30 de desembre 2012

Millors discos de 2012


Acaba el 2012; any de bona música, de grans descobriments, de bandes que han tornat després de molt de temps en silenci, de consolidacions, d'autors d'aquí fabulosos que tenen moltes coses a dir. En termes generals, bastant millor que l'anualitat anterior. Fem-ne un repàs.

20. Cat Power - Sun
19. Grizzly Bear - Shields
18. Andrew Bird - Hands of Glory
17. Granit - Granit [EP]
16. John Talabot - fin
15. Hidden Orchestra - Archipelago
14. Fira Fem - Aedificatoria
13. iamamiwhoami - kin
12. A Place to Bury Strangers - Onwards to the Wall [EP]
11. Portico Quartet - Portico Quartet

10. WhoMadeWho - Brighter
Dinamarca no és un país massa prolífic a nivell musical. Però conté petites espurnes de llum. 'Brighter' aconsegueix fer ballar qualsevol esperit i proporciona material ben suculent ("Inside World" o "Divorce"), fent les delícies de molts DJ's.



09Andrew Bird - Break It Yourself
Andrew Bird és un artista de cap a peus. Fidel al seu violí i amb un estil molt definit, sempre aconsegueix sorprendre amb la seva proposta folk-pop. Enguany ha editat un parell de treballs i ha captivat el públic amb peces com "Near Death Experience".



08. A Whisper in the Noise - To Forget
Res d'oblidar aquesta meravella delicada de slowcore i música de cambra. Els fans de Low o Sigur Rós estan eufòrics amb atmosferes de piano i violí, on tot encaixa a la perfecció. Preciós i fàcil d'escoltar, no hi sobra cap peça a l'engranatge.



07. Alt-J - An Awesome Wave
Debut excepcional amb un dels temes més sorprenents de l'any. Es fa difícil escollir entre tant eclecticisme pop. Els de Leeds facturen 13 temes que rondaran posicions privilegiades a les llistes de l'any, deixant el llistó molt alt de cara a les properes edicions.


06. Sigur Rós - Valtari
No, 'Valtari' no és el millor treball de Sigur Rós. Però no importa, segueix sent superior a la majoria d'àlbums editats enguany. Perquè és màgic, bell, senzill, tendre, un somni, tot en un. Els fans l'adorem; els detractors l'han atacat. Escolta "Varud" i valora-ho tu mateix.


05. Godspeed You! Black Emperor - Allelujah! Don't Bend! Ascend!
Deu anys hem esperat perquè aquesta colla de Montréal hagi editat nou material. De fet, es comenta que un parell dels quatre temes que formen 'ADBA' són de fa força temps. Però l'espera ha valgut la pena. Entrega de post-rock amb intervals de drone per fer baixar l'adrenalina. Deixa't seduir per "Mladic".


04. Lotus Plaza - Spooky Action at a Distance
Posició privilegiada per Lokett Pundt, el guitarra de Deerhunter. Amb bons temes com aquest "Monoliths", ha sabut captivar el públic a base de dosis de neo-psicodèlia, retalls ambientals i melodies memorables. Descripció perfecta de l'indie-rock actual.


03. Ferran Palau - L'aigua del rierol
Ferran Palau s'ha endinsat en una aventura en solitari seguint el mateix patró que juga amb Anímic. I li ha sortit a la perfecció. En el seu debut, articula una combinació misteriosa de folk de cambra molt treballada, plena de matisos i detalls. El millor treball nacional.


02. Tame Impala - Lonerism
La proposta més fresca i alegre de l'any. El quartet de Nova Zelanda s'emporta el premi amb un àlbum rodó, ple de psicodèlia, rock i pop, amb melodies sublims i addictives des del moment inicial, entre les quals destaca les caleidoscòpiques "Elephant" o "Endors toi".


01. Beach House - Bloom
Beach House la clava de nou. On tenen el límit? Pregunta difícil de respondre tenint en compte que converteixen en or tot el que toquen. 'Bloom' és una orgia musical de pop que segueix la línia de 'Teen Dream'. "Myth" o "The Hours" són perles per la prosperitat.

02 de desembre 2012

Maria Rodés | "Mirall"



La Maria Rodés ens ensenya el primer videoclip del fabulós 'Sueño trinagular' (2012, BCore). Es tracta de "Mirall", una delicada peça de paisatges i somnis onírics que encaixa a la perfecció amb la línia argumental del treball. Ha comptat amb la realització de Nikita Routchenko, qui ja va estar al càrrec de "Desorden" i amb qui forma (només cal que feu clic al vídeo) un equip excel·lent. Serà que els somnis triangulars tenen aquest aspecte?

Si et mires al mirall,
fixament als ulls,
diga'm què hi veus,
darrere del fum.
Jo hi veig por,
por d'estirar els cabells
de la gent que m'estima
com tu.

I un atac de covardia
m'ha portat a dir mentides
que no tenen cap sentit, 
no se les creu ningú.
Però a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc
menys tu.









Maria Rodés
Sueño triangular (2012)