29 de novembre 2011

Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio @ Auditori Enric Granados (24/11/11)


El contrabaixista navarrès Javier Colina feia temps que tenia una col·lecció d'arranjaments desats en un calaix de casa. Eren peces d'aquesta fornada d'autors cubans ja desapareguts com Sindo Garay, Bola de Nieve o Rita Montaner, les quals totes tenen en comú una lírica espectacular. Però Colina, sempre tocant en agrupacions instrumentals, no havia tingut ocasió de mostrar-les... Fins que va topar amb la veu de la catalana Sílvia Pérez Cruz.

La sinergia entre ambdós és única i l'engranatge funciona a la perfecció, fet que els has portat a editar 'En la imaginación' (2011, Produccions Contrabaix). Acompanyats d'un parell de "monstres" del jazz nacional, Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano, van presentar a Lleida els 10 temes del disc, un darrere l'altre i per ordre.

Se'ls notava un cert rodatge de portar dies voltant per la geografia espanyola. "Debí llorar", "Belén" o "La tarde" són grans cançons que, embolcallades de la tendresa i sensibilitat que es respirava, així com de la qualitat desmesurada dels músics, van prendre unes dimensions descomunals. Sílvia cantava:
"Las penas que me maltratan,
son tantas que se atropellan,
y como de matar me tratan,
se agolpan unas a otras y por eso no me matan"
El públic, entregat i omplint totes les localitats de l'auditori, va obsequiar amb molts aplaudiments la feina dels músics, que van marxar contents i ovacionats de Lleida, tot esperant que aquesta no sigui una col·laboració puntual sinó l'inici de molta música plegats.

05 de novembre 2011

Covers: "Between the Bars"


Era el febrer del 1997, quan un jove Elliott Smith de 28 anys editava "Between the Bars" dins de l'àlbum 'Either/Or', un tema de pell de gallina, trist, poètic, colpidor, sobre estar atrapat entre dos coses, indecís de no saber què fer.


La força d'aquestes notes han servit per inspirar a una bona colla d'artites a fer les seves pròpies versions del tema. És el cas de la cantant americana Madeleine Peyroux, a qui li va donar un toc més jazzístic i sofisticat el 2004.

Seguint amb la simplicitat d'un piano i amb la seua veu particular, Chris Garneau també va homenatjar Elliott Smith el 2007, incorporant-la a 'Music for Tourists'.


En un to més orquestral i sense lletra, la Vitamin String Quartet deixà que els violins portessin la melodia de la peça. Emily Haines (de Metric), Stephanie Schneiderman o Agnes Obel també en tenen versió, i és que és fàcilment una de les cançons més versionades dels últims temps.

10 d’octubre 2011

Sanjosex | "Animal salvatge"


Totalment consolidat, Carles Sanjosé (més conegut sota el nom de Sanjosex), va editar el 2010 un disc esplèndid, 'Al marge d'un camí' (BankRobber). D'entre tots els temes de l'àlbum en destaca aquest "Animal salvatge", amb una lletra d'amors i desamors i un videoclip on Sanjosé es passeja damunt d'una taronja-mandarina gegant que no para de rodolar...

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

En les ombres de la nit
Un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat
Esperant la matinada.

Et miro i no se què ets
Una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí
Ja comences a esverar-te, i ara.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.









Sanjosex
'Al marge d'un camí' (2010)

04 d’octubre 2011

Musiquem Lleida 2011

Un any més, i ja en van 6 edicions, arriba el certamen internacional de músiques populars que se celebra pels carrers i places de la ciutat de Lleida: Musiquem Lleida. La Coral Shalom és l'entitat encarregada de dur artistes i agrupacions d'arreu, elaborant un programa d'activitats prou interessant que inclou estils tan diversos com el jazz, la clàssica o el mambo. El cap de setmana del 7 al 9 d'octubre, espais com l'IEI, la Plaça Paeria o el CaixaForum s'ompliran d'orquestres, corals o trios, que amenitzaran matins i vespres en una iniciativa que cada vegada té més acollida.

