28 de setembre 2009

Passejant pel BAM 09

  • Tonino Carotone. Rambla del Raval. Dijous 22h.

L'excèntric cantautor espanyol es presenta puntual dalt de l'escenari acompanyat d'una bona colla de músics italians, tal com ens comenta. Amb una vestimenta més pròpia de Leonard Cohen comença el concert interpretant cançons del seu últim treball 'Ciao motali!' (2009), en el que ja no queda rastre d'aquell home esgarrat que componia lletres dins la presó. És més, aquestes peces (“Me cago en el amor”, "Tu vua fa l'Americano", "La abuela vuela"...) han evolucionat en una direcció força tèrbola, més pròpia d'una orquestra de festes majors de poble que d'un personatge que tenia un estil ben peculiar.

  • Ix! Plaça Reial. Divendres 21.45h

Cada vegada són més els fans que segueixen a la banda catalana. I es nota que agrada entre els assistents als concerts. Amb un sol disc sota el braç, es van dedicar a interpretar-lo. Força bé.

Patrick Wolf, passant-ho bé.

  • Patrick Wolf. Plaça Reial. Divendres 23h

Molt retard per l'extravagant jove americà, que va saltar en escena vestit de roig cridaner i amb un pentinat digne de menció, i va fer un molt bon concert. Això sí, amb poc més de mitja hora va tenir la feina llesta. Mitja dotzena de cançons, amb cops d'ull a Madonna i Björk, entre certa indignació dels nombrosos assistents per la brevetat de l'actuació. “Magic Position”, versió allargada, va tancar la parada, abans d'un bis on Patricio Lobo es va disfressar i maquillar d'alguna cosa indefinible, i es va acomiadar amb quatre paraules que hagués pogut practicar una mica més: “muchos gracios!”.

  • Manel. Antiga fàbrica de la Damm. Dissabte 19.30h

Manel s'han fet grans, molt grans. Que siguin un dels plats forts d'aquest BAM amb tant sols un disc a les seves espatlles diu molt. I que tothom taral·legi de cap a peus totes les seves lletres és força indicatiu. Però tot i el bany de masses, Manel segueix sent una banda de sales petites, de recintes tancats i familiars, on les històries que expliquen són més personals, més de tu a tu. Tocar al centre de Barcelona davant de milers de persones és bo pel seu currículum, però no ajuda a assaborir una a una les camàndules de 'Els millors professors europeus'.

  • Catpeople. Fòrum. Dissabte 1.30h

Paradoxalment, hi ha estils que sonen i tenen més tirada en segons quines llengües. Si els gallecs Catpeople cantessin en castellà, ni la meitat de la gent s'hagués apropat a l'amfiteatre del Fòrum. Però cantussejant en anglès, sonen més contundents (i pràcticament iguals a Interpol). El problema va recaure en què no van connectar amb el públic en cap moment i va passar l'estona sense pena ni glòria.

Primer pla robat del google images del cantant de We Are Standard

  • We are Standard. Fòrum. Dissabte 2.30h

Gracias gente de Barcelona y alrededores de Bilbao!”. Així és va presentar Deu Chacartegui, amb un parell de copes de més i alguna substància extra al seu cos. We are Standard tancaven el BAM 09 amb els seus ritmes de discoteca que van tenir una acollida esplèndida entre la joventut del recinte. Dance, punk, electrònica; una festa!

4 comentaris:

sóc fans :) ha dit...

ee catpeople van passar amb més glòria que pena! a les primeres files hi havia molt bon ambient i bastant fan! io si haguessin cantat en espanyol és cert k no puc assegurar haver-hi anat, però si tornen a venir me'n torno a veure a adrian pd.(q no catpeople) jajaja

magda ha dit...

Quina mania tenen en posar a Manel en escenaris multitudinaris! Així ni sonen bé, ni els podem disfrutar com el que són: grup folk de sales! Es pensen que poden aplicar la mateixa fórmula que amb Antònia Font, que són més pop i encara resulta, però és que veure Manel amb places abarrotades és decebedor...

LdS ha dit...

I k pase aki am Pajaro Sunrise?

mi-bemoll ha dit...

Incompatibilitat horària. Pájaro Sunrise tocava a la mateixa hora que Patrick Wolf, així que poca cosa a dir ;)