28 de maig 2010

Indiespensable o frau?

Gonjasufi | 'A Sufi and a Killer'


Collage d'electrònica, hip-hop i soul psicodèlic per un dels debuts més excèntrics i innovadors d'enguany. "Kobwebz" (versió d'una peça turca, "Yağmur") és d'escolta obligatòria. No apte per orelles convencionals. | (7)

Delorean | 'Subiza'
 
L'EP que els vascos van editar el passat 2009, 'Ayrton Senna', els va impulsar directament a la internacionalitat absoluta (Best New Music a Pitchfork!!!). Bombo y platillo arreu del globus per un treball interessant, i prou. | (6)


Moonface | 'Dreamland EP: Mariba and Shit-Drums'

La proposta del canadenc Spencer Krug és curiosa: marimbes i xilòfons amb un aire popero-psicodèlic. Després de 20 hipnòtics minuts, malaugradament la curiositat es converteix en monotonia. | (5)

20 de maig 2010

Elogis i més elogis per Mishima

Hi ha dos tipus de prejudicis que lapiden la major part de la música que es fabrica per aquestes terres:
  • Prejudici número 1: Quin horror, canten en català!
  • Prejudici número 2: Millor que no anem a tocar a Toledo, segur que no els agradarà.
No són molts els que aconsegueixen driblar aquesta mentalitat (Manel o Els Amics de les Arts recentment), però els barcelonesos Mishima també, mica en mica, s'estan fent un lloc més enllà de la frontera amb Aragó. Recentment, un article al magazine Jenesaispop ha analitzat els que ells anomenen "L'època dorada del pop en català", fent menció a aquestes bandes, i d'altres.

I no és per a menys. Mishima, qui m'ocupa avui, acaba de signar un disc notable, 'Ordre i aventura' (Sones, 2010), ple de música i de lletres imprescindibles: "potser tu mai has tingut un amic imaginari / potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda / potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut" canten a "Tot torna a començar"; o "si no hi ha res etern / ni els calers ni la feina / ni els amics ni els amants / els somnis somiats / els moments viscuts / són com fulles al vent / se les emporta enllà / i capriciós les fa tornar" suspira David Carabén a "Tornaràs a tremolar".

Prejudicis que, acostumats a ingerir tones de música britànica, francesa o fins i tot cantada en idiomes imaginaris (com Sigur Rós), em deixen desconcertat.

15 de maig 2010

Donem una oportunitat a... Estúpida Erikah

Repassant els noms del festival La Plaça Odissea (que es va celebrar fa uns dies a Barcelona), Estúpida Erikah ocupava, amb lletra petita, la darrera posició de la llista. Un nom cridaner, totalment desconegut, em va picar la curiositat.

MySpace em té acostumat a solucionar aquest tipus d'inquetuds, i amb una sola escolta (perquè tenen el seu primer disc tot penjat 'Decorant interiors, decorant exteriors' (2010)) vaig poder constatar que aquestos egarencs amaguen quelcom interessant a tenir en compte.

Estúpida Erikah sona a Low, Arab Strap, Tindersticks o Micah P. Hinson (de fet, els anomenaria els Micah P. catalans) i fan caçons sobre el futbol, els festivals estiuencs o acomiadaments dolorosos. "La princesa alegre" o "Decorant interiors, decorant interiors" són autèntiques preciositats.

12 de maig 2010

El Bob Dylan del segle 21

El noi de la imatge es diu Kristian Matsson i no és pas americà sinó suec. S'amaga rere el curiós sobrenom de The Tallest Man on Earth, i s'acompanya amb tan sols una guitarra acústica i una veu peculiar. Des que va editar el seu primer àlbum el 2008, 'Shallow Grave', s'ha convertit en un referent del folk. 

The Tallest Man on Earth torna a mirar des d'allà dalt per rubricar un disc esplèndit, 'The Wild Hunt' (2010) que per a mi, ja entra dins del millor d'enguany: folk en estat pur amb el que simpatitzes ja d'entrada, agilitat de dits increïble, melodies properes que parlen del camp (el camp escandinau), brillant i sofisticat al mateix temps... Les comparacions amb Dylan són inevitables.

 

06 de maig 2010

Festinoval 2010


Com m'agrada el Festinoval, el Festival d'artistes emergents que se celebra a Lleida cada inici d'estiu i que enguany arriba a la 9a edició. Una trobada que, com el seu nom indica, dóna peu a que formacions poc nombrades es donin a conèixer... i totalment gratuït!

La cita són els dies 25 i 26 de Juny al Turó de Gardeny de Lleida i el cartell està ple de noms interessants: ix! (que repeteixen de l'any passat), Pepet i marieta (un espectacle en directe), l'omnipresent Cesk Freixas, Meritxell Gené (una lleidatana que s'està fent lloc en aquest difícil espai de la música) i ull! no us perdeu Estúpida Erikah (personalment, el grup revelació de l'any, els Micah P. Hinson catalans, folk-rock total).

Els horaris estan per confirmar, però la relació de tots els artistes per dia és la següent:

Divendres 25 (a partir de les 20h):

  • Cesk Freixas
  • Plouen
  • ix!
  • Estúpida Erikah
  • The Seihos
  • La increïble història de Carles Carolina
  • Suite Momo
  • Montsieur H
  • Klaudia
  • Wednesday Lips
  • Els bastoners del pla de l'aigua


Dissabte 26 (a partir de les 18h):

  • Always Drinking Marching Band
  • Meritxell Gené
  • Bikimel
  • Pepet i Marieta
  • The Slingshots
  • Urban
  • The Crossfathers
  • La Pepi
  • Eliminatories Sona 9
  • Festinovailets (programació de tarda per vailets)

+ info: MySpace | Facebook