30 d’abril 2008

Missatge subliminal

El senyor Guille Milkyway és un crack (sí, altra vegada el tenim aquí). Per allà el 2005 va incloure al single de "Como un Fan", una cançó que parla de l'amor i el desamor, concretament aquesta:




Entre hiperglobalización
mi espíritu se estanca en almidón
sin nada que hacer, tan lejos del sol

sin mentiras, sin sueños, sin atrición
tranquilo y sereno, anestesia de corazón
testigo de lujo de mi consumición...

recuerdo que hablaba de vida total
que a veces soñaba con ser mucho más
que un pantone indefinido
yo quería ser amigo de la ultravelocidad.

viva el dolor
y el desamor
pero que viva un poco más el amor

viva el dolor
y el desamor
pero que viva un poco más el amor

hoy decido volver a quererte sin más
prefiero invitarte a cenar que flotar
prefiero llamarte y que cuelgues que dormitar
si puedo sentir que algo vuelve a pasar

me vas a hacer daño, lo sé y me da igual
te vas a reír en mi cara y quizás...
te entretengas un poquito en estudiar mis alaridos
y hoy me vuelvas a besar...

viva el dolor
y el desamor
pero que viva un poco más el amor

viva el dolor
y el rock and roll
pero que viva un poco más el amor

Però si escolteu amb molta atenció "Viva (un poco más) el amor", us adonareu que cap allà al minut 2' i 51'', un idioma inintel·ligible apareix... Aparentment. No és ni català, ni anglès, ni rus, ni xinès o qualsevol cosa que se li assembli. És castellà, però tan sols si li dones la volta a la cançó i la comences a reproduir pel final...




"Viva la ironia del tipo que cuenta que lo irónico que es él mismo,
y viva el Tentaciones y los 40,
[...],
y viva el Estatuto y la Constitución.

Y viva la tristesa y la fricción,
y viva el crítico que dijo que el disco de Keane era un horror,
y el que se reía de mi grupo y no sabía lo que era un puto La menor..."


Ho he escoltat moltes vegades, però hi ha una petita estrofa que no l'entenc. Així que s'accepten possibles solucions a l'enigma. He pujat aquest arxiu a internet perquè ho pugueu escoltar, però no estic molt segur que es conservi per una bona temporada, així que aspavil!

Després de tot això, qui no creu que el Guille és un crack? =)

29 d’abril 2008

Fi de la 3a temporada de Dimarts de Cine

(fes 'clic' per veure el cartell amb més resolució)


Posem punt i final a la tercera temporada de Dimarts de Cine.

Per acabar aquest curs amb bon sabor de boca, us presentem una petita selecció de joies en format cinematogràfic: des d'una comèdia amb tocs musicals com és Alta Fidelidad; un astut dogma escandinau, Italiano para Principiantes; passant per un drama fosc i complicat, una increïble història d'amor i engany, La Ardilla Roja; o vivint la màgia i fantasia de Tim Burton i Eduardo Manostijeras; fins a tancar la sessió a finals de maig amb la delicadesa, l'amor i els sentiments que es desprenen de la coreana Hierro 3.

Us hi esperem a tots!

25 d’abril 2008

Endika 5

Els Amics de Terrassa estan inquiets. Si ja fa uns quants dies vam ensenyar el polèmic Embolic Col·lectiu_, en aquesta ocasió Elías, Endika i Lluís ens presenten una increïble història de clons a Endika 5...


23 d’abril 2008

Lejos de Shibuya

Des de terres ponentines, i aprofitant els petits descansos que permeten les formigues i els fruits secs, s'ha creat un nou bloc que no té desperdici i del que segur que tothom (per arrodonir) en parlarà en breu pels carrers d'arreu: Lejos de Shibuya.

Tot i que encara està a les beceroles i algun retoc li falta per pulir-lo i deixar-lo impecable (bé, aquesta és la meua opinió), si ets un fan de la música, les anècdotes i les aventures (i no-aventures), aquest pot ser el teu espai.

Visita'l!

22 d’abril 2008

Portishead - Third (2008)


Els tenim aquí altra vegada!

10 anys és molt de temps. Però què importa si després de tot aquest temps edites un àlbum gairebé perfecte, 11 cançons que s'allunyen una mica del trip-hop de fa tant de temps, de "Roads", de "Glory Box", d'"All Mine" o "Half Day Closing", però que es reinventa buscant un "nou estil" impactant i a l'altura de les grandioses expectatives creades.

"Third", que surt al mercat el proper 28 d'abril però que tothom mitjanament interessat en la banda de Bristol ja ha pogut escoltar, s'escapa també del nou estil de 9 cançons de 2 minuts i mig que s'està posant tant de moda. "Third" té un inici més conservador, amb temes com "Plastic" que ens recorden als Portishead d'abans. Però és a partir de la segona meitat, amb "Carry On", i especialment el trident "Machine Gun", "Small" i "Magic Doors" (personalment, les 3 millors cançons amb diferència) que aquesta tercera entrega aconsegueix crear una atmosfera esglaiadora.

