rialles estan garantides. Algunes de les vegades, val a dir, que no sé què em fa més gràcia, si la notícia en sí o bé els comentaris ingenus de la gent que s'empassa les cròniques i s'indigna amb les situacions.

No té preu.

05 de novembre 2009

Jazz Tardor 09

Un any més, tot el Novembre de Jazz a la ciutat de Lleida.
A partir de demà comença la setzena edició del Festival, amb noms com Terence Blanchard, Xavier Monge Trio, Richard Sinclair Band, o Bill Evans "Soulgrass" Band al cartell. Dóneu-li un cop d'ull a la programació, perquè per tots és sabut que la paraula "jazz" comporta elitisme i preus estratosfèrics de les entrades. No obstant, s'ofereixen una bona part dels concerts de forma gratuïta o a preus populars; concerts que estaran repartits en escenaris com el Cafè del Teatre, o altres espais com el pub Antares, l'Auditori Enric Granados, la Sala Unió d'Alpicat o Sala d’Actes d’Acció Social i Ciutadania de Balaguer.

23 d’octubre 2009

Choir of Young Believers - 'This Is for the White in Your Eyes' (2008)

Cada vegada que m'arriba a les orelles la música d'alguna banda danesa (país poc prolífic en el context musical, val a dir) quedo sorprès. Choir of Young Believers és Jannis Noya Makrigiannis, un rodamón amb tres nacionalitats que va encetar aquest projecte fa un parell d'anys. 'Choir' implica comitè. Així doncs, es va buscar uns quants amics replegats de l'indie underground de Copenhagen per editar el seu primer disc, 'This Is for the White in Your Eyes' (2008) -el pots trobar aquí.

Jannis ha sabut trobar un so peculiar pel seu debut, una bona combinació de folk i de pop portats a grandiositats orquestrals. Més pop i variat en un inici, "Next Summer" i "Action/Reaction" (el primer senzill, a l'estil Beach Boys), es calma al llarg d'una segona part més folk, "Wintertime Love" (que sembla cantada per Thom Yorke), "Why Must It Always Be This Way?" o "Yamagata". Entre mig, moltes veus, molts violins i elaborades polifonies.



Li dono_ 7/10
En destaco_ "Hollow Talk", "Action/Reaction", "Next Summer"
T'agradarà si t'agraden_ Fleet Foxes, els violins i les cançons tranquil·les de Thom Yorke.

16 d’octubre 2009

Quan la realitat supera la ficció

Que s'hagi creat una banda, The Mentalists, que fa música sense instruments, és un fet difícil d'entendre. Però a aquestes altures de la humanitat tot sembla possible: 4 aplicacions descarregades des de l'Apple Store, ganes de jugar, algun coneixement musical... i com a resultat, la versió en directe de "Kids", de MGMT, per a iPhones i iPods Touches. Flipa, flipa.


05 d’octubre 2009

Corrandes de la parella estable

Sense entrar en discussions si Manel toca millor en recintes oberts o sales petites, el que està clar és que les lletres de les seves cançons són sublims. D'entre totes les peces del seu debut, 'Els millors professors Europeus', n'hi ha una que destaca per ser adient com a última pàgina de llibre, "Corrandes de la parella estable".

Decebut perquè no l'han tocada durant la seva actuació al BAM 09, us la deixo per aquí amb la lletra, i us convido a afegir-hi rimes que hàgiu sentit en algun dels seus concerts, o bé que ragin de la vostra imaginació, o bé de qualsevol altra font.

Ja sabeu la regla: dos frases, la primera que acabi amb "í", perquè rimi amb la segona frase, "I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí."
En un concert algun eloqüent va soltar:
"Ella sempre em diu Antoni,
però jo em dic Martí
,
i
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí."

Manel - Corrandes de la parella estable



Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un "carmelo" un vespre de Sant Medir,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?",

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


I ara ella porta els nens al cole I jo faig els plats de la nit,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo soc un fan de l'Astèrix I ella té tots els Tintins,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


Prefereixo que no parli del seu novio de París,

Que ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" I ella vol carta de vins,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


Jo ja sé dos o tres coses, ella ja en sap quatre o cinc,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro I'm'espanto no fos que es canses de mi,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

28 de setembre 2009

Passejant pel BAM 09

  • Tonino Carotone. Rambla del Raval. Dijous 22h.