27 de setembre 2011

Donem una oportunitat a... Boreals


"Electrònica amable" definien els col·legues d'Indispot. Unes paraules francament adients a la proposta musical d'aquest jove trio barceloní, format el 2011 per Miquel Serra i els germans Víctor i Xavier Paradís.

Fa ben poc que Boreals roden per aquest difícil món de la música, però el seu nom ja comença a sonar arreu, donant-se a conèixer gràcies a plataformes com bandcamp, d'on et pots descarregar gratuïtament la seva música. 'Rome' (2011) és el seu treball de debut, un EP de 9 temes amb l'electrònica com a fil conductor, que destaca per la bona sinergia entre guitarres i sintetitzadors, movent-se meticulosament entre els camins del post-rock i de l'ambient pop.

"Tiempo líquido" o "Invierno fractal" són hits immediats que no passaran desapercebuts, sent l'inici d'una aventura molt prometedora.


26 de setembre 2011

'Magnòlia', nou treball de Maria Coma


L'1 de Novembre d'aquest 2011 és la data escollida. Magnòlia el títol. I poca cosa més se'n pot extreure d'aquesta presentació breu, misteriosa i prometedora del segon treball de la compositora barcelonina. En un any força intens en què Maria Coma ens ha regalat les versions en directe de 'Linòleum', ara és el torn de nous temes, editats altra vegada pel segell Amniòtic Records.

#Edito: Maria Coma segueix mantenint el misteri i ens regala una segona col·lecció d'imatges i fragments d'aquest 'Magnòlia'. Haurem d'estar atents perquè la cosa sembla que no acaba aquí.

22 de setembre 2011

'Pendulum Music' d'Steve Reich a Lleida


Divendres 23 de setembre | 21 h
Centre d'Art La Panera | Entrada gratuïta

El Laboratori d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona presenta per primera vegada a Lleida 'Pendulum Music', una peça experimental del novaiorquès Steve Reich de difícil catalogació. Aquesta proposta es pot entendre com una acció artística, una instal·lació i un concert, tot alhora.

El plantejament és senzill i sense misteris: uns micròfons pengen damunt d’uns altaveus. El sistema es retroalimenta, cada parella de micròfon + altaveu s’acobla i produeix una vibració sonora. Si a això hi afegim el moviment pendular dels micròfons sobre els altaveus, obtenim variacions en el temps, i a mida que la inèrcia pendular perd força, els ritmes canvien.

La durada de la peça (al voltant de vint minuts) depèn de factors ambientals i de les dimensions físiques de la instal·lació, tot plegat disposat per a la contemplació del so apareixent i desapareixent.

Extret del web del Centre d'Art La Panera

21 de setembre 2011

Què veure al BAM 2011?


Les retallades pressupostàries, evidentment, també han arribar a les Festes de la Mercè de Barcelona. El programa del BAM s'ha tenyit, enguany, del color nacional i peninsular enlloc d'apostar per bandes d'arreu del món com anava sent habitual.

La col·lecció de concerts que s'ofereixen, no obstant, aglutinen un bon grapat d'artistes de primer nivell a diferents racons de la ciutat, alguns perfectament adients a la música que s'hi escoltarà.

Aquest dijous 22 s'enceten les activitats amb la proposta d'Astrud (juntament amb el Col·lectiu Brossa), articulant els seus temes del passat amb un aire completament novedós.

El divendres 23 és el torn del folk intimista d'Anímic a la plaça del Rei; la fantàstica bogeria experimental de Za!, o el deliri instrumental d' El Columpio Asesino per tancar la nit al Parc del Fòrum.

Finalment, dissabte 24 s'obre una sessió matinal amb els Micah P. Hinson catalans, Estúpida Erikah; més tard, els sintetitzadors de la xilena Javiera Mena sonaran a la plaça Joan Coromines; i al Fòrum, Antònia Font exhibiran els temes del seu últim treball 'Lamparetes'.

Tota la programació per dies: aquí.

