28 de desembre 2008

Lindstrøm - 'Where You Go I Go Too' (2008)

No hauria apostat mai del món que podria estar totalment enganxat a aquest noruec de la fotografia, de barbes molt deixades, més pròpies d'un autor folky, amb la guitarra i la solitud,a lo Bon Iver o Iron & Wine, que d'un deejey en potència com és Lindstrøm.

Està clar que les aparències enganyen, i darrera aquesta cara d'hermità, s'amaga una font increïble d'electrònica, minimalisme, techno i disco que ha plasmat al seu primer treball, 'Where You Go I Go Too' (2008), i que l'han situat en diverses llistes com una de les grans novetats d'aquest any que ja s'acaba.

Totalment d'acord, amb només 3 peces (la primera de 29 minuts de durada), Where You Go I Go Too no és una simple sessió que podria sonar en qualsevol local nocturn d'aquestes característiques, no. Aquest àlbum és un viatge brutal que se t'emporta, t'endinsa en llocs molt llunyans i et retorna a casa, volent tornar a repetir l'experiència.


Li dono un_ 8
En destaco_ "Where You Go I Go Too".
T'agradarà si_ li dones una oportunitat als 29 minuts de la primera peça.

21 de desembre 2008

Manel causa furor

Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé són de Barcelona i s'amaguen al darrera de l'identitat de Manel. Acaben d'editar el seu primer treball que porta per nom Els Millors Professors Europeus (que et pots descarregar aquí), i estan triomfant allí on van.

Amb una barreja entre folk i pop, amb melodies curioses i lletres brillants i més intel·ligibles que les d'Antònia Font, han sabut trobar una combinació màgica que rep elogis per part de tothom. "En la que el Bernat se't troba", "Al mar!", "Pla quinquennal" són autèntiques relíquies.

És bo veure que es fa bona música cantada en català més enllà del típic rock català al que estem acostumats des de fa molts anys, amb una mostra de que les coses estan canviant i s'estan fent bé.

A més, Manel ha guanyat el premi al Millor Videoclip de l'Any al CineMad'08 per "Dona estrangera". Enhorabona!

Manel - Dona Estrangera



M'agrada el joc que tenen, sempre mostrant-se asseguts a la cadira, o bé ensenyant cadires buides, creant una iconografia pecular fàcilment reconeixible. Arran d'això, tan ells com jo aprofitem per desitjar-vos Bones Festes!

16 de desembre 2008

The Lost Gloves

The Lost Gloves és la primera història de dibuixos animats de la lituana Justina Švambarytė. Imagino que no en té ni idea de que estic escrivint sobre ella, i que a continuació podeu veure aquest curt. Ja sigui per les imatges, la música, la història... ella dirà el que vulgui, però tractar-se d'un inici no està gens malament!



A més, fa quantitat de creacions artístiques que penja a devianART. Així que si en voleu saber més, doneu-li un cop d'ull.

Labas saldaini! =)

04 de desembre 2008

Jay-Jay Johanson - 'Self-Portrait' (2008)

'Self-Portrait' és el cd més descafeïnat del suec Jay-Jay Johanson fins al dia d'avui. Ull! No és que sigui un mal disc, però les expectatives eren altes després que l'any passat edités 'The Long Term Physical Effects Are Not Yet Known', un disc molt destacable amb el que retrobava el so que havia deixat aparcat a Antenna i Rush.

Ja no apuntava bones maneres quan es va conèixer que "Wonder wonders" seria el primer senzill, decebedora introducció que comença i acaba sense pena ni glòria, sense cap moment màgic com em tenia acostumat.

Durant 40 minuts més es succeeixen cançons boniques i tristes, com "Lightnight Strikes" o "Liar", o d'altres que són un déjà vu, total, del passat ("Autumn Winter Spring"). Sí, es deixa escoltar, però en cap moment es reinventa en el seu propi so, com fins feia fins ara.


Li dono un_ 5
En destaco_ "Trauma", "Lightnight Strikes".
T'agradarà si t'agrada_ Els primers discos del Jay-Jay i les tardes a lo "peli i manta".

02 de desembre 2008

En definitiva, sóc legal.

Recentment, el Ministeri de Cultura ha tret un decàleg anomenat "Si eres legal, eres legal", sobre "falsos mites" (segons ells) que circulen entre els internautes sobre la descàrrega en P2P, legal o no, de música, pel·lícules, cultura en general per internet.

Aquestos 10 punts, intenten desmentir sentències conegudes per tots plegats, com que "Bajarse música o películas de Internet es legal", amb una sèrie d'arguments que poc han convençut a algun dels redactors de El País, ja que ahir es podia llegir l'antidecàleg, desmentint aquestes 10 afirmacions que el Ministeri dóna per falses, amb una sèrie d'arguments que deixen en ridícul tot lo que pretenia Cultura.

