19 de desembre 2007

Dimarts de Cine amb els estudiants de la Ciutadella (Barcelona)

Aquestos dos d'aquí som el Lluís i jo mateix qui, amb molt d'entusiasme, ha dut a terme Dimarts de Cine, aquesta iniciativa que porto comentant des de fa pràcticament un any:


Aquest és l'ambient que es va aplegar el passat Divendres 14 de Desembre a la Residència d'estudiants de la Ciutadella (Barcelona).

I aquesta és la proposta que va fer que totes aquestes cares estiguessin atentes durant un parell d'hores a la pantalla, que disfrutessin d'una nit de cinema, companyia, palometes i descans davant els exàmens.

Cartell informatiu

En definitiva, una divertidíssima nit, de cine, de gent, d'amabilitat...
Moltes gràcies a tots. =)


16 de desembre 2007

La Casa Azul - Sala Apolo (15-12-07)

El pots adorar o bé odiar. I encara que pugui sonar a tòpic, cert és que no et pots quedar indiferent al sentir les seves cançons o, com anit, no pots sortir amb cara de pòquer després d'haver assistit al concert que va oferir a la Sala Apolo (Barcelona). Tot al contrari.

Guille Milkyway, cervell i únic integrant de La Casa Azul, es va entregar damunt l'escenari. Acompanyat d'unes pantalles, els seus sintetizadors, un piano i una guitarra, va crear alguna cosa més que un concert de música convencional, va deleitar els centenars de fans que l'aclamaven i corejaven cadascun dels versos, amb una perfomance de música, imatges i animacions gràfiques (únicament comparable amb lo que els Chemical Brothers estan acostumats a oferir).

L'orquestra al complet

Va repassar les cançons dels primers treballs i es va centrar en fer botar el públic amb les noves de La Revolución Sexual. Va portar el tempo del concert a la perfecció, amb moments melancòlics i acústics, i altres de total bogeria i ballables. Va tenir temps per interpretar la mítica "Love is in the air", fer acudits (aparentment espontanis) sobre alguns dels seus versos, repartir agraïments a tort i a dret, i acomiadar-se, emocionat, entre 2 bisos i molts aplaudiments.

Genial actuació i deliciós sabor de boca al finalitzar. Eclèctic grup de fans que ens rodejaven a la sala, indescriptible. Ganes de tornar-hi altra vegada. Blossom, Karen, Nina, Dusty, Astrud entre nosaltres. I una imatge estranya que ens va sorprendre durant tota la nit: Guille sense barret.

La Casa Azul - La Revolución Sexual


09 de desembre 2007

Votacions 2007!!

Arribem a finals d'any i se'm planteja un repte (bastant ambiciós): va, som-hi, ajudeu-me a trobar els millors discos de l'any, a nivell internacional i nacional. Us ho poso fàcil, només amb un parell de clics!

He fet dos enquestes (que estan a la dreta), i he seleccionat 12 discs editats aquest any 2007 per cada votació, els que m'han semblat més rellevants. No obstant, s'accepten altres propostes.

Com que l'elecció entenc que és difícil, es pot seleccionar més d'un cd per enquesta.

Hi ha temps fins l'últim dia de l'any. =)

07 de desembre 2007

In-somni 2007 (el resum)

Amb una mica de retard, ja estic en condicions d'explicar tot el que va donar de sí aquest cap de setmana d'in-somni replet d'actuacions musicals. El resultat és un bon sabor de boca, la sensació que s'estan fent coses, que hi ha qui es mou, i que poc a poc les escenes sense tanta projecció van adquirint protagonisme.

  • Dijous 22 de Novembre
El festival obria les portes de la segona edició a la sala La Boîte poc abans de mitja nit, amb la presentació del darrer número del magazine cultural ponentí Revers, i l'actuació dels (desconeguts per la meva part) lleidatans Hewel, que van sorprendre a la majoria d'assistents pel seu directe, cançons treballades i concises, i versions originals d'artistes com Mendetz o Franz Ferdinand. Tot un descobriment ben agradable.

Miqui Puig, vivint-ho

Mentre la sala anava prenent consistència, Miqui Puig, el que fou jurat del programa televisiu Factor X, es passejava entre els assistents tot meditant el que seria la selecció de peces per més tard. El resultat va ser un trajecte dels dels anys 60/70 fins a l'actualitat, passant per electrònica, pop, ritmes més alternatius... Una mica desenxufat al principi, el dj es va trobar més còmode amb el pas del temps fins aconseguir una atmosfera poc menys que apoteòsica.