02 de setembre 2011

Donem una oportunitat a... Poomse


Poomse és un terme coreà que serveix per definir un tipus d'art marcials. A més, és el nom escollit pel projecte personal del mallorquí Llorenç Rosselló, que ja fa uns anys va captivar amb una maqueta el segell barceloní Foehn Records.

El 2010 publicà el seu primer àlbum, 'Tomorrow Will Come & It Will Be Fine' i poc temps després continuà creant i ara edita 'Star' (2011, Foehn Records), un EP amb 4 temes esplèndids que es pot descarregar gratuïtament des de bandcamp. Influenciat per bandes com Low o Codeine, incorpora pinzellades de jazz o moments experimentals al seu repertori que ben segur et sorprendran.


+info: MySpace | Facebook | Bandcamp | RateYourMusic

25 d’agost 2011

1r Festival Experimental de Curtmetratges de Lleida


Porta per títol Curtis MyFilm, i és un festival de curtmetratges experimentals que han de ser forçosament realitzats amb una càmera Harinezumi. No tens ni idea de com és el funcionament d'aquest tipus d'aparell? Fes un cop d'ull aquí.

Per la resta de requisits: tema lliure, màxim 10 minuts... Totes les bases estan disponibles al seu web. Si ets un fan del surrealisme, la creativitat en moviment i del cine en general, no t'ho pensis, encara ets a temps de participar. Fins el proper 14 de setembre.

+info: web | facebook | twitter

19 d’agost 2011

Escolta 'Linòleum en concert' de Maria Coma


L'exitosa gira de presentació de 'Linòleum' (2009, Amniòtic Records) va començar al setembre de 2009 i es va prolongar durant un any i mig, posant el punt i final al febrer de 2011. Després de tantes actuacions i moments especials, Maria Coma decideix enregistrar un recull dels directes, 'Linòleum en concert', que es pot escoltar a bandcamp des del passat mes de juny.

Acompanyada d'un gran equip de músics (Pau Vallvé a la bateria i glokkenspiel; Jordi Lanuza al baix; Núria Maynou al violoncel i Joan Gerard Torredeflot al violí), aquest recull de temes incorpora grans moments que van més enllà de la proposta inicial de 'Linòleum'. Maria Coma s'atreveix a versionar Joanna Newsom amb "Bridges and Balloons", també hi ha temps per homenatjar a la sèrie Lost, de la qual es declara fan, o recordar els bons moments d'u_mä amb "Blanc".

Sonen especialment bé "Plom" i "Pobre desig", i l'actuació acaba amb la tendresa de "Ninones", una nana que va composar per la seva cosina.

17 d’agost 2011

Maria Rodés | "Una forma de hablar"


La cantant de Cabrera de Mar Maria Rodés es va iniciar al món de la música fa una bona colla d'anys. Després de crear el projecte Oníric juntament amb Andy Poole (editant 'Sin técnica' el 2009), ara s'allunya de bandes i debuta en solitari amb l'exquisit 'Una forma de hablar' (2010, BCore), encisant-nos amb molts dels seus temes, com aquest de títol homònim. Folk i pop sense gaires complicacions però ben eficaç, acompanyat d'una veu amable, és la proposta de la cantautora.

Sabes bien que yo tiendo a pensar,
que todo va a salir muy mal.
No lo tomes como algo personal,
es sólo una forma de hablar...
Cuando me haces esperar ahh,
pienso que tal vez será que ya no te intereso.
Crees que es esta mi oportunidad...
pa-ra-olvidar...

Que sé que así contado,
suena un poco exagerado,
es solo una forma de hablar,
no soy exigente,
tal vez algo intransigente,
pero sin autoridad.
Cuando volvemos hablar ahh,
se me van los miedos,
solo veo vasos semillenos.
Esta es mi oportunidad
pa-ra-recordar...

Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...









Maria Rodés
'Una forma de hablar' (2010)

11 d’agost 2011

Donem una oportunitat a... Sense Sal


Format per 8 amics de Terrassa i rodalies el 2010, alguns d'ells encara no arriben a la majoria d'edat. Però la proposta que presenten no entén de temps. Amb una combinació de guitarres i ukuleles, flautes i trompetes, Sense Sal factura un folk amb aires pop al més pur estil Manel o fins i tot Beirut.