Simplement, doneu-li una ullada per si teniu algun dubte sobre el tema, sou potencial exponents de la descàrrega de cultura per internet, o si recentment heu creat un bloc on oferiu la possibilitat de descarregar legalment cultura a dojo. =P

30 de novembre 2008

Com et sents avui?

L'Elías es desperta al matí i diu: "hoy me siento optimista". Obre l'ordinador, fa doble click al firefox i entra a www.rockola.fm, i música optimista omple el pis durant tot el matí.

Que et decantes per coses més sentimentals, intenses, melancòliques o una barreja de tot? Cap problema, aquesta gent de rockola et permet escoltar música des d'internet, i simplement escollint el teu estat d'ànim i l'època de la que vols la música, tot sol treballa mostrant resultats força bons.

Jo m'he llevat entre optimista i sentimental avui, i aquí tinc els Spin Doctors sonant a tot drap. Com et sents avui?

22 de novembre 2008

The Music of Chances

Tot llegint La música del azar (The music of chance), magnífic llibre de Paul Auster, i actualitzant aquest bloc tot pujant-hi discs amb el rapidshare, em vaig dir: "osti, i perquè no fas un bloc apart per anar fent una col·lecció de tot lo que vaig escoltant?". Ni comentaris, ni escrits, ni res. Un lloc solidari per compartir tot lo que jo també em baixo. Porto anys sent un pirata consagrat, i pot ser un bon moment d'anar repartint pels demés també. "Millor acompanyat que sol", vaig acabar afegint.

The Music of the Chances, aquest és el títol escollit. Hi trobaràs bona música i no tan bona, però intentant posar material poc comú i no fàcil de trobar, novetats i coses perdudes.

Que també t'animes? Hi ets benvingut! De moment, els qui hem començat amb això (David, Daniel i jo), en tenim moltes ganes (o al menys, parlo per mi =P).

20 de novembre 2008

Tot apunt per l'In-Somni 2008

Fa un parell de setmanes, anunciava quatre pinzellades de la 3a edició del festival In-Somni a Lleida aquest mes de novembre. Ja se'n coneix el cartell, horaris, preus de les entrades i ubicació dels concerts.

Continuo pensant que el cartell és fluix en comparació a les edicions anteriors i als grups que s'han pogut veure durant l'any a l'In-Somni Barcelona o Girona, per exemple, amb Art Brut, Dorian, American Music Club, La Habitación Roja o Asian Dub Foundation, però...

+info: Biografies d'Antònia Font, Montevideo, Filippo Landini, Gentle Music Men, Vitruvi... i pàgina del festival.

18 de novembre 2008

Caminant en un somni

Fa uns dies parlava d'Empire of the Sun, del seu primer i bon àlbum i d'algun dels seus temazos, psicodèlia, electrònica i pop. Aquí hi va la música i lletra del segon single, "We are the People", a la que segueixo (i no sóc l'únic) enganxat, i la que no sé què esperen locals de primer nivell a incorporar als seus repertoris i sessions. Dit queda.

Empire of the Sun - We are the People


Walking on a dream

How can I explain
Talking to myself
Will I see again

We are always running for the thrill of it thrill of it
Always pushing up the hill searching for the thrill of it
On and on and on we are calling out and out again
Never looking down I’m just in awe of what’s in front of me

Is it real now
When two people become one
I can feel it
When two people become one

Thought I’d never see
The love you found in me
Now it’s changing all the time
Living in a rhythm where the minutes working overtime

Catch me I’m falling down
Catch me I’m falling down

Don’t stop just keep going on
I’m your shoulder lean upon
So come on deliver from inside
All we got is tonight that is right till first light

11 de novembre 2008

La canción de tu vida

Just fa unes hores que he congut Joe Crepúsculo, electro-chungo-pop 100%, però l'atracció a "La Canción de tu Vida" (forma part de Supercrepus, editat aquest novembre) ha estat tan forta, que ja n'he tingut prou per vaticinar la magnitud de la troballa. Música addictiva i una ballarina al vídeo que et deixa hipnotitzat. Brutal!

Joe Crepúsculo - La canción de tu vida


07 de novembre 2008

Missió Impossible: de compres musicals a Lleida

Acaba de sortir al mercat l'últim àlbum de Portishead, Fleet Foxes o Empire of the Sun. Ets un lleidatà amb certes inquietuds indie, musicalment parlant. I vols tenir el teu exemplar a mà, amb la caixa, les lletres, la caràtula i el llibre interior original! Què fas?

