27 de novembre 2007

Trilogia Kevin Smith

Dimarts de Cine no s'atura i aquesta setmana, a part de la tradicional projecció de dimarts, tenim el plaer d'oferir 3 pel·lícules seleccionades dins la filmografia de l'eclèctic Kevin Smith, aquest mateix 28 de Novembre, a la residència d'estudiants de Terrassa.

Aquesta iniciativa sorgeix arran de la bona acceptació que va tenir el curs passat la projecció de la trilogia de Regreso al Futuro.

Per aquesta ocasió hem escollit la divertidíssima Mallrats (1996), la tragicomèdia Persiguiendo a Amy (1997) i el clàssic de Clerk's (1994), primera obra del director americà, i primer gran èxit de la seva carrera.

Pels que no conegueu res Kevin Smith, heu de saber que es tracta d'un dels homes més frikis que he pogut veure: amant de tot lo relacionat amb els còmics, Star Wars, els Videojocs, el hockey, el sexe... Temes recurrents que fan que no puguis para de riure, moltes vegades, per lo absurdes que són les situacions.


[Els horaris de les projeccions i demés informació la podeu consultar al mateix cartell de la sessió.]

20 de novembre 2007

Decepcions del 2007 (i no són poques)

Ara que ja estem arribant a les acaballes de l'any, i després d'haver pogut pair ja una bona quantita de discos, puc començar a fer alguna valoració que altra.
Deixo lo millor pel final, així que començaré avui comentant aquests artistes dels que esperes amb candeletes que arribi el seu proper àlbum, però, incomprensiblement, han editat un disc fluix, mediocre, o directamnet dolent.
Aquí alguns exemples:

Queens of the Stone Age -Era Vulgaris


Directament començant per la caràtula (?¿!!!??) però què és això? És de lo més lleig que he vist en temps. No m'agrada. I quan agafes alguna cosa amb prejudicis, malament anem. I és una pena, perquè QOTSA és una de les meves bandes preferides: un so inconfusible, la veu de Josh Homme increïble, unes guitarres oh!, riffs potents i amb vida...

Però aquesta vegada no entenc què ha passat, perquè tot plegat es fa monòton i repetitiu. Han perdut un punt d'alegria i originalitat, i ara es basa tot en bastant de soroll i poques nous.

Per més que li dediqui temps a que m'agradi, això no ha fructiferat i s'ha acabat convertint en la decepció de l'any.

4/10

Air - Pocket Symphony


Ets un enamorat de "Moon Safari"? Et va agradar "The Virgin Suicides"? Creus que "10000Hz Legend" no era tant dolent com el plantejaven sinó tot al contrari? i cada vegada que sents "Talkie Walkie" se't torna a posar la pell de gallina?

Si compleixes algun d'aquests requisits, llavors aquest "Pocket Symphony" no et convencerà, perquè el duo francès s'ha quedat sense benzina. No tenen aquells moments hipnòtics d'abans. No presenten cançons tan elaborades. Sembla, talment, com si haguessin fet un disc per complir, tot i que amb unes quantes vegades d'escoltar-lo, et puguis impregar de l'atmosfera airiana i puguis quedar mitjanament satisfet.

En destaquen: Once Upon a Time, Mer du Japon, Napalm Love.

6/10

The White Stripes - Icky Thumb


Apuntava maneres. Un primer senzill a la bena, Icky Thumb, fort, pura adrenalina, alguns detalls peculiars pel so que els de Detroit ens tenien acostumats.

Arriba el cd sencer i la pregunta que se'm passa per ment és: "Elephant va ser una excepció?". Perquè si ja l'últim treball "Get Behind Me Satan" no estava a l'altura de les crcumstàncies, aquí han tornat a reinventar-se però sense trobar el camí adient.

Se salven altres cançons com
You Don't Know What Love Is (You Just Do as You're Told), o Conquest, però en general deixa molt que desitjar.

6/10

Clap Your Hands Say Yeah! - Some Loud Thunder

Eufemismes com "Aquest no és un disc fàcil", "Voler evolucionar és difícil" o "El segon cd sempre costa molt" no justifiquen aquest petit desastre. I dic desastre després d'haver pogut adorar el seu primer treball de títol homònim. Allò sí que era original, divertit, juganer, estrany...