Aquesta primavera passada s'han autoproduït un primer EP, que porta per títol 'Tardes de sol i préssecs' (2011), després que hagin estat seleccionats pel concurs de maquetes Sona9. De fet, han ocupat la tercera posició de la votació popular. "Ara" és un dels primers temes que es pot escoltar (la resta, aquí), que en directe al mig del carrer sona prou bé. En sentirem a parlar.

Sense Sal - "Ara"

09 d’agost 2011

Descobriments boreals


Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"


Kría Brekkan - "Solush"


Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".


Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.


Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

03 d’agost 2011

Nit Sonora 2011


Nit d'arts visuals i música d'avantguarda a Lleida. El proper 3 de setembre a la Seu Vella, amb entrada totalment gratuïta, es viurà un petit festival per presentar les sinergies entre art, música i noves tecnologies, d'artistes locals i internacionals.

El programa del Nit Sonora és el següent:

22.00h | Àlex Martín + Isaac Muñoz (BCN-Lleida)
23.00h | Lucrecia Dalt (BCN)
00.00h | Empyah (Londres)
01.00h | Japanese Popstars (Irlanda)
02.30h | Lluís Ribalta (Lleida)

I durant tota la vesprada, des de les 19h quan obriran portes i fins les 3h, imatges sonores, un programa de demoscene a càrrec de Threepixels, 7sns.Tokyo, entre d'altres.

+info: MySpace

31 de juliol 2011

Blonde Redhead regala remixos de Penny Sparkle


Francament, no són res de l'altre món. Un EP que reuneix unes quantes versions de temes del seu darrer treball, 'Penny Sparkle' (2010, 4AD), realitzades per autors tan diversos com Pantha du Prince, Games o Gayngs. Però des del seu web (o fent un clic a download aquí sota) és pot aconseguir gratuïtament, que pels temps que corren, no està gens malament.

   

27 de juny 2011

Petit homenatge a Little Wings


Aprofitant la visita de Little Wings (30 de Juny a l'Apolo [2] de Barcelona), The New Raemon i Maria Rodés han volgut oferir un petit homenatge al folk de la banda Californiana, tot interpretant un dels seus temes, "Light Green Leaves".

La passió per la música d'un i altre és infinita, les col·laboracions són freqüents, i la química entre els dos artistes del Maresme és evident, aconseguint un resultat que sona així de bé:

The New Raemon & Maria Rodés - "Light Green Leaves"

22 de juny 2011

A la trinxera de Pony Bravo em trobo protegit del dolor


No parlis d'originalitat, parla de Pony Bravo. La proposta dels sevillans és exquisida, s'allunya de qualsevol etiqueta convencional per endinsar-se al country, al folk, al rock, inclús al flamenc. Una combinació explosiva que sedueix des del principi fins al compàs final amb 'Si bajo de espaldas no me da miedo y otras historias' (2008, Discos Monterrey), el seu primer treball, amb menció especial a "Trinchera", "El rayo" o "El guarda forestal".

La grandesa de Daniel Alonso i companyia radica en fer la música que els surt dels collons de la inspiració, sense intimidar-se per possibles crítiques destructives al seu estil repetitiu a nivell instrumental. "El indie-pop está haciendo mucho daño" han comentat recentment en alguna entrevista. Enormes.

10 de juny 2011

Cartell definitiu del Festinoval 2011


La desena edició (i última) del conegut festival lleidatà dedicat als artites emergents, ja coneix el cartell definitiu. Entre les 36 propostes d'aquest Festinoval en destaquen una de les revelacions del moment, La Iaia, el folk-rock festiu dels Very pomelo o el pop futurista de Mine!. Música per a tots els gustos cada una dels dies:

Cartell complet!

Atenció perquè l'espai dels concerts canvia respectes les últimes edicions i torna on va néixer, els Camps Elisis de Lleida, una manera elegant d'acomiadar-se. I els dies de l'esdeveniment, anoteu-los, el cap de setmana de Sant Joan, 24 i 25 de Juny.