En els últims mesos Lleida ha patit una autèntica devacle amb la indústria musical. No és que sigui un fet puntual a la nostra ciutat, sinó un fenomen generalitzat arreu, que s'ha vist accentuat en segons quins llocs. I és aquí on les botigues de sempre han anat tancant la paradeta una a una, sense excepció, arribant a límits inimaginables en el que la compra de música, simplement, ha mort.

Cert és que l'antic Pryca ofereix una "suculent" selecció discogràfica a nivell nacional (Bisbals, Bustamanets, Orejas de Van Goghs, Amarals i demés) i internacional (Coldplay, Oasis i algun altre desperdigat), a part de la reconeguda secció de flamenc, clàssica i música túrbia a preus mitjanament tirats. Però és tot el que queda.

Al març del 2007, la mítica Discos Satchmo es retirava 20 anys més tard de la seva obertura, després d'haver canviat recentment de local i haver-se instal·lat a Príncep de Viana, on a més de la basta oferta de jazz, oferien petits concerts en directe, presentacions de discos o llibres. Els preus desorbitats no perdonaven, però, i va ser la primera en caure.

Lamentable aspecte de Discos Satchmo, que no troba ni llogater.

Poc més endavant, la reduïda col·lecció que l'aparador del Sony Gallery mostrava, era substituïda per telèfons mòbils d'última generació i jocs de la Play Station; i l'eclèctica botiga Tipo, que combinava música i complements heavys, passava en mans d'una senyora que actualment ven roba per a gent de la tercera edat.

Entre mig, pas fugaç i fulminant d'Utòpics, al carrer del Carme, que en un intent de crear un estil Fnac, bastant fluixot, es va quedar en temptativa i ara el PC City n'ocupa el seu espai.

La situació era terminal, però la cirereta a aquest pastís l'ha posat Suspicious aquest final d'estiu passat, quan ha decidit baixar la persiana i vendre només a través de catàleg per internet.

Antiga Tipo, ara "Ponte Moda".

Està clar que l'Emule, l'Ares, el Pando i tots aquestos han fet molt de mal. Està clar que són pocs els que volen (i es poden permetre) pagar les novetats musicals a 20€. Però la sostenibilitat es troba en l'equilibri, i és lamentable que la botiga més propera que tenim sigui l'FNAC de Barcelona.

Hem d'admetre que s'ha acabat? que no hi ha res a fer? que no és gens rentable? que ens quedem sense una part de la cultura? O per contra, ara podria ser el moment de reivindicar-se, d'obrir una botiga com Déu mana, un petit Fnac ambiciós, a preus assequibles i revifar el que sembla impossible?

03 de novembre 2008

Empire of the Sun - 'Walking on a Dream' (2008)

Amb una de les portades més lletges de la història, Luke Steele i Nick Littlemore es presenten com Empire of the Sun (sí, com la peli del Steven Spielberg), dos Australians que inevitablement se'ls compara(rà) amb els anglesos MGMT i Oracular Spectacular per motius òbvis, i que vénen d'altres projectes com The Sleepy Jackson i Pnau, respectivament.

'Waking on a Dream' (2008), el seu primer àlbum, és psicodèlia, falsets, sintetitzadors, electrònica... però pop per sobre de tot. Ja n'han editat dos singles, "We are the People" i "Walking on a Dream", que perfectament poden estar sonant a tots els locals més indies del nostra país. Dos autèntics temazos.

Sense ser tan explosius sonen més seriosos que MGMT. Sense tenir hits tan clars, són compactes. (Fer la puntualització que "Swordfish Hotkiss Night" no la soporto, al més pur estil Britney Spears). Anem a veure del que són capaços.



Download_ rapidshare

Li dono un_ 6,5
En destaco_ "We are the People", "Walking on a Dream", "Standing on the Shore".
T'agradarà si t'agrada_ MGMT i ballar sense empatxos els dissabtes nit.

01 de novembre 2008

Animal Collective són 'cool'

Qui escriu mi-bemoll sempre li ha cridat l'atenció què fan els artistes amb les caràtules dels seus àlbums; una imatge, un logo, un collage... alguna cosa que els identifiqui, els faci singulars, o que simplement compleixi amb el protocol de posar quelcom davant i darrera per vendre el producte.

Animal Collective són del primer grup, i a part de ser una de les bandes més experimentals, sonades, estranyes i peculiars del moment, s'ho current de valent.

De fet, només cal parar una mica d'atenció a la caràtula del seu proper treball
Merriweather Post Pavilion, que sortirà a la llum a principis del 2009.
Qui no es maregi, que aixequi el dit!