Aquest "Some Loud Thunder" és molt estrany, poc juganer i gens divertit, sinó tot el contrari: fosc, molt fosc, tèrbol, i sense tanta imaginació com fa, tan sols, un parell d'anys.

Això sí, no deixis d'escoltar Satan Said Dance o Yankee Go Home, que són realment genials.

5/10

Deluxe - Fin de un viaje infinito


Bé bé bé... Arribats en aquest punt la cosa começa a ser difícil d'avaluar. Però tranquils que en faré un resum ben ràpid i entenedor: "Fin de un viaje infinito" és un dels majors conjunts de despropòsits que mai he sentit, absurt fins a ser insoportable.

Xoel, l'has cagat.


1/10

16 de novembre 2007

Simpsons? o un recull de pel·lícules?

Hi ha algú que no sàpigui qui són els Simpsons? Evidentment, la resposta és no.
A dia d'avui no crec que hi hagi cap ésser que hagi pogut viure paral·lelament a aquesta atípica família de personatges grocs d'Springfield.

Si bé és cert que ens han repetit tots els capítos fins a la sacietat (ja ho comentaven un dia a La Baca Pop), i sembla que coneixem tots i cadascun dels detalls de cada escena, mai acabes de descobrir-los amb profinditat...

I si no, només cal que mireu aquesta pàgina [Escenes i imatges de referència de les pel·lícules], d'algú que s'ha dedicat a retallar frames originals i posar-los al costat del Bart, Homer, Marge i companyia, i en la que podreu trobar coses com aquesta:

Simpsons & The Shining (El Resplandor)

2001:Odisea en el Espacio, La Naranja Mecánica, En busca del arca perdida, Ciudadano Kane, Qué bello es vivir!, Alguien voló sobre el nido del cuco, El Padrino... són d'altres que també han estat homenatjades. Increïble repertori a pel·lícules de tots els temps, moltes de les quals, ben segur, havien passat desapercebudes al veure els capítols.

10 de novembre 2007

2a edició In-somni Lleida 2007


Doncs sí, el que semblava impossible, un festival independent prou interessant, amb propostes d'alt nivell d'aquí i d'arreu fet a Lleida, arriba a la segona edició, properament, aquest mes de Novembre, els dies 22, 23 i 24.

Si ja l'any passat va ser una grata sorpresa descobrir aquest In-Somni, podent veure Camera Obscura, Mendetz o Ladybug Transistor, aquest any tindrem l'oportunitat de gaudir d'artistes de la talla de Jay-Jay Johanson, The Pinker Tones, Tokyo Sex Destruction o Vive la Fête (entre d'altres). Tot plegat increïble.

A més, també forma part del festival la presentació del Reactable, aquest nou instrument electrònic que està fent furor arreu del món, i que ha estat utilitzat, entre d'altres, per la Björk, a la Biblioteca Pública de la ciutat.

Tots els detalls a la pàgina web del festival.


PD: Jay-Jay Johanson... Ai Déu meu... Quina emoció!


07 de novembre 2007

Parecidos Razonables? #10

Aquesta vegada un de molt evident, amb dos bandes de renom al capdavant (Queen i Blur) i un artista al darrere de tot (Andy Warhol) com a punt de referència. N'hi ha d'altres, segur, que han imitat l'estil.

¿Està tot inventat i ara només ens dediquem a copiar?


Queen - Hot Space (1982) &
Blur - The Best of Blur (2000)




Les referències:
Obres com "4 Marylins (1962)" o "4 Pandas (1983)", d'Andy Warhol.


03 de novembre 2007

Per "Tots Sants": Panellets.

Amb una mica de retard celebro la castanyada. I com que aquest any va envoltada d'apunts i més apunts traduïts en innumerables exàmens, encara no he pogut degustar cap panellet dels de tota la vida.

Sort que hi ha gent al món (artista la catalogaria jo), com la Gemma Peiró, Peiró pels amics, que darrera del pseudònim de Gyzketa té amagats cops tan genials com aquest:

Panellets para todos


Sobretot no us oblideu de passejar detingudament pel seu fotolog, que realment, val molt la pena.

Molts records Gemma! =)