25 d’agost 2011

1r Festival Experimental de Curtmetratges de Lleida


Porta per títol Curtis MyFilm, i és un festival de curtmetratges experimentals que han de ser forçosament realitzats amb una càmera Harinezumi. No tens ni idea de com és el funcionament d'aquest tipus d'aparell? Fes un cop d'ull aquí.

Per la resta de requisits: tema lliure, màxim 10 minuts... Totes les bases estan disponibles al seu web. Si ets un fan del surrealisme, la creativitat en moviment i del cine en general, no t'ho pensis, encara ets a temps de participar. Fins el proper 14 de setembre.

+info: web | facebook | twitter

19 d’agost 2011

Escolta 'Linòleum en concert' de Maria Coma


L'exitosa gira de presentació de 'Linòleum' (2009, Amniòtic Records) va començar al setembre de 2009 i es va prolongar durant un any i mig, posant el punt i final al febrer de 2011. Després de tantes actuacions i moments especials, Maria Coma decideix enregistrar un recull dels directes, 'Linòleum en concert', que es pot escoltar a bandcamp des del passat mes de juny.

Acompanyada d'un gran equip de músics (Pau Vallvé a la bateria i glokkenspiel; Jordi Lanuza al baix; Núria Maynou al violoncel i Joan Gerard Torredeflot al violí), aquest recull de temes incorpora grans moments que van més enllà de la proposta inicial de 'Linòleum'. Maria Coma s'atreveix a versionar Joanna Newsom amb "Bridges and Balloons", també hi ha temps per homenatjar a la sèrie Lost, de la qual es declara fan, o recordar els bons moments d'u_mä amb "Blanc".

Sonen especialment bé "Plom" i "Pobre desig", i l'actuació acaba amb la tendresa de "Ninones", una nana que va composar per la seva cosina.

17 d’agost 2011

Maria Rodés | "Una forma de hablar"


La cantant de Cabrera de Mar Maria Rodés es va iniciar al món de la música fa una bona colla d'anys. Després de crear el projecte Oníric juntament amb Andy Poole (editant 'Sin técnica' el 2009), ara s'allunya de bandes i debuta en solitari amb l'exquisit 'Una forma de hablar' (2010, BCore), encisant-nos amb molts dels seus temes, com aquest de títol homònim. Folk i pop sense gaires complicacions però ben eficaç, acompanyat d'una veu amable, és la proposta de la cantautora.

Sabes bien que yo tiendo a pensar,
que todo va a salir muy mal.
No lo tomes como algo personal,
es sólo una forma de hablar...
Cuando me haces esperar ahh,
pienso que tal vez será que ya no te intereso.
Crees que es esta mi oportunidad...
pa-ra-olvidar...

Que sé que así contado,
suena un poco exagerado,
es solo una forma de hablar,
no soy exigente,
tal vez algo intransigente,
pero sin autoridad.
Cuando volvemos hablar ahh,
se me van los miedos,
solo veo vasos semillenos.
Esta es mi oportunidad
pa-ra-recordar...

Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...









Maria Rodés
'Una forma de hablar' (2010)

11 d’agost 2011

Donem una oportunitat a... Sense Sal


Format per 8 amics de Terrassa i rodalies el 2010, alguns d'ells encara no arriben a la majoria d'edat. Però la proposta que presenten no entén de temps. Amb una combinació de guitarres i ukuleles, flautes i trompetes, Sense Sal factura un folk amb aires pop al més pur estil Manel o fins i tot Beirut.

Aquesta primavera passada s'han autoproduït un primer EP, que porta per títol 'Tardes de sol i préssecs' (2011), després que hagin estat seleccionats pel concurs de maquetes Sona9. De fet, han ocupat la tercera posició de la votació popular. "Ara" és un dels primers temes que es pot escoltar (la resta, aquí), que en directe al mig del carrer sona prou bé. En sentirem a parlar.

Sense Sal - "Ara"

09 d’agost 2011

Descobriments boreals


Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"


Kría Brekkan - "Solush"


Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".


Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.


Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

03 d’agost 2011

Nit Sonora 2011


Nit d'arts visuals i música d'avantguarda a Lleida. El proper 3 de setembre a la Seu Vella, amb entrada totalment gratuïta, es viurà un petit festival per presentar les sinergies entre art, música i noves tecnologies, d'artistes locals i internacionals.

El programa del Nit Sonora és el següent:

22.00h | Àlex Martín + Isaac Muñoz (BCN-Lleida)
23.00h | Lucrecia Dalt (BCN)
00.00h | Empyah (Londres)
01.00h | Japanese Popstars (Irlanda)
02.30h | Lluís Ribalta (Lleida)

I durant tota la vesprada, des de les 19h quan obriran portes i fins les 3h, imatges sonores, un programa de demoscene a càrrec de Threepixels, 7sns.Tokyo, entre d'altres.

+info: MySpace