Merriweather Post Pavilion (2009)

Però no és la primera vegada que una cover es deixa mirar:
Strawberry Jam (2007)

Feels (2005)

Sung Tung (2004)

Here Comes the Indian (2003)

29 d’octubre 2008

3a edició In-Somni Lleida 2008

Falta un mes per aquesta cita anual a la nostra ciutat, l'In-Somni 2008, i és tota una odissea (per no dir impossible) trobar alguna informació al respecte.

Remenant blocs, webs, lastfm, myspace i demés, he vist que enguany la trobada serà del 27-29 de Novembre, als habituals recintes del Cotton Club, Cafè del Teatre i la Casa de la Bomba... i de moment, s'ha confirmat la presència d'Antònia Font, Montevideo, Vitruvi, Gallina, Filippo Landini, Gentle Music Men; i alguns djs com el Dj Bailable o Dj Marc Marzenit.

Els anys anteriors la cosa va estar molt bé (2006 i 2007), i a falta de trobar un cartell amb tots els grups confirmats i horaris puc dir que enguany trobada pinta fluixa. On són totes aquestes bandes de renom internacional que han vingut a Lleida els darrers anys? Camera Obscura, Jay-Jay Johanson, Vive la Fête, Ladybug Transistors...

Seguirem informant.

27 d’octubre 2008

Twitter et recomana

No, no és un altre Facebook, tranquils.

Twitter (definició complerta aquí) és un servei de xarxes socials basat en l'enviament de missatges curts de 140 caràcters, amb mil històries més, les quals desconec com funcionen (i tampoc no m'hi entretindré), de codi lliure i obert per a tothom. Arran d'això, algú amb poca feina s'ha entretingut a crear una base de dades musicals infinita, a l'estil Lastfm.

Això et perment, simplement enviant un missatge a la funció recomme del Twitter, poder conéixer grups similars a les teues preferències. He provat 3 casos ben diferents, amb molt bons resultats.

Escrivint "Love of Lesbian" m'ha donat com a possibles artistes La Habitación Roja, Lori Meyers, Manos de Topo, Sidonie o La Costa Brava.

Molt encertats han estat els grups després d'introduir-hi "Low", Red House Painters, Galaxie 500, Arab Strap, Bedhead, Codeine, Gregor Samsa i Early Day Miners.

Amb "Blonde Redhead", m'ha recomanat Asobi Seksu, Broken Social Scene, Jonathan Fire*Eater, 90 Day Men, Electrelane.

Així que ja ho sabeu, si esteu cansats de posar play sempre a les mateixes cançons i voleu descobrir nous grups, feu una ullada a això del Twitter.

21 d’octubre 2008

Fleet Foxes - 'Fleet Foxes' (2008)

Ha estat donar-li al 'play' del reproductor i caure rendit als peus d'aquesta canalla de 20 anys de Seattle. Últimament costa bastant emocionar-se escoltant música, degut a la immensa oferta que ens arriba a les mans. Entre molts títols que van directament a la paperera de reciclatge, aquí han arribat els Fleet Foxes, per trencar amb la dinàmica.

Que es publiqui un àlbum d'aquestes característiques al 2008, i no fa 30 o 40 anys, amb clares influències de CSN&Y, folk-pop, uns cors que ja voldrien les corals de mig món, una cappella que... no té preu. Minut 1 del primer track, i ja estàs en una època medieval, en boscos plens de personatges imaginaris, follets i ambients extraordinaris (o almenys, allí em trobo jo, a l'estil de la caràtula).

Musicalment, recorda a uns acústics Band of Horses, puntejats de Stephen Stills o la veu del cantant de Morning Jacket. Tota una delícia.

Descarrega/Download_ Rapidshare (gràcies a Baran's World).

Li dono un_ 8,5
En destaco_ "White Winter Hymnal", "Blue Ridge Mountains", "Your Protector".
T'agradarà si t'agraden_
CNS&Y, Band of Horses, My Morning Jacket.

18 d’octubre 2008

La Casa Azul @ FNAC (16/10/08)

Bé, hauria de matisar que en aquesta ocasió no es pot considerar, ni tan sols, La Casa Azul, sinó Guille Milkyway i un parell de teclats casio al primer pis del FNAC de Plaça Catalunya a Barcelona, en plan acústic, rodejat de gent amunt i avall per les escales mecàniques, fent cua per pagar, movent-se d'aquí cap allà, ordinadors i altres tecnologia i molts fans apretats just davant seu.