+info: web | facebook | MySpace | twitter

03 de juny 2011

Què passa si es fusionen Anímic i Janelle Monáe?


Que es barrejen dos propostes tan allunyades com el folk intimista dels Anímic i el R&B contemporani de la diva americana Janelle Monáe, per versionar "Cold War" a ritme de diumenge plujós. Resultat espectacular des del mateix local d'assaig, per una de les bandes més en forma del panorama nacional.

Anímic - "Cold War" (Janelle Monáe cover)

10 de maig 2011

1er Eclèctic Micro Fest


Sempre és bona notícia que se celebrin esdeveniments musicals a Lleida. Sobretot si són totalment altruistes, sense ànim de lucre i 100% independents. "Sortim de l'hort", diuen alguns; "Un pas endavant per la ciutat", comenten altres. El fet és que l'espai polivalent de la Partida de Marimunt acollirà el dissabte 21 de Maig a partir de les 22h una nit de concerts i música a cost zero, amb pop, folk, electrònica, jazz, soul i artistes com Za! (boníssim!), Onlilili, Guillem The La Vall, Capillary Action, Monsieur H, entre d'altres.

L'artífex de la iniciativa és l'editora independent lleidatana Stone Free! Low Limited Editions. Tota la informació la trobareu fent un clic al cartell, i la situació exacta de l'indret queda més clara amb el mapeta d'aquí sota. No us ho perdeu!

Ubicació del festival
+info: facebook | MySpace

02 de maig 2011

Propera destinació: SOS4.8 Múrcia

Múrcia encenta, un any més, la temporada festivalera abans que la resta amb una de les trobades low-cost més atractives de la península. El SOS4.8 es consolida amb un cartell inferior a altres edicions que promet grans moments (i grans moments simultanis).

La cita és aquest cap de setmana, els dies 6 i 7, concretament. I anem a veure material local com Manel (sí, estrany, faran les mateixes bromes que aquí però en castellà?), Mujeres o Vetusta Morla (que té nou disc); material internacional com MGMT, Two Door Cinema Club o White Lies; personatges de valor incalculable com Yann Tiersen o Trentemøller; o algun que altre moment delirant amb !!! o Tiga.

Us ho explico a la tornada.
(un clic a la imatge per veure el cartell complet).

30 d’abril 2011

Antònia Font | "Icebergs i guèisers"


Tothom parla de Manel, Manel i Manel. I del seu nou disc. Eclipsat pel fenomen dels catalans, Antònia Font acaba d'editar un disc exquisit, el vuitè de la seua carrera, 4 anys després de 'Coser i Cantar' (2007, DiscMedi). Porta per títol 'Lamparetes' i ha estat realitzat per Robot Innocent, un segell discogràfic creat per autoeditar-se la seua pròpia música. "Clint Eastwood" és el primer single, un petit homenatge a l'actor i director americà, un repàs a la seua figura i obra. Però altres temes, com aquest "Icebergs i guèisers" demostren que la inspiració dels mallorquins és infinita i no té sostre. Lletra i música vénen a càrrec de Joan Miquel Oliver. Sublims.


Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (guèisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.










Antònia Font
'Lamparetes' (2011)

28 d’abril 2011

Manel actuarà a la Festa Major de Maig de Lleida


Avui ho ha confirmat La Paeria. Manel serà un dels caps de cartell (i sorprenentment no és l'únic!) de la Festa Major de maig de la ciutat de Lleida. Bones notícies per unes festes que darrerament no gaudien (dins l'apartat musical) de grans actuacions i que se sostenien per grups mediocres.

Tal com es detalla al programa, Manel tocarà el Dimarts 10 a les 00.45h a l'escenari central, probablement no és el lloc idoni per gaudir del seu folk-pop, però les ganes d'escoltar en directe les cançons de '10 milles per veure una bona armadura' són tremendes.

