27 de gener 2009

Parecidos Razonables? #13


Richard Chartier + Taylor Deupree - Specification.Fifteen (2006) &
U2 - No Line on the Horizon (2009)

U2 són uns copions. El nou disc és més que una inspiració de la foto del japonès Hiroshi Sugimoto. Per tindre el catxé que tenen, i mirant les covers memorables d'"Atchung Baby" o "War", s'ho haguessin pogut currar una mica més, no?

20 de gener 2009

The New Raemon - 'A Propósito de Garfunkel' (2008)

"La cafetera" obra el disc, i aquest sona al meu reproductor sense parar a lo "repeat" no sé quantes vegades...

Realment sorprenent aquest passat 2008 per la quantitat de bons debuts a nivell nacional que han aparegut en escena: Russian Red, Vetusta Morla, Manel, Klaus & Kinski, Joe Crepúsculo... o aquestos The New Raemon, banda de Barcelona encapçalada per Ramon Rodríguez (líder també de Madee i Gould'n'Ghosts) que es presenta en solitari amb 11 cançons plenes de folk i de pop.

'A Propósito de Garfunkel' (el trobaràs aquí) sona a uns Love of Lesbian que han apartat l'humor i s'han centrat només a la part més trista i melòdica, com a "El fin de la resistencia" o "Tú, Garfunkel", o també recorden als bons moments de Lovely Luna a "La cafetera". Però per sobre de tot, i tot i que la veu de Ramon no sigui una eminència, sona brillantment poètic i sensacional.

Si tens ganes d'ocupar 34 minuts a base de forts sentiments i rica instrumentació, aquest és el teu àlbum.




Li dono_ 8
En destaco_ "El saben aquel que diu", "Hundir la flota", "¡Hoy estreno!".
T'agradarà si t'agraden_ Love of Lesbian, Lovely Luna i bones bandes de pop en castellà.

18 de gener 2009

Manel en concert

L'agenda de Manel està el alça, i ja es poden veure programats concerts pels propers mesos arreu de la geografia catalana. I no és estrany. El seu disc de debut "Els Millors Professors Europeus" ha estat inclós en molts top-10 dels millors discs nacionals de l'any i el rumor de que són bons s'està extenent. Ara toca confirmar-ho en directe.

Entre moltes de les sales on tenen previst actuar, el dissabte 7 de febrer, la sala Faktoria d'Arts de Terrassa (la de la Rasa) els acollirà. 10€ entrada aticipada/ 12€ a taquilla per a tots els interessants.

Com s'ho fan per tocar tot el repertori d'instruments que sonen a l'àlbum? Acabaran també amb "Corrandes de la parella estable"? Sona "Al mar!" tan bé com al cd?

Ens veiem per allí!

16 de gener 2009

Happy Up Here!

Així de contents estan els noruecs Svein Berge i Torbjørn Brundtland, àlies Röyksopp, ja que després de 4 anys tornaran a treure disc el proper mes de Març. Junior és el títol escollit, i el primer tall que se'n pot extreure, "Happy Up Here", sona, ni més ni menys, com abans. Si t'agradava "Eple" ('poma' en noruec), aquesta segurament no et decepcionarà, tot i que no acaba de tenir tant de ganxo. Jo, per si un cas, ja n'estic enganxat.

Röyksopp - Happy Up Here

13 de gener 2009

Parker Lewis - 'Cuanto Romance Il Ragazzo, Adorabile' (2008)

Parker Lewis és una banda sueca, de la famosa ciutat d'Uppsala, on es va trobar aquell cançoner "fet per anònims" ja fa molt de temps. Desconec si el seu nom té alguna cosa a veure amb la mítica serie nordamericana dels norantes "Parkis Lewis Can't Lose", però us asseguro que no és fàcil fer-se amb gaire informació.

Però que avui els estigui mencionant, simplement, és perquè escoltant les cançons de 'Cuanto Romance Il Ragazzo, Adorabile' (ni idea del perquè el títol en italià -!!!-) t'entra un bon rollet al cos del que costa despendre's. I no podia ser de cap altra manera, ja que una banda que prové de les gèlides terres sueques només pot portar el segell indie-pop de la bona estrugança. Sonen tan instrumentals i simpàtics com I'm From Barcelona o Sambassadeur (a "Via Emilia" o "Bash the Cynicals" o "Heroes"), però amb un punt més techno-electrònic (com a "75 Days" o "The Only Loving Boy in New York").

De moment només fan concerts als països escandinaus, però la seua frescor farà que ben aviat se'n senti a parlar arreu. Mentrestant, el pots trobar per aquí.




Li dono_ 6,5
En destaco_ "Via Emilia", "Cezanne", "75 Days".
T'agradarà si_ t'agraden les cançons molt poperes.

06 de gener 2009

Cafè Blau? indie? cool? No Way!


Les expectatives estaven molt i molt altes, la cosa prometia. Però per alguns ets i uts encara no ens hi havíem pogut apropar. El nou Cafè Blau de Lleida semblava que ens havia de donar tot allò que la majoria de locals de la ciutat no ens ofereix. Si no sabeu de què us parlo, feu una ullada al que, per allà a mitjans d'octubre, vaig escriure en aquest mateix bloc (i del que em penedeixo després d'haver vist el panorama).

No ens enganyem, Carrer Teuleries no és un lloc fàcil de situar al mapa de la ciutat, però després de diverses voltes vam entrar al que havia de ser el temple de la música i la festa, el santuari dels dissabtes, el paradís lleidatà (per definir-ho ràpidament)... però la veu d'Amaya Montero ja cridava alguna de les cançons de la Oreja de Van Gogh i les primeres cares d'alarma van aparèixer dins el grup.

Primera decepció.

Vista ràpida d'un ambient que hagués pogut estar en qualsevol altre racó de lo més patxanguero del país, i Rihana o alguna d'aquests altres personatges (tot i que algú els tingui en un pedestal), agafa el micro per continuar amb la... festa? del moment.

Tota l'atenció se'n va cap al deejey, mentre continuen les cares atònites i se'm passa pel cap: "li demano una de MGMT?". La resposta és clara, i me la dóna la següent cançó, un altre temazo amb tota regla, un Juanes o així (la veritat és que no era Juanes, però ho hagués pogut ser).

Ja no hi ha res a fer, i el següent focus d'atenció per degollar sóc jo i les paraules del 16 d'octubre: "La cosa promet." mi-bemoll va perdre credibilitat i possiblement alguns fans fa un parell de dissabtes.

6 minuts després vam posar punt i final al Cafè Blau.
Gent de Lleida no us enganyeu, fins mai!