Era la primera vegada que assistia a un concert en aquestes condicions, una excusa per celebrar el primer aniversari de l'Apple Shop en aquest establiment (fet que el públic va ignorar al 100%), i la sensació va ser un còmput entre fredor i estranyesa en un principi, però que es va animar quan va sonar "El momento más feliz", i que va acabar sent una festa d'una hora, amb to familiar, i a metre i mig de Guille.

Guille entregat a tope.

Improvisant i fent comentaris com de costum, en un ambient tan peculiar, es va dedicar a fer, literalment, el que li va semblar. Guille és un tio llest, i sap portar el ritme de les situacions, sí senyor.

Aprofitant l'ocasió, una senyora molt empolainada i amable ens van convidar a comprar ordinadors Apple al mòdic preu d'entre 1000 i 2000 euros, i segons es rumoreja, les vendes van ser de 0 durant la tarda...

16 d’octubre 2008

Donem-li vida!


Quantes vegades ens hem queixat dient: "A Lleida li falten més històries per la nit", "Ja tanquen, què fem?", "Però quina merda de música!"...

Inauguració d'un nou local, Cafè Blau (amb aquesta etiqueta tan interessant a sota [indie-electro]), el proper 24 i 25 d'octubre a partir de les 23h. El trobarem al Carrer Teuleries.

La cosa promet.

Més info_ Myspace i Fotolog.

Nos saps on és el Carrer Teuleries?

Mostra un mapa més gran

15 d’octubre 2008

De Festivals

Avui dia, qui no té un festival al seu poble, ja no és ningú.
Però si entre tota aquesta oferta et pots fer un lloc en el mundillo festivalero d'estiu, ja tens molt guanyat. I si a sobre aconsegueixes que milers de persones vinguin d'arreu del món, convertint així el teu festival en una icona de referència, ja és grandiós.

Precisament aquestos dies, d'entre tota la oferta europea, se celebra la votació al millor festival de música d'aquest 2008 (entre els quals hi ha el FIB, Roskilde, Castlepalooza, Oxegene o Heineken Open'er Festival, entre altres, però no els pirats anglesos del Glastonbury).

La gràcia és que, a part de descobrir que a Romania o Bulgaria també tenen festivals, donant el teu vot pots guanyar entrades per l'edició 2009 del festival que surti elegit.

Jo ja he votat.
I ja ho sabeu, si us toquen entrades dobles i no sabeu amb qui anar, m'ofereixo voluntari. =)

09 d’octubre 2008

Manos de Topo - Es Feo

Manos de Topo han remenat el seu "El Cartero" per tots els festivals de curtmetratges d'Espanya. Boníssim. Però no n'hi ha prou. Ara Kike Maillo, el mateix director del primer senzill, ha creat "Es Feo", que possiblement encara és millor que el precedent. Que, què té? Efectes dominó infinits i inversemblants, troços de lletra de la cançó que apareixen per aquí i per allà...


.

05 d’octubre 2008

Ells Parlen #2

"Si estés a l'Iraq, em posaria a escoltar Black Lips
mentre disparo a gent".
Ian Saint Pe (Black Lips), a NME.

02 d’octubre 2008

Mira!

A més d'un i més de dos li (ens) agrada Vetusta Morla.

El fet que només hagin editat un àlbum en 10 anys era, si més no, sospitós. Remenant una mica la seva no gaire extensa biografia, he trobat un EP aniomenat Mira de fa 3 anys, amb cançons que ja coneixem, i d'altres que no, però totes enregistrades a casa per ells mateixos.

Download/Descarrega_ Rapidshare.

01. Año Nuevo - 4:34
02. Valiente - 3:01
03. La Gravedad - 4:09
04. Taxi - 4:25
05. La Marea - 4:00
06. Al Respirar - 4:47

28 de setembre 2008

Punt i final al Baumann 2008

Durant tota la setmana s'ha celebrat el Festival de Curtmetratge Baumann a Terrassa, on hem anat veient curts, alguns bons, altres més fluixos.

Chema García és el guanyador del premi al "Millor Videoclip", amb la peça "Flashback al revés", que posa imatges a la cançó de Klaus & Kinski. Com que aquest home està pluriempleat recollint premis per tota la geografia del nostre país, i aprofitant que el Lluís és col·lega seu, hem assistit a la cloenda de la festa amb una mica més d'interés.

Lluís, dedicant-nos unes paraules al rebre el premi.

El millor curtmetratge de ficció en cinema ha estat atorgat al cineasta Daniel Sánchez Arévalo (el director de "AzulOscuroCasiNegro") per "Traumalogía", merescudament. Per la part "Local" i "Experimental", el guardonat ha estat "120 Grados", de Juanjo Fernández. Pel que fa a l'animació, "Revolt of the Mouses".