L'excèntric cantautor espanyol es presenta puntual dalt de l'escenari acompanyat d'una bona colla de músics italians, tal com ens comenta. Amb una vestimenta més pròpia de Leonard Cohen comença el concert interpretant cançons del seu últim treball 'Ciao motali!' (2009), en el que ja no queda rastre d'aquell home esgarrat que componia lletres dins la presó. És més, aquestes peces (“Me cago en el amor”, "Tu vua fa l'Americano", "La abuela vuela"...) han evolucionat en una direcció força tèrbola, més pròpia d'una orquestra de festes majors de poble que d'un personatge que tenia un estil ben peculiar.

  • Ix! Plaça Reial. Divendres 21.45h

Cada vegada són més els fans que segueixen a la banda catalana. I es nota que agrada entre els assistents als concerts. Amb un sol disc sota el braç, es van dedicar a interpretar-lo. Força bé.

Patrick Wolf, passant-ho bé.

  • Patrick Wolf. Plaça Reial. Divendres 23h

Molt retard per l'extravagant jove americà, que va saltar en escena vestit de roig cridaner i amb un pentinat digne de menció, i va fer un molt bon concert. Això sí, amb poc més de mitja hora va tenir la feina llesta. Mitja dotzena de cançons, amb cops d'ull a Madonna i Björk, entre certa indignació dels nombrosos assistents per la brevetat de l'actuació. “Magic Position”, versió allargada, va tancar la parada, abans d'un bis on Patricio Lobo es va disfressar i maquillar d'alguna cosa indefinible, i es va acomiadar amb quatre paraules que hagués pogut practicar una mica més: “muchos gracios!”.

  • Manel. Antiga fàbrica de la Damm. Dissabte 19.30h

Manel s'han fet grans, molt grans. Que siguin un dels plats forts d'aquest BAM amb tant sols un disc a les seves espatlles diu molt. I que tothom taral·legi de cap a peus totes les seves lletres és força indicatiu. Però tot i el bany de masses, Manel segueix sent una banda de sales petites, de recintes tancats i familiars, on les històries que expliquen són més personals, més de tu a tu. Tocar al centre de Barcelona davant de milers de persones és bo pel seu currículum, però no ajuda a assaborir una a una les camàndules de 'Els millors professors europeus'.

  • Catpeople. Fòrum. Dissabte 1.30h

Paradoxalment, hi ha estils que sonen i tenen més tirada en segons quines llengües. Si els gallecs Catpeople cantessin en castellà, ni la meitat de la gent s'hagués apropat a l'amfiteatre del Fòrum. Però cantussejant en anglès, sonen més contundents (i pràcticament iguals a Interpol). El problema va recaure en què no van connectar amb el públic en cap moment i va passar l'estona sense pena ni glòria.

Primer pla robat del google images del cantant de We Are Standard

  • We are Standard. Fòrum. Dissabte 2.30h

Gracias gente de Barcelona y alrededores de Bilbao!”. Així és va presentar Deu Chacartegui, amb un parell de copes de més i alguna substància extra al seu cos. We are Standard tancaven el BAM 09 amb els seus ritmes de discoteca que van tenir una acollida esplèndida entre la joventut del recinte. Dance, punk, electrònica; una festa!

24 de setembre 2009

Micah P. Hinson - 'All Dressed Up and Smelling of Strangers' (2009)

A grans trets, per a fer un bon àlbum de covers pots:
1) Agafar un grapat de cançons famoses, seguir un sol estil i esperar que tingui acollida.
2) Agafar un grapat de cançons desconegudes i, sigui quin sigui l'estil escollit, aconseguir que tothom les conegui i els hi agradi.

'All Dressed Up and Smelling of Strangers' és el cinquè disc d'estudi de Micah P. Hinson, i és un acceptable disc de covers. Inferior a les seves últimes entregues (especialment el seu debut 'and the Gospel of Progress' (2004) ) aquest doble-cd té la gràcia que compleix amb els dos punts esmentats, en el que el de Texas interpreta cançons conegudes ("Suzanne", de Leonard Cohen; "My Way", de Frank Sinatra; "While My Guitar Gently Weeps", de The Beatles) i d'altres ben desconegudes, amb dos parts diferenciades, una primera més folk on Micah P. canta solament amb la seva guitarra, i una segona on una amplia banda d'instruments acompanyen la veu esquerdada del cantautor.