Es tanca amb "Threads", amb un llarg final i sostingut. Hi haurà qui ha quedat decepcionat, però crec que seran més els qui valoraran molt positivament aquest retorn i sabran apreciar l'increïble capacitat musical de reinvenció que tenen Beth Gibbons i companyia.

Portishead - Machine Gun (making off)



PD_ M'encanta la caràtula.

Li dono un_ 9
En recomano_ "Machine Gun", "Small", "Magic Doors".
T'agradarà si_ Beth Gibbons i Rustin Man et posen la pell de gallina, i tenies moltes ganes de Portishead.

12 d’abril 2008

Six Degrees of Separation

"El món és un mocador" és una sentència que tots hem dit alguna vegada a les nostres vides. I quan t'expliquen o escoltes que tu, jo i totes les persones del món estem separades només per 5 persones entre mig (i per tant, 6 "passes" entre l'inici i el final); que entre Thom Yorke, Bojan Krkic, Paulo Coelho, Yasuo Fukuda, Madonna o el nom més remot que et puguis imaginar és possible fer una cadena de cinc éssers que es coneguin entre ells, i arribar a enllaçar-los, és alguna cosa realment increïble, però hi ha qui ha dedicat part de la seva vida a comprovar-ho des de fa més de 100 anys.

Jo m'ho crec.

Esquema aclaridor pel qui s'hagi perdut amb això de 5 persones, 6 passes i demés...

Suposo que pel fet que dóna molt de joc a pensar, aquest tema dels "6 graus de separació" és (i ha estat) molt recurrent al món de la cultura. Hi ha una pel·lícula que porta el mateix títol; una altra, Babel, també evoca aquesta idea; "Degrees of Separation" és una cançó de Badly Drawn Boy; Dream Theater van fer un àlbum titulat "
Six Degrees of Inner Turbulence", també seguint l'ona; o no és estrany trobar sèries (com Lost [Perdidos] o Battlestar Galactia) que han dedicat capítols a explicar aquest fenomen, i un llarg etcètera...

Ara medita-hi un moment.


10 d’abril 2008

Gall de Pellina: "Long Nights"

No hi ha vídeo oficial d'aquesta preciosa cançó extreta de la Banda Sonora Original d'Into the Wild (2007), "Long Nights", escrita i interpretada pel cantant de Pearl Jam, Eddie Vedder, ja que va quedar eclipsada (i mai millor dit) pel single "Hard Sun", així que el vídeo que hi ha a continuació només és un recull d'imatges extretes de la pel·lícula.

Però independentment, si l'has vista, t'evocarà els moments en què Cris/Alex pateix en mig de la natura. I si desconeixies de la seva existència (a part de recomanar-la), escolta-la amb atenció.

Eddie Vedder - Long Nights


Have no fear
For when I'm alone
I'll be better off than I was before

I've got this light
I'll be around to grow
Who I was before
I cannot recall

Long nights allow me to feel...
I'm falling...I am falling
The lights go out
Let me feel
I'm falling
I am falling safely to the ground
Ah...

I'll take this soul that's inside me now
Like a brand new friend
I'll forever know

I've got this light
And the will to show
I will always be better than before

Long nights allow me to feel...
I'm falling...I am falling
The lights go out
Let me feel
I'm falling
I am falling safely to the ground

08 d’abril 2008

Ja els tenim aquí!

Han tornat! Ja era hora!
Borja i companyia! Qué Vida Más Triste!

No els coneixia, però havent vist algun capítol, em vaig enganxar complement. Després de dos temporades, un temps de silenci i un parell de tràilers, la 3a temporada va arrencar el diumenge passat amb aquest episodi d'aquí davall:

07 d’abril 2008

Parecidos Razonables? #12

Sigur Rós - Ágætis Byrjun (1999) & Nirvana - Asshole (2007)

Raro raro. Post-Rock/Experimental vs. Grunge. Delicadesa islandesa vs. l'enéssim recopilatori de rareses de Nirvana, del passat any. I us asseguro que aquesta és la caràtula de l'àlbum.

04 d’abril 2008

Sí, totalment!

Aquest és el crit unànim que els estimats visitants de mi-bemoll han fet durant una temporada (així ho avala el 55% dels resultats obtinguts durant l'enquesta formulada). Però no podrà ser. Confirmat. La Casa Azul no podrà anar a Eurovisió (almenys aquesta temporada). I en el seu lloc hi anirà l'emblemàtic personatge del Gilipollas, Reyerta, Zuloaga, Santi Clima, o lo que és el mateix, Rodolfo Chikiliquatre.



Però no és la primera vegada que algun personatge d'aquestes característiques representa un país a aquest festival musical (!!!). Recordeu un austríac que portava per nom Alf Poier?



Ho sé, els temps estan molt xungos, i fins i tot per a aquestos països escandinaus la notícia ha arribat amb prou ressó. Flipant.