L'any que ve hi tornarem, però amb un curt a concurs i, esperem, un premi sota el braç que sigui nostre (i no prestat).


PD: Val a dir que en aquests moments el menjador del nostre petit habitatge lluiex un parell de premis (un aconseguit per nosaltres, un altre no) que donen un toc de qualitat a la llar.

25 de setembre 2008

Retalls.

Creieu amb els ovnis?
Ell probablement.

I aquí li fem cas?

"Família raptada per uns ninjes necessita 4 dòlars per lliçons de karate"

Està clar que el món dels sense sostre està cada dia més renyit.
Sortir de casa nostra té el seu intríngulis.

Jo ho he provat i no hi ha hagut manera.

23 de setembre 2008

Bon Iver de regal

Bon Iver (aka. Justin Vernon) del qui us parlaré més detingudament un altre moment, regala el seu nou EP, que porta per títol The MySpace Transmissions, i conté 4 temes del seu impressionant For Emma, Forever Ago, però lleugerament "tunejades".

01. For Emma - 2:51
02. Flume - 4:32
03. Lump Sum - 4:05
04. Blindsided - 7:00

No té desperdici!

21 de setembre 2008

Pallerofa de Tardor 2008!

Emocionat per la gran quantitat i qualitat de les propostes que enguany estan omplint els carrers, escenaris i recintes de les Festes de la Mercè de Barcelona, he fet una ullada al programa de les Festes de Sant Miquel, que se celebraran la propera setmana a la nostra ciutat de Lleida.

Espantat i desilusionat he quedat al veure que no hi ha absolutament res que em motivi, musicalment parlant. Cercavins? Finlandia Club? Orquestra Volcán? Manolo Garcia (pagant)? Edu and the Leaders? Orquestra Volcán (sí sí, per segona vegada, omplint forats del programa)? Alguns dj's diversos pel Cotton Club? Cronistes? Vitruvi? Conchita!!! (segons he llegit, l'aposta forta, l'estrella, el reclam!)? Moniatos Solidaris? Àngel OT?

No se'n salva res. Fins in tot el cartell em sembla horrible.
Això és digne d'una ciutat com la nostra?


18 de setembre 2008

Vídeos de Cinema (I)

Ja que aquestos dies ens deixem caure pel Baumann, entre moltes creacions (per així anomenar-les d'alguna manera políticament correcta) hem pogut veure alguns videoclips que són petites obres d'art.

Heus aquí alguns dels que més m'han cridat l'atenció.
No tenen desperdici!


Love of Lesbian - Universos Infinitos


Standstill - La Risa Funesta


Klaus & Kinski - Flashback al Revés

15 de setembre 2008

Les 3 diferències de Love of Lesbian

Fa cosa d'una setmana Santa Coloma de Gramanet va acollir les seves festes majors i, amb la trobada, el Sintonitzza, festival que presentava un cartell realment llaminer.

Temps dubitatiu, pluja intermitent, però amb ganes de música, i una petita expedició provinent de Terrassa es va plantar al Parc Europa de Santa Coloma amb una mica més de retard del previst. Amb l'actuació de Manos de Topo acabada de començar, ens vam fer entre la multitud per situar-nos a primera fila i així poder apreciar amb més detall l'estranya veu de Miguel Ángel Blanca (com ell mateix es descriu "llorando y tocando la guitarra"). Estranya és poc, és... és... molt rara. Entre la gent del públic, cares de sorpresa per l'espectacle i d'espera a cançons com "El Cartero" (videoclip molt xulo).

El cantant de la veu rara rara.

Efectivament, toca el xilòfon damunt una taula de planxar.

Que sigui peculiar fins i tot ens pot anar bé. El mateix Elías ha admés que "si aquest home té els ous de sortir i cantar així, jo perdo la vergonya i començo a cantar també", lo qual seria molt profitós per la nostra inexistent (de moment) formació musical.

Amb una fugaç incursió a món eclètic d'Hidrogenesse, en vam tenir prou per veure quin peu calça la nova formació de Genís, una de les dos cares d'Astrud. Si no t'agrada Astrud, no ho intentis: això vindria a ser una mena d'Astrud al cub, excessiu.

Finalment, "ya llega el show de las 300 voces". Santi Balmes, més cansat de lo habitual (segons me van comentar) i la seua tropa al complet de Love of Lesbian, va fer reeditar el concert que porten fent des de fa mesos i que pel capbaix, deuen haver tocat més de 100 vegades.

Love of Lesbian a tope.