Com la nit i el dia. Aquí les dos parts.



Li dono_ 6/10
En destaco_ "Runnin' Scared", de Roy Orbison; "Sleepwalk", de Santo & Johnny; "While My Guitar Gently Weeps", de The Beatles.
T'agradarà si_ No et fa res sentir cançons de tota la vida amb altres estils.

20 de setembre 2009

Festival In-Somni 09

Ja hi ha dates. Els propers 19, 20 i 21 de Novembre arriba a Lleida la quarta edició del millor festival (per a mi) que se celebra a les Terres de Ponent, l'In-Somni.

Per què el millor? In-somni ha aconseguit que, encara que sembli impossible per les dimensions i reclam de la nostra ciutat, any rere any des del 2006, per Lleida hagin passat artistes de la talla de Camera Obscura, Jay-Jay Johanson o Vive la Fête, oferint concerts de gran qualitat en escenaris com El Cafè del Teatre o Cotton Club, sempre plens a vessar.

Enguany, i a falta de la confirmació d'un parell de grups, jo ja confirmo la meua assistència al festival, solament havent llegit el nom de Micah P. Hinson. El de Texas actuarà la nit del 20, i suposo que el Cafè del Teatre en serà l'escenari. Escandalós. L'acompanyaran el barcelonins Mendetz (que repeteixen), el cantautor Joan Miquel Oliver (membre d'Antònia Font), els debutants The Lions Constellations, ix! (que ja van actuar al Festinoval fa uns mesos) i Gose.

Més informació properament amb el cartell complet i els horaris dels concerts.

06 de setembre 2009

Love Me Back

Mingaile Skuodyte, àlies Mingus, lituana de naixement i catalana d'adopció des de fa ben poc, va estudiar alguna cosa relacionada amb el disseny per ordinador al seu país. Aprofitant els seus coneixements musicals, va enfocar el seu projecte final de carrera a fer un videoclip d'una cançó seva. Una història de sabates i peus en "Love Me Back":


30 d’agost 2009

Parecidos Razonables? #15


Nirvana - Nevermind (1991) &
"Weird Al" Yankovic - Off the Deep End (1992)

Sabent que els segons es dediquen a la comèdia i la paròdia musical, aquí tenien una bona font d'inspiració i plagi.

13 d’agost 2009

We are the Party: shortfilm contest

Els darrers 10 dies s'ha celebrat a Terrassa un intercanvi cultural que ha agrupat joves participants de països com Dinamarca, Lituània, República Txeca, Alemanya, Polònia i Catalunya (amb l'entitat cultural La Vibria com organitzadora). El resultat global de "We are the Party" ha estat esplèndid, gràcies a la iniciativa, creativitat i entrega de cada un dels components.

Una de les propostes ha estat un concurs de curtmetratges. Amb poc marge de maniobra, i tan sols 2 hores per pensar una idea, enregistrar i editar-la, els participants, dividits en 4 equips havien d'elaborar una peça d'un minut de durada que tingués un mínim fil conductor amb la ciutat d'acollida, Terrassa, i que ha acabat donant resultats tan curiosos i estrambòtics com aquestes.









30 de juliol 2009

Summer Hits

Tots sabem que el hit de l'estiu serà algun ritme de la Shakira o derivats, que sentirem a teles, ràdios, anuncis, serà el politono més baixat, tothom el ballarà perquè sonarà 10 vegades per nit en qualsevol local...

No satisfet amb això, aquí van unes quantes propostes més.
  • Phoenix - "Lisztomania"


(ja que no hi ha videoclip oficial de "Fences")
  • Metric - "Sick Muse"


  • The Asteroids Galaxy Tour - "Around the Bend"

  • Animal Collective - "Summertime Clothes"


  • Fever Ray - "Triangle Walks"

  • La Roux - "Bulletproof"

21 de juliol 2009

Embassa't {09}

El Vallès també té festival independent. I què millor que contra la crisi econòmica una nit de música alternativa a preus populars i amb la presència de Klaus & Kinski, El Petit de Cal Eril!, White Rose Movement o ix!, entre d'altres.