Per si no fos prou la bona nova, The New Raemon i El Guincho també es deixaran caure per Ponent la mateixa nit (00.00h i 1.30h, respectivament). El pop/rock de Ramon Rodríguez i els ritmes tropicals del canari Pablo Díaz-Reixa amenitzaran una nit que es preveu moguda si s'escolten temes com aquest:

El Guincho - "Bombay"

Pastora, Nudozurdo, Fangoria (que no fallen mai), Dr. Calypso, Pastorets Rock, Hotel Cochambre, Teràpia de Shock, Overdrive i una colla de deejays (entre d'altres) completen el programa.

26 d’abril 2011

'Viviendo del cuento'

Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) és tot un personatge. Fill d'un pastisser, és dissenyador, historietista i crític. Ha dedicat part de la seua vida a dibuixar vinyetes i tires còmiques en revistes i magazines de diaris com La Vanguardia i El Periódico. Però probablement se'l coneix més per la seua faceta musical i la col·laboració que durant una temprada va fer a Rockdelux.

El 2004 va plasmar algunes de les seves vivències de professió en un còmic 100% Juanjo Sáez, 'Viviendo del cuento' (Editorial Mondadori). Títol ben escollit.  Altament recomanable. Fidel al seu estil de gargots dibuixos desenfrenats i maldestres, canalla i sincer amb els comentaris (això sí, plagat de faltes ortogràfiques), el llibre critica amb força humor i sense temors el terme art, els modernos de Barcelona i arreu, personatges com Jordi Labanda, la censura als mitjans de comunicació, bandes com Sidonie...

Si us interessa, el podeu trobar a Fnac per uns 16€. I tranquils, pels que no esteu acostumats a la lectura, aquesta és senzilla i molt amena.

Una mostra de les habilitats del senyor Sáez

24 d’abril 2011

Donem una oportunitat a... Litoral


És una paradoxa molt gran que una banda que es fa dir Litoral estigui afincada a Madrid (!!!). Accidentalment o no, Pau Roca i la seva colla (membres de Tachenko, La Habitación Roja o Fantasma#3, entre d'altres), han editat un primer EP '#1' (2010, Limbo Starr), que es mou a ritme de folk, de pop, i de bossanova, amb ukuleles, guitarres portugueses i violins, embolcallades d'històries ben quotidianes i properes. Us sona familiar? Litoral és una nova proposta d'aquest estil que tants bons resultats està donant a la música cantada en català tot i que es faci al centre de la península, i temes com aquest espectacular "Un segle de paisatges" (al vídeo de sota en un curiós directe) els avalen.

Litoral - "Un segle de paisatges"

23 d’abril 2011

Festival Plaça Odissea


Apunteu les dates: del dijous 28 d'abril al dissabte 30 (sí, aquesta setmana que ve). El lloc? La Plaça Odissea, aquest estrany indret dins el Maremàgnum de Barcelona, poc escaient per fer concerts, però que una vegada a l'any s'omple de bona música. Qui tenim enguany? Els versos íntims de Nacho Vegas, Delorean per ballar una estona o el pop-country de Mojave 3 són els caps de cartell. Però alerta amb els noms en lletra petita, que moltes vegades acaben sent de lo més interessant: el folk-rock de Maika Makovski és la canya o la proposta de Litoral comença a sonar amb força.

Ah, sí, i tot complemtant gratuït!

El cartell complet i horaris són els següents:
  • Dijous 28/04, a partir de les 20.30h:
    • Nacho Vegas
    • Maika Makovski
  • Divendres 29/04, a partir de les 20.30h:
    • Delorean
    • Edredón
    • Los Massieras
  • Dissabte 30/04, a partir de les 19.30h:
    • Mojave 3
    • The Dodos
    • Litoral
    • Partido