Curiosa va ser la sensació. Un novatillo (jo mateix) que s'estrenava envoltat d'un parell de groupies que els havien vist una trentena de vegades i Lluís, que amb 3 ja en tenia prou per remarcar totes i cada una de les diferències amb les anteriors performances. "Mira, el baixista no porta un traje de superman!", "Mira, el guitarra és el titular i no el suplent", "Mira, ara tocaran "Shiwa" entre el públic!"...

Ens ho vam cantar tot.
Aquest cap de setmana toquen al BAM a Barcelona. Si hi anem, aquesta vegada ja estaré amb condicions de poder buscar personalment les diferències.

13 de setembre 2008

Vetusta Mola molt

mi-bemoll es declara fan, des de ja, de Vetusta Morla, aquesta banda espanyola que m'ha deixat impressionat amb el seu primer treball Un Día en el Mundo. I si "Copenhague" ha estat votada com la tercera millor cançó independent a Espanya, en un concurs celebrat per Radio3, ara és el moment de presentar alguna de les seves cançons, el primer single que han tret i una versió acústica bastant interessant de la mateixa cançó, "Un día en el mundo".

Vetusta Morla - "Un día en el mundo"

Nota: Per a tots els públics.

Vetusta Morla - "Otro día en el mundo"

Nota: Per a fans.

10 de setembre 2008

Flying Peppers a la xarxa

Després d'acabar amb l'enregistrament de l'esperada maqueta, Flying Peppers inauguren MySpace per presentar les seves primeres melodies. A sac i resultona és "Sleeping on the Road", més tranquil·les i reposades són "Crows in your head" i "Florigen Beauty Song", un ska és "El millor encara no ha acabat", però l'autèntic temazo que no puc para de donar-li play al reproductor és "I versi del náufrago". Xavalins, aquí l'heu clavat.

Català, anglès i italià. Lletres de totes maneres i colors, i un resultat molt acceptable d'una banda que té molt a dir (després ja em donareu les gràcies per les paraules =P).

Si voleu saber alguna cosa més, informació, d'on va sortir la idea, o escoltar-ne totes les seves cançons, visiteu el seu MySpace.

08 de setembre 2008

curts! curts! curts!

A veure si prenem alguna idea interessant entre el 16 i el 27 del proper setembre al Festival de Curtmetratges Baumann 08, que se celebra a Terrassa cada any.

Curts! Curts! Curts! Aquest és el crit. 85 seleccionats en total. Realment no hi ha gran cosa més a dir. Només consultar el programa de mà per veure-hi tota l'oferta.

04 de setembre 2008

Sintonitzza 2008!

Què diuen? Love of Lesbian, gratis, a Santa Coloma de Gramanet? Que també s'hi apunten els Manos de Topo i Hidrogenesse? Hi anirem a treure el nas.

Festival Sintonitzza 2008, aquest proper cap de setmana.

Tot el programa aquí (pdf).

02 de setembre 2008

Sexual Revolution? La Casa Azul en anglès

Se veu que La Casa Azul no en té prou en ser famosos per aquí. El passat 2 de juliol van editar "Sexual Revolution" com a single a Corea (!!!). Tots sabem del rollet oriental i les influències que es porta el Guille Milkyway.
A voltes sona ortopèdic, a voltes sona original, però aquí la tenim, amb la lletra sobreimpressa al vídeo (no oficial i bastant horrorós, per cert) que també adjunto més avall.


La Casa Azul - Sexual Revolution


Let it all out,
don't you think you need a break, oh.
Let it all out,
what's the point if you can't wait, cause the
Summer of Love
is getting ready to arrive
And I think there is a sexual
revolution by your side.

You've been sure of one thing for a few days.
To be right or be strong,
it's just a phase.

You who used to preach that
living life could be so worthless,
who used to lean towards the blues
and feeling bad.
Anticipating and predicting catastrophic ends,
Believe a sexual revolution's at our side.

You, who used to think the kind of love
you knew was hopeless.
Who once preferred to show yourself
only made-up.
Begin again to recognize that it just made no sense,
'cause a new sexual revolution's just begun.

Let it all out,
don't you go on and preted, honey.
Let it all out,
Why would you want to fool a friend?
On the summer or love,
is getting ready to arrive,
there's a sexual revolution by your side.

You've been sure of one thing for a few days.
To control or loose it all,
it's just a phase.

You who used to preach that
living life could be so worthless,
who used to lean towards the blues
and feeling bad.
Anticipating and predicting catastrophic ends,
Believe a sexual revolution's at our side.

You, who used to think the kind of love
you knew was hopeless.
Who once preferred to show yourself
only made-up.
Begin again to recognize that it just made no sense,
'cause a new sexual revolution's just begun.

Youuuu!!!
nah nah nah nah nah nah!!
A new sexual revolution just began
A new sexual revolution...