  • Divendres 23 de Novembre
El cartell de divendres presentava el plat fort del festival: Jay-Jay Johanson. I si portava aquesta etiqueta era per algun motiu, tal com es va poder apreciar amb la multitud de gent que es va aplegar (poc puntual), al Cafè del Teatre de l'Escorxador.

Jay-Jay Johanson

Tímid i introspectiu, acompanyant de la seva banda, pianista, baixista i bateria (fixeu-vos que no utilitza guitarres) i d'un Apple, imprescindible aparell avui en dia (que interpretava a la perfecció cadascuna de les bases rítmiques electròniques de cada peça), Jay-Jay Johanson va pujar a l'escenari per reinterpretar un bon grapat de cançons de la seva discografia, repassant, bàsicament, els primers àlbums Tatoo, Whiskey i Poison, i deixant de banda la seva època més experimental (des del punt de vista de l'electrònica).

Curt però amb moments intensos. Poc més d'una hora i quart dalt de la tarima, el suec va estar sol i acompanyat, va cantar fins i tot a capella. Va tenir moments per a tot. Però no va ser rodó per l'incomprensible xivarri que es desprenia des del darrera del local.

Un cop a fora, vam tenir la oportunitat d'intercanviar algunes paraules amb els integrants de la banda, molt agradables, per cert, fent temps abans de desplaçar-nos al Cotton Club per veure la següent actuació: The Pinker Tones.

Perquè entre mig actuaven Herois de la Katalunya interior (que no posaré ni en negreta per intentar fer veure la poca rellevància que hauria de tenir aquesta ¿banda?), segurament l'espectacle més patètic i lamentable que he vist mai, i que veuré en molt de temps: 4 xavals de Tarragona desagradablement emmascarats, impertinents, desentonats, matxacons... Un cúmul de despropòsits, un darrere l'altre, que no era ni música ni res.

The Pinker Tones en directe

Havent tingut aquesta mala sort de conèixer-los en directe, poc després es van presentar The Pinker Tones a l'escenari, uns atípics dj's que van oferir un recull de ritmes i melodies ballables amb gran encert, una bona sessió d'electrònica que no va tenir l'acceptació que es mereixien per part de la gent (poca, val a dir). No obstant això, desitjo llarga vida al duo barceloní, perquè realment tenen talent.

  • Dissabte 24 de Novembre
Últim dia d'aquesta petita marató musical. No vaig poder assistir a l'actuació dels catalans Tokyo Sex Destruction, però no crec que fos el lloc més adient (el Cafè del Teatre), perquè aquestos guitarreros oferissin un espectacle amb condicions. Tot i això, no puc opinar per la meva absència.

Vive la Fête

Però ens vam retrobar al Cotton Club, amb l'energia i frescor dels belgues Vive la Fête, segurament l'altre plat fort del festival. Amb la gent abocada al duo i omplint la sala fins la bandera, la banda va oferir un bon espectacle d'electro-rock, tal com ens té acostumats. Espectacle, música i diversió, què més volem?

Finalment, la nit va acabar amb una sessió dels dj's residents a la sala lleidatana, els Calvin Brothers, punxant alguns dels temes més actuals.


Segona edició del festival in-somni i, com he comentat al principi, genial iniciativa per apropar bandes tan internacionals com les comentades a una ciutat petita i sense tradició com és Lleida. Enhorabona.

04 de desembre 2007

Atemptat a la llibertat d'expressió

És agressiva aquesta afirmació, però és així com m'he sentit, quan algú "de dalt", sense donar més explicació, ha suprimit la meva connexió (i la de tots els usuaris de la UPC, com a mínim d'això és del que tinc constància) a totes les pàgines amb domini "blogspot.com", després que el jutge mercantil núm.2 de Barcelona (amb resolució LSSI/07/073) hagi considerat inapropiada la publicació d'alguna pàgina amb aquest servidor per a tots els usuaris de l'estat espanyol.

Sense conèixer amb profunditat de quines pàgines en concret s'està parlant ni del "mal" que han pogut causar, jo (entre molts altres usuaris), he patit durant uns dies una censura del meu i dels milions de blogs que puc tenir a l'avast.

És per això que faig constància d'aquest fet inadmisible i intolerable, però que a hores d'ara ha quedat solucionat de manera misteriosa (havent fet notar la meva exaltació previament a l'organisme de la UPC), i que reprendré les publicacions d'aquest blog en breu.

Una salutació entre desconcert i indignació.