Sabadell estrena la primera edició de l'Embassa't. La cita és aquest proper divendres 24 de Juliol, a l'espai de La Bassa de Sant Oleguer (mapa aquí pels que no sabeu on para).

Tota la informació està a la pàgina web del festival. I els horaris són els següents:

19.45h - The Hairy Legs
20.30h - El Petit Cal Eril
21.30h - Klaus & Kinski

22.30h - Anorak
23.30h - ix!

00.35h - White Rose Movement

2.00h - Plastic Operator
No especifica - Maadraassoo

02 de juliol 2009

Happy Birthday 'Agaetis Byrjun'

El Juny de 1999, fa exactament 10 anys, uns quants curiosos es van reunir a la òpera de Reykjavik per assistir la presentació del segon disc de Sigur Rós, 'Agaetis Byrjun'. Estic gairebé convençut que la majoria d'ells no tenia ni idea qui eren aquestos islandesos. Però el que puc afirmar és cap d'ells sabia que aquest àlbum seria, anys més tard, un dels més excepcionals que ha donat la música en tot aquest temps.

A jutjat per la imatge de la caràtula i pel significat del títol ('Agaetis Byrjun' traduït al català vol dir "Un bon començament"), no podien estar més en la certesa. Creadors d'un so propi, com si provingués d'un altre planeta, talment sideral, un inici extraordinàriament diferent que els ha portat ben amunt.

Aprofitant l'efemèride, ha sortit a la llum un tema, "Nýja Lagið", que va ser tocat en el mencionat concert a l'òpera de la capital Islandesa, i que mai va acabar formant part de l'àlbum ni de cap altre concert de la banda. Tota una troballa.

09 de juny 2009

Parecidos Razonables? #14


Ornette Coleman - Ornette! (1962) &
Clinic - Internal Wrangler (2000)

Jazz d'avanguàrdia enfront rock experimental, 40 anys més tard. Evoquen les dos imatges la música que hi ha al darrera?

05 de juny 2009

Festinoval 09

Si hagués encapçalat aquest breu article amb: "Festinoval, el festival que s'ho val", hagués estat ridícul. Havent introduït el tema amb aquestes paraules, també ho és. Però com que són pocs els curiosos que es deixaran caure per aquestes terres i el festival realment s'ho val, així ho deixo.

El Festival d'Artistes Emergents, Festinoval, que enguanya arriba a la 8a edició, es celebra aquest mes de Juny (divendres 19 i dissabte 20) a Lleida, al Turó de Gardeny, i ve carregat d'espectacles i artistes per a tots els gustos: rock, dance hall, íntim & visual, revetlla & mestissatge, eliminatòries del sona 9... El Petit de Cal Eril, Maika Makovski, IX!, entre molts altres noms a descobrir.

2 dies, 4 escenaris, música de tots els estils... i totalment gratuït! Ja que una de les premises del certamen és el format independent i sense ànim de lucre. Tota la informació la trobareu a la pàgina web del festival, així com horaris, artistes i activitats.

01 de juny 2009

The Asteroids Galaxy Tour - 'Fruit' (2009)

Casualitats de la vida, l'estiu del passat 2008 The Ateroids Galaxy Tour van tocar al Roskilde Festival (I, II i III), però per aquelles dates, aquestos danesos no tenien ni un sol disc al mercat i van ser relegats a un pavelló júnior de poca tirada.

'Fruit' (2009), és el seu primer àlbum, i tal com diu Lars Iversen (baixista i teclista) i Mette Lindberg (la rossa que canta), han vingut aquí per "complir amb una missió: donar color al pop, mesclar el funk i el folk, i combinar el soul de l'antiga escolta amb psicodèlia i sons de l'espai exterior". Dit així, espanta. Però el cert és que tots aquestos estils es fonen a la perfecció en 10 cançons que tan sonaran a les pistes de ball com per acompanyar sessions de soul antic.

Segur que enguany, quan trepitgin escenaris de festivals estiuencs, tindran una posició privilegiada en tots ells. Si no tens la oportunitat, pots escoltar el seu cd aquí.

