25 de febrer 2014

Omar Souleyman encapçala el Festival de Músiques Disperses 2014


Seward, Cuzo, Omar Souleyman, Kabus Kerim, Robyn Hitchcock i Ashwin Batish. Aquestos són els noms que formen el cartell del 8è Festival de Músiques Disperses (MUD) que se celebra a Lleida els dies 13, 14 i 15 de març.

El certamen reuneix enguany les propostes tant interessants com particulars de Cuzco, psicodèlia folk provinent de Turquia i Perú; el jazz-rock experimental dels barcelonins Seward; l'aclamat dabke/pop àrab del siri Omar Souleyman; el DJ turcoalemany Kabus Kerim, conegut per les seves barreges sonores d'ara i abans; l'artista britànic Robyn Hitchcock, respectat per les seves composicions de rock i folk psicodèlic; i l'indi Ashwin Batish, que promet sorprendre'ns amb el seu sitar.

L'abonament per totes les actuacions és de 30€. Les dates, horaris, localitzacions i preus pels diferents concerts són els següents:

SEWARD + CUZO
Dijous 13 a les 22.00 h
Cafè del Teatre
Entrada: 8€ | Reduïda: 6€

OMAR SOULEYMAN
Divendres 14 a les 22.30 h
River Cafè
Entrada: 18€ | Reduïda: 15€


KABUS KERIM
Divendres 14 a la 01.00 h
Les Paul
Entrada: Gratuït


ROBYN HITCHCOCK + ASHWIN BATISH
Dissabte 15 a les 22.00 h
Cafè del Teatre
Entrada: 18€ | Reduïda: 15€


Apunt: La revista de març de Rockdelux et regala un CD promocional del festival que inclou temes inèdits de Seward i Souleyman, a més de directes de l'edició de 2013.

16 de febrer 2014

Sharon Van Etten | "Magic Chords"

Sharon Van Etten, tot i que el seu nom suggereix descendència neerlandesa, és una cantautora nascuda a NJ, Estats Units, el 1981. Des que el 2008 es va donar a conèixer amb un disc autoeditat de títol homònim, no ha parat de confeccionar folk i poesia exquisides. Entre el reguitzell de temes de 'Tramp' (2012, Jagjaguwar), es troba aquest "Magic Chords". El vídeo, molt pretenciós no s'entèn (algu sí?), però la música, la seva veu i la lírica són magnífiques.


You're talking too loud
Won't you walk over, whisper,
Motion hands or bat a lash?
You gotta see there's too many eyes.
You're walking too fast.
Why the hurry? Let me pace myself.
No need to run a lap.
You gotta lead.
You gotta lead.

You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.
You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.

Hear what I say
When you waltz over, whistle
And you try to have your way.
You got to see you felt the same.
You come in today with a hop in your step
You kind of marvel at yourself.
You gotta breathe.
You gotta breathe.

You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.
You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.

Cowardice.
You felt it yourself.
You're telling lies.
You said too much.

You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose this time.
You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose this time.
You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose.











Sharon Van Etten
Tramp (2012)

15 de febrer 2014

Esperit! @ Casa Orlandai (14/02/2014)


Mau Boada, l'home orquestra. Equipat amb un arsenal d'instruments i gadgets de tot tipus, salta tímidament a l'escenari de la Casa Orlandai per presentar la seva nova col·lecció de peces que formen part de 'La lluminosa' (2014, Bankrobber). L'ambient és proper i convida a una bona actuació. Els temes es creen amb delicadesa i sense presses, poc a poc, a partir de pedals, loops, textures, veus i moltes idees. Moltes. És fascinant veure algú amb una capacitat inventiva tan gran.

Mau somriu, s'ho passa bé, gaudeix del moment. I els assistents que s'han apropat fins a Sarrià, tot parant atenció al trencaclosques sonor, es mouen al ritme de funk, de dub o de psicodèlia que el de Sant Celoni va imprimint a la vesprada. Sonen "Kaisser", "Funk daga", "Ran Jah", "Blues del desert", "Bottle D"... Però també aprofita l'ocasió per repassar algun fragment de 'Endavant continu' (2012, Bankrobber). Un gran concert i un gran disc per aquest 2014.

+info: Escolta 'La lluminosa' a bandcamp

03 de febrer 2014

Donem una oportunitat a... Oso Leone


Si hi ha un nom que no para de sonar a la meua llista de reproducció, és el d'Oso Leone, una colla de mallorquins que va començar a fer sonar guitarres durant el 2010. Inicialment formats pel Xavier Marin i Paco Colombàs, el so del duet es movia entre melodies de rock acústic i veus esquerdades: 'Oso Leone' (2011, foehn records) és el primer material que va sortir a la llum. Tota una declaració d'intencions.

El passat 2012, la família Oso Leone va créixer, no només en el nombre de membres tot formant un quintet (amb Eusebio Alomar, Alfons Dell'Olmo i Jonathan Muntaner), sinó amb la qualitat i experiència que han aconseguit transmetre. 'Mokragora' (2013, foehn records) és un disc exquisit, una delícia de tonalitats folk i paisatges sonors, que ha estat inclós en múltiples llistes de "lo millor de l'any" amb motius ben sòlids. "Ficus", "Cactus" o "Alçaria" són temes enormes plens de textures que guanyen unes dimensions descomunals en directe.

T'estàs preguntant si val la pena donar-los una oportunitat? Escolta'n el tema següent i no te'ls perdis al Primavera Sound d'enguany, on han estat inclosos en la sessió de divendres. No està malament.


+info: bandcamp | facebook | web

02 de febrer 2014

Nou disc d'Esperit! a la vista


Endinsar-se al món d'Esperit! és una experiència total. Amb el seu nou treball 'La lluminosa' (2014, Bankrobber), el polifacètic multi-instrumentista de Sant Celoni Dalmau Boada ens torna a regalar un repertori de hits que passegen sense complexos pel folk, el rock, la psicodèlia o el funk. Com "Funk daga", el tall que enceta aquesta inspirada capsa de sorpreses. Un àlbum entretingut i ple de color, per ballar, fumar-se un canut o activar-se a primera hora del matí. El disc que faries sonar al teu tocadiscos en una reunió d'amics quan vols quedar bé amb tothom. Aposta segura.

26 de gener 2014

Mazoni es passa a l'electrònica

Jaume Pla estrena el single d'avançament del seu nou elapè 'Sacrifiqueu la princesa' (2014, Bankrobber). El videoclip de "La promesa", realitzat per Miquel Matas, és un gir interessant a la carrera de Mazoni, amb la línia pop dels Coldplay actuals, tot incorporant violins i sintetitzadors. Carta de presentació optimista i ballable per la nova faceta de Mazoni, que ha sacrificat la princesa i ara va a per la reina, l'electrònica.


+info: Escolta el disc sencer a bandcamp