08 de febrer 2009

Manel @ Faktoria d'Arts - Terrassa (07/02/09)

Arnau Vallvé (veu principal de Manel), obre l'escena lamentant algun contratemps que modificarà lleugerament el guió previst per l'espectacle de la nit. Amb el públic dubitatiu per uns instants, el cantant es comença a posar els assistents a la butxaca amb històries amables i perfectament entrellaçades. I es que Manel, amb un sol àlbum sota el braç, Els Millors Professors Europeus, i només una dotzena de cançons, sembla que s'estiguin doctorant quan tot just estan a les beceroles de la seua carrera musical.

El repertori és el que hi ha, però sona perfectament adaptat per un directe, sense tanta instrumentació però amb molta participació vocal per suplir les absències d'instruments de vent. "És nit freda per ser Abril", "Roma", "Dona estrangera", "Al mar"... Amb un incís a mitja sessió amb un homenatge a Pulp i el seu "Common People", per acabar amb "En la que el Bernat se't troba".

Però el públic en vol més, i tots sabem que "Corrandes de la parella estable" encara està al tinter. El que no sabem és que, arribats en aquest punt, se'ns convida als assistents a pujar a l'escenari i improvisar més rimes a aquesta corranda, fet que, amb el feeling que s'ha creat des del primer moment, paraules astutes i molt encertades d'uns i altres es fonen amb la música en directe.

Munts de somriures omplen la sala, i amb aquest ambient tan festiu, fins i tot una versió de "La tortura" (aquella de la Shakira que va ser tot un èxit fa uns estius), queda adient per tancar la paradeta fins la propera. Genial.

6 comentaris:

David ha dit...

Sí senyor! Espectacular els Manel! Molt hàbils!

Encaro penso en rimes de corrandes a l'altura de la del Martí, els teens i tai-chi! :D

una reusenca en terres noruegues ha dit...

Primer objectiu al arribar a terres catalanes serà anar a un concert de Manel! Quines ganes m'han agafat!

(aquest cop t'has estalviat el mail =D)

Lejos de Shibuya ha dit...

Uou!!! I tu il ferrera no vau improvisar res???? avere kines rimes vau fer...

mi-bemoll ha dit...

No va tindre desperdici!

Molt encertada va ser: "Jo em dic Arnau, però ella em diu Martí! I ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí!"

Bravo pel públic!!

Santi Ausente ha dit...

Tan solo quería darte las gracias por esa entrada en LA BACA POP. Ha sido un placer descubrir a los buenos músicos de Cataluña y Mallorca.

Un saludo.

Gemma ha dit...

Volíem marxar amb bu-us però ho vam feeer amb ferrocarril, i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

Amb tot, una nit magnífica. ;)

Sense cap pulmonia aparent,

Gemma