The Asteroids Galaxy Tour - "The Sun Ain't Shining No More"


Li dono_ 8
En destaco_ "The Sun Ain't Shining No More", "Push the Envelope", "The Golden Age"
T'agradaran si t'agrada_ el pop, el funk, el soul i la psicodèlia, però sobretot el pop.

20 de maig 2009

La vida de Ian Curtis en 121 minuts

Són diversos els directors de videoclips que darrerament han provat sort fent incursió a la gran pantalla. Alguns, com Michel Gondry, han creat un estil propi inconfusible; altres, com Mark Romanek, no han tingut la mateixa fortuna i s'han quedat en un intent sense més transcendència. 'Control' (2007) és la primera temptativa de l'holandès Anton Corbijn, i atenent al resultat, pronostico que no serà la última.

'Control' narra la vida i història de Ian Curtis, líder de la mítica banda de post-punk de finals dels 70 Joy Division, fent un retrat acurat de la seva trajectòria, la creació de la banda, les diferents relacions personals del músic, els alts i baixos, les excentricitats damunt l'escenari... fins a la seva destrucció com a persona, presentant una excel·lent fotografia en B&W i unes actuacions impecables, tant de Sam Riley (Ian Curtis), com de Samantha Morton (Debbie).

Sam Riley en el paper d'un deprimit Ian Curtis

La cinta et té atrapat des de l'inici degut al ritme sostingut i les extravagàncies del músic, però és extraordinari el final (tranquils, res d'spoilers). Tothom coneix el desenllaç de la vida de Ian, fet que aprofita el director per mostrar, tan sols, les imatges imprescindibles, ni una més, ni una menys, d'aquell fatídic 18 de maig del 1980, tancant el film d'una manera punyent.

Altament recomanable.

17 de maig 2009

Coldplay són generosos

Regalar música és una pràctica que s'ha tornat habitual. Cap a finals del 2007 Radiohead convidava a tots els fans "a pagar el que ells vulguin" per 'In Rainbows', on la quantitat de zero lliures esterlines era possible, i fou la més reproduïda. Tota una revolució, tractant-se d'una banda que mou tantes masses i que ven tanta música.

La gesta de Radiohead té un mèrit terrible, però no cal anar a l'estranger, ni ser una gran estrella per trobar més exemples: a la pàgina web oficial de Joe Crepúsculo també es pot descarregar gratuïtament totes les seves publicacions que va fent, LPs, EPs, remixos...

Just aquest mes de maig, s'han unit a la iniciativa els britànics Coldplay, que aprofitant la gira de 'Viva la Vida...' han enregistrat un cd en directe que es pot adquirir "for free" des del seu espai web. 'Left Right Left Right Left' conté 9 cançons, la majoria del seu darrer treball, però també algun hit dels de sempre. El pots descarregar aquí (o si l'enllaç ha estat eliminat, d'aquí).

15 de maig 2009

Arriba el Primavera Sound 09

El Parc del Fòrum de Barcelona acollirà, del 28 al 30 de Maig, una nova edició del Primavera Sound, la vuitena, amb un desplegament d'artistes enorme, apostant tan per bandes mítiques com My Bloody Valentine, Neil Young, Sonic Youth, Spiritualized, o noves tendències com Deerhunter, The Horrors, Gang Gang Dance, The Pains of Being Pure at Heart, Crystal Stilts...

L'oferta és infinita i molt variada, com ja va sent habitual al Primavera. Rock, folk, electrònica, psicodèlia, grups d'aquí i grups d'allà. Una cita indiespensable.

El cartell sencer i els horaris estan aquí. Però si molts d'aquestos noms et sonen estranys, connecta't a la ràdio del festival per estar a l'ona.

12 de maig 2009

"Mandolines Tralarí"

L'estava esperant. El primer single i videoclip d'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és la definició exacta de la banda, pel peculiar muntatge, l'estrafolària indumentària, la suggerent història, la tremenda cançó: una batalla entre robots gegants blaus i... molt difícil de descriure, entre "Les Fabuloses Aubergínies Ninja i les Mandolines Tralarí", amb dibuixos animats i molt sentit de l'humor (això sí, no descarto que algú de vosaltres s'acabi marejant).

