28 de setembre 2009

Passejant pel BAM 09

  • Tonino Carotone. Rambla del Raval. Dijous 22h.

L'excèntric cantautor espanyol es presenta puntual dalt de l'escenari acompanyat d'una bona colla de músics italians, tal com ens comenta. Amb una vestimenta més pròpia de Leonard Cohen comença el concert interpretant cançons del seu últim treball 'Ciao motali!' (2009), en el que ja no queda rastre d'aquell home esgarrat que componia lletres dins la presó. És més, aquestes peces (“Me cago en el amor”, "Tu vua fa l'Americano", "La abuela vuela"...) han evolucionat en una direcció força tèrbola, més pròpia d'una orquestra de festes majors de poble que d'un personatge que tenia un estil ben peculiar.

  • Ix! Plaça Reial. Divendres 21.45h

Cada vegada són més els fans que segueixen a la banda catalana. I es nota que agrada entre els assistents als concerts. Amb un sol disc sota el braç, es van dedicar a interpretar-lo. Força bé.

Patrick Wolf, passant-ho bé.

  • Patrick Wolf. Plaça Reial. Divendres 23h

Molt retard per l'extravagant jove americà, que va saltar en escena vestit de roig cridaner i amb un pentinat digne de menció, i va fer un molt bon concert. Això sí, amb poc més de mitja hora va tenir la feina llesta. Mitja dotzena de cançons, amb cops d'ull a Madonna i Björk, entre certa indignació dels nombrosos assistents per la brevetat de l'actuació. “Magic Position”, versió allargada, va tancar la parada, abans d'un bis on Patricio Lobo es va disfressar i maquillar d'alguna cosa indefinible, i es va acomiadar amb quatre paraules que hagués pogut practicar una mica més: “muchos gracios!”.

  • Manel. Antiga fàbrica de la Damm. Dissabte 19.30h

Manel s'han fet grans, molt grans. Que siguin un dels plats forts d'aquest BAM amb tant sols un disc a les seves espatlles diu molt. I que tothom taral·legi de cap a peus totes les seves lletres és força indicatiu. Però tot i el bany de masses, Manel segueix sent una banda de sales petites, de recintes tancats i familiars, on les històries que expliquen són més personals, més de tu a tu. Tocar al centre de Barcelona davant de milers de persones és bo pel seu currículum, però no ajuda a assaborir una a una les camàndules de 'Els millors professors europeus'.

  • Catpeople. Fòrum. Dissabte 1.30h

Paradoxalment, hi ha estils que sonen i tenen més tirada en segons quines llengües. Si els gallecs Catpeople cantessin en castellà, ni la meitat de la gent s'hagués apropat a l'amfiteatre del Fòrum. Però cantussejant en anglès, sonen més contundents (i pràcticament iguals a Interpol). El problema va recaure en què no van connectar amb el públic en cap moment i va passar l'estona sense pena ni glòria.

Primer pla robat del google images del cantant de We Are Standard

  • We are Standard. Fòrum. Dissabte 2.30h

Gracias gente de Barcelona y alrededores de Bilbao!”. Així és va presentar Deu Chacartegui, amb un parell de copes de més i alguna substància extra al seu cos. We are Standard tancaven el BAM 09 amb els seus ritmes de discoteca que van tenir una acollida esplèndida entre la joventut del recinte. Dance, punk, electrònica; una festa!

24 de setembre 2009

Micah P. Hinson - 'All Dressed Up and Smelling of Strangers' (2009)

A grans trets, per a fer un bon àlbum de covers pots:
1) Agafar un grapat de cançons famoses, seguir un sol estil i esperar que tingui acollida.
2) Agafar un grapat de cançons desconegudes i, sigui quin sigui l'estil escollit, aconseguir que tothom les conegui i els hi agradi.

'All Dressed Up and Smelling of Strangers' és el cinquè disc d'estudi de Micah P. Hinson, i és un acceptable disc de covers. Inferior a les seves últimes entregues (especialment el seu debut 'and the Gospel of Progress' (2004) ) aquest doble-cd té la gràcia que compleix amb els dos punts esmentats, en el que el de Texas interpreta cançons conegudes ("Suzanne", de Leonard Cohen; "My Way", de Frank Sinatra; "While My Guitar Gently Weeps", de The Beatles) i d'altres ben desconegudes, amb dos parts diferenciades, una primera més folk on Micah P. canta solament amb la seva guitarra, i una segona on una amplia banda d'instruments acompanyen la veu esquerdada del cantautor.

Com la nit i el dia. Aquí les dos parts.



Li dono_ 6/10
En destaco_ "Runnin' Scared", de Roy Orbison; "Sleepwalk", de Santo & Johnny; "While My Guitar Gently Weeps", de The Beatles.
T'agradarà si_ No et fa res sentir cançons de tota la vida amb altres estils.

20 de setembre 2009

Festival In-Somni 09

Ja hi ha dates. Els propers 19, 20 i 21 de Novembre arriba a Lleida la quarta edició del millor festival (per a mi) que se celebra a les Terres de Ponent, l'In-Somni.

Per què el millor? In-somni ha aconseguit que, encara que sembli impossible per les dimensions i reclam de la nostra ciutat, any rere any des del 2006, per Lleida hagin passat artistes de la talla de Camera Obscura, Jay-Jay Johanson o Vive la Fête, oferint concerts de gran qualitat en escenaris com El Cafè del Teatre o Cotton Club, sempre plens a vessar.

Enguany, i a falta de la confirmació d'un parell de grups, jo ja confirmo la meua assistència al festival, solament havent llegit el nom de Micah P. Hinson. El de Texas actuarà la nit del 20, i suposo que el Cafè del Teatre en serà l'escenari. Escandalós. L'acompanyaran el barcelonins Mendetz (que repeteixen), el cantautor Joan Miquel Oliver (membre d'Antònia Font), els debutants The Lions Constellations, ix! (que ja van actuar al Festinoval fa uns mesos) i Gose.

Més informació properament amb el cartell complet i els horaris dels concerts.

06 de setembre 2009

Love Me Back

Mingaile Skuodyte, àlies Mingus, lituana de naixement i catalana d'adopció des de fa ben poc, va estudiar alguna cosa relacionada amb el disseny per ordinador al seu país. Aprofitant els seus coneixements musicals, va enfocar el seu projecte final de carrera a fer un videoclip d'una cançó seva. Una història de sabates i peus en "Love Me Back":