PD: Per cert, jo en sé d'uns que això dels canvis d'idioma no els agrada massa. Tampoc a La Casa Azul? ;)

27 d’agost 2008

Els indispensables...

...segons Radio 3.

Aquesta emisora nacional recentment ha fet unes votacions per saber quines són les cançons indispensables (molt astut el que ha buscat el nom) del panorama independent nacional. Entre el top 10 cançons boníssimes, d'altres que potser trobo a fatar, Antònia Font? Love of Lesbian? Russian Red? Lori Meyers? The Sunday Drivers? (si n'esperes alguna del Bisbal, Tavare o Bustamante, abstendre's de continuar mirant).

Aquí el Top 10:

10. Dar Ful Ful - "La Bella Age" (587 vots).
Electro-pop bastant directe que (he de reconéixer) no havia sentit mai.

9. Los Planetas - "Mi hermana pequeña" (651 vots).
Fer un top 10 i no trobar-hi Los Planetas no podia ser. Totalment indispensables.

8. Dover - "Devil came to me" (712 vots).
Tot un clàssic que hem sentit a totes bandes, d'aquí l'èxit?

7. Sexy Sadie - "I don't know" (732 vots).
Grandiosos els mallorquins. Sempre hi són, mai hi són a la vegada.

6. Golpes Bajos - "Malos tiempos para la lírica" (1101 vots).
La movida madrileña també hi té presència.

5. Cycle - "Mecanical" (1231 vots).
Aquesta no la veig. Tants vots? No és molt millor "Confusion" que aquesta? =S

4. Marlango - "Madness" (1447 vots).
Triar una de Marlango no era fàcil, però hi havia de ser.


3. Vetusta Morla - "Copenhague" (3433 vots).
Potser estar situada tan amunt és massa, però els pèls de punta els posa.


2. La Casa Azul - "La Revolución Sexual" (4497 vots).
Aquí la tenim, revolucionaria melodia que ha donat (i molt) a parlar. Milkyway se mereix un lloc indispensable.


1. La Buena Vida - "Qué nos va a pasar" (7324 vots).
No sabria comptar quantes vegades l'he escoltat, cantant, tocat. Temazo total.



24 d’agost 2008

Amor musical o cutrerio?

Tercer dia del Roskilde Festival. Se'm posa al davant del concert de Cat Power aquest monyo i aquest vestit verd. Males cares perquè està just al mig. Però ràpidament, sense cap mena de concentiment i de la manera més discreta em quedo amb les paraules que aquesta noia porta tatuades al clatell. I és que la música va més enllà de concerts, discos i demés. La reconeixeu?

"Lights will guide you home,
and ignite your bones,
and I will try to fix you".

Coldplay - Fix You

18 d’agost 2008

Erik Sumo - 'My Rocky Mountain' (2005)

Erik Sumo és una colla de músics de Budapest, encapçalats per Ambrus Tövisházi, que combinen, amb bon gust, l'electrònica i el downtempo, amb arranjaments molt cuidats, tot recordant diversos personatges il·lustres com Morricone. Amb un sol àlbum sota el seu braç, 'My Rocky Mountain' (editat el passat 2005), n'han tingut prou per fer-se un lloc en aquest món de la música. Òbviament, no a casa nostra, però sí a bona part d'Europa.

Que no t'ha fet gaire il·lusió aquesta gent? Simplement te recomano que et passegis per la seua pàgina web perquè no té deperdició. Serà més o menys interessant, però mouràs el ratolí per tots els racons per veure-hi què hi ha amagat. El shotscreen de dalt n'és un exemple.

Download_ rapidshare (gràcies a egersin, amb password "egersin.blogspot.com").

Li dono un_ 7
En destaco_ "Csillag Vagy Fecse", "My Rocky Mountain", "The Real Moustache".
T'agradarà si_ et deixes portar pel trip-hop, electrònica i downtempo.

13 d’agost 2008

Flying Peppers a l'estudi!

Flying Peppers és una banda de Lleida que s'inicia al món de la música. Formada pel Pol (guitarra), l'Ernest (baix), l'Oriol (veu i guitarra) i el Dani o Jordi (bateria), actualment està immersa en la gravació de la seua primera maqueta, feta exclusivament a partir de cançons pròpies, tot i que el seu repertori (i principal influència) inclou diverses versions de la banda americana Red Hot Chili Peppers.

Tot això és lo que va donar de sí el principi de l'enregistrament (la qualitat de les imatges podria ser millorable):


Amb gran esforç i col·laboració d'amics i coneguts aquest projecte comença a tirar endavant. Estarem a l'espera de poder-ne sentir els primers resultats!