No has acabat d'entendre què passa? Fes clic al vídeo.

El Petit de Cal Eril - "Mandolines Tralarí"

21 d’abril 2009

El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)

'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és, per fi, el debut d'aquesta banda tan simpàtica de la que ja he fet alguna pinzellada. Tot i sortir a la venta el proper 27 d'Abril, ja es poden escoltar íntegrament els 11 talls al seu perfil de lastfm.

Mires les caràtula i arrugues les celles pensant: Què passa aquí? Tranquils, tot en ordre. Si ja els coneixes, els has vist en directe o escoltat abans, t'agradaran. Si no saps qui són, et trobaràs amb folk, veus de nens, ritmes alegres i lletres estrafolàriament surrealistes que parlen de fets estranys i incomprensibles (bé, potser sóc jo el que no les entén) i sobretot d'animals (de fet, la meitat dels títols del disc contenen algun nom d'animal).

Són especialment curioses
"I tantes Figues" i "les Sargantanes al Sol"; m'absorbeixen els 7 minuts de "L'Amistat del Calamar"; crec que la millor és "Mandolines Tralalí"; no m'acaba de fer el pes aquesta versió tan estranya de la popular "Ton Pare"; però trobo a faltar les precioses "Mel" o "Tornaràs", que formaven part de la demo 'Per què es grillen les patates?' i que confiava que estiguessin també en el seu primer llarg.

Tot plegat amb accent lleidatà i deixant un bon regust de boca. Ara bé, si busques un substitut a les lletres de Manel, als ritmes d'Antònia Font o a la música de Pascal Comelade, aquest no és el teu lloc, perquè El Petit de Cal Eril ja firma estil propi.

Li dono_ 6
En destaco_ "Mandolines Tralalí", "Amics dels Animals", "i les Sargantanes al Sol"
T'agradaran si t'agrada_ menjar-te una pruna i escopir el pinyol perquè no et creixi un pruner al ventre.

19 d’abril 2009

Manel toca al mercat

No és la primera vegada que veiem als Manel tocar en públic. Ja fa una bona temporada van recórrer alguns dels carrers de Barcelona interpretant "En la que el Bernat se't troba", davant les cares atònites dels vianants (en part pel show, en part per les pintes del percussionista).


Ara ha estat el torn de "La gent normal", versió de la famosa "Common People" de Pulp. En aquesta ocasió, l'indret escollit ha estat el mercat de Sant Antoni de la capital catalana, envoltats de bròquils i cols, davant la indiferència col·lectiva total de la gent que compra pomes i maduixes. Sona realment bé.



17 d’abril 2009

Telecogresca 09

Aquest era el cartell de l'any passat. Dorian, The Pinker Tones, La Pegatina... més "un ambient increïble" (segons paraules d'alguns assistents, completament eufòrics).

Axí doncs, les expectatives eren molt altes per l'edició d'enguany. Ja fa temps que s'esperava la data, els grups confirmats, el cartell definitiu... I aquí el tenim, Telecogresca 09, amb zero grups interessants (pel meu gust) i decepció proporcionalment oposada a les expectatives creades.

En tot cas, el proper 9 de maig, a partir de les festiu del vespre al Parc del Fòrum de Barcelona, es podrà trobar una barreja entre el punt més sorollós de Boikot o Soziedad Alkoholika, el punt més festiu de La Troba Kung-Fú, el punt més indie de La Habitación Roja o We Are Standard o el contrapunt electrònic de John Acquaviva, per posar uns exemples.

A passar-ho bé!

11 d’abril 2009

Descobrim a The Antlers

Un dia d'aquestos, no gaire llunyà, parlaré amb més profunditat qui són aquestos 3 personatges de la foto que es fan dir The Antlers.
Però mentrestant, i per anar obrint boca, una cançó en directe del seu nou treball, Hospice.


18 de març 2009

Disponible 1999

Falten encara alguns dies per a la cita, però Love of Lesbian, com que són així de cools, ja han penjat el seu nou àlbum 1999 (del que parlava just fa uns dies), al seu MySpace, (encara que també podeu trobar i descarregar-lo aquí).

M'agradaria, però m'abstendré de fer comentaris precipitats a lo "millor disc de l'any", "lo millor que ha fet LOL" o qualsevol sentència per l'estil. Deixarem pair-lo i tindreu notícies ben aviat.

11 de març 2009

Club de fans de John Boy



Love of Lesbian presenta nou single amb un vídeo més mediocre, menys espectacular que "Universos Infinitos", però aquest "Club de fans de John Boy" sona bé, enganxa, segueix la línia dels discos anteriors tot incorporant-li pinzellades electròniques. D'aquí pocs dies surt a la venta 1999, el seu sisè disc d'estudi (el tercer en castellà) i els fans ja en tenim moltes ganes.

Per si tens ganes de més, passa't pel seu myspace, on hi trobaràs un parell de temes més del nou àlbum, "Allí Donde Solíamos Gritar" i "Segundo Asalto".

28 de febrer 2009

Fanfarlo - 'Reservoir' (2009)

Per bé o per mal, el debut dels londinencs Fanfarlo (nom extret d'un personatge d'una obra de Baudelaire, per molt ridícul que pugui semblar) recorda a molta música ja escoltada. 'Reservoir' té l'aire festiu de Beirut, la veu del cantant de Clap Your Hands Say Yeah! (però sense cansar tant), melodies i acords típics d'Arcade Fire, bons arranjaments com Sufjan Stevens... tot en 11 cançons!

Obre el teló "I'm a Pilot", espectacular, i ja et fas una idea del que t'aniràs trobant. El principi del disc és aplastant, "Ghost", "Luna"... amb unes melodies que calen ben ràpidament. Paradoxalment, el primer single és "Harold T. Wilkins or How to Wait for a Very Long Time", que es deixa escoltar, però no és la millor del disc ni de llarg.

Trompetes, cordes, un arsenal instrumental, cops de palmell... Acaba la sessió amb "Good Morning Midnight" i ja tens ganes que torni a començar. Potser no satisfaran els seguidors d'Arcade Fire, potser tampoc els de CYHSY!, ni els de Beirut trobaran un "Nantes" o "Sunday Smile", però Reservoir (que el trobaràs aquí) deixarà molt a dir.



Li poso_ 7.5
En destaco_ "I'm a Pilot", "Luna", "Finish Line".
T'agradarà si_ t'agraden tots els grups comentats anteriorment.

25 de febrer 2009

Gratuït i a casa: Festival La Plaça Odisea 09

Ja es coneix el cartell d'enguany d'aquest festival, La Plaça Odisea, que de la ma de Depósito Legal, arriba ja a la tercera edició.
Els dies 16, 17 i 18 d'abril, a dos espais diferents de
Barcelona (al voltant del Maremagnum), es deixaran veure artistes del moment, com Joe Crepúsculo o Klaus & Kinski, i d'altres més consagrats com Sr. Chinarro. Els suecs Lacrosse donaran el toc internacional a la trobada que, una vegada més, és totalment gratuïta i a l'aire lliure!

Dijous 16 / Sala Maremagnum
Joe Crepúsculo
Extraperlo

Divendres 17 /Plaça Odisea
Sr. Chinarro
Lacrosse
Bombones

Dissabte 18 / Plaça Odisea
Piano Magic
Cuchillo
Klaus & Kinsk

19 de febrer 2009

Donem una oportunitat a... El Petit de Cal Eril

Amb aquest nom i aquestes pintes? qui són? una banda? vols dir que triomfaran?

El Petit de Cal Eril, segons diu el seu MySpace, són 7 i són de Guissona (Lleida), tot i que no ho tinc molt clar. Ells diuen que sonen com "de tot una mica... i com... si et menges una pruna, escup el pinyol o et naixerà un pruner al ventre...", però jo diria que fan pop juganer, acústic, amb campanetes i sorollets, veus fines i de nens, música alegre que sona la mar de bé i no et deixa indiferent.

Tenen una maqueta del 2007, 'Per què es grillen les patates?' i actualment, sense discogràfica ni cap contracte, estan enregistrant el seu primer àlbum, 'El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol', i n'hi ha molts que ja l'esperen amb candeletes. Així ho confirma que vagin fent concerts per Barcelona, com a l'Heliogàbal el proper 11 d'abril. No us els perdeu!