16 d’abril 2011

Record Store Day, aquest any també per aquí

La idea de celebrar un dia en què tots els melòmans del món poguessin gaudir d'edicions físiques de CD, LP, vinils dels seus grups preferits al 50% del seu preu habitual va començar cap al 2007, als Estats Units. Chris Brown en va tenir la idea i el Record Store Day es va posar en funcionament. Avui, 16 d'abril d'uns quants anys després, la iniciativa ha crescut i s'ha estès per arreu del globus. 4 mítiques botigues catalanes s'han unit a la proposta per primera vegada:
  • Discos Revolver (Barcelona)
  • Moby Disks Records (Girona)
  • Disk K7 (Granollers)
  • Shiva Music (Tarragona)
En un moment de crisi -discogràfica, mundial, a tots nivells-, on només quatre gats segueixen comprant àlbums, iniciatives com aquesta (el Sant Jordi musical?), ajuden a mantenir l'esperit de col·leccionista. A veure què tal funciona per aquí.

15 d’abril 2011

Gentle Music Men @ Fantástico Club (14/04/11)


Hi ha qui diu que Vilanova i la Geltrú és (salvant les distàncies) el Seattle català, un indret on cada portal amaga la casa d'un artista. Dani Poveda (res a veure amb el cantaor de flamenco) és un d'aquestos artistes, ànima de Flint i, des del 2005, de Gentle Music Men.

Sense electricitat ni violins ni percussions -vaja, en format acústic-, l'art dels Gentle Music Men es va donar cita anit al Fantástico Club, dins els cicles de concerts dels A Viva Veu, per interpretar temes del seu darrer disc, 'Cuentos modernos' (2010, PIAS Spain) i d'un de versions ple de col·laboracions que sortirà a la llum ben aviat.

Però tot aquest "art" provinent des de la capital del Garraf no va trobar cap connexió entre el públic del Fantástico. Molt "oohh ohhh ohh", "aaah aahh aaaahh" i poca cosa més, entre cares d'indiferència. I això que Poveda s'esforçava per trobar un feeling amb els assistents: amb peces en anglès del seu primer treball ("Cry"), en castellà de les velles ("Redención") i les noves ("Sueños infinitos"), amb les versions... Res. Prova fallida. Una altra vegada serà.

13 d’abril 2011

'Mapas', nou treball de Vetusta Morla


Sortirà a la venta el proper 3 de Maig i és la continuació de l'aclamat 'Un día en el mundo' (2008, Pequeño Salto Mortal). Els madrilenys s'han autoedidat altra vegada a partir del seu petit segell discogràfic de nom suggerent, i al seu web ja es pot escolar en streaming un tast del seu primer single, "En el río". A grans trets, la melodia i la veu de Pucho segueixen en una línia continuïsta, així que fans, no us preocupeu, el tema promet.

Vetusta Morla - "En el río"

04 d’abril 2011

Nova temporada de concerts A Viva Veu

El 14 d'abril s'enceta la nova temporada de concerts "íntims, propers i desendollats" al Fantástico Club de Barcelona. Al darrera de tot plegat s'hi troba el col·lectiu A Viva Veu, que en aquesta ocasió ens aproparà la música de Gentle Music Men, Seward, Anímic, Zozobra o Esperit!, entre d'altres.

La política és la de sempre: "Els grups canten sense micròfons, el públic s'asseu a menys de dos metres del grup i l'entrada és gratuïta."

El cicle de concerts s'extendrà fins el 28 de Juliol i avui n'han fet públic el dossier de premsa amb tot el calendari d'actuacions.

Gentle Music Men - "Cuentos modernos"

31 de març 2011

Anímic | "Trenco una branca"


Molt recomanable. El nou disc dels Anímic és seriós i interessant, on es practica un folk misteriós, atemporal i somiador. Aquesta colla de hippies de Collbató ens presenten un alè d'aire fresc amb 'Hannah' (2011, autoeditat), a partir de dos conceptes bàsics i inseparables: la vida i la mort. "Trenco una branca" és la primera d'una col·lecció de peces i lletres notables i sona així:

Trenco una branca, i res ja no m'espanta
Surto de la casa, i l'estructura ja no aguanta
Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt
Ara no em deixis caure
Com a un animal.
M'és tan indiferent el que passa dintre les llars
Quan obres la tanca
Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar
Plenes de famílies que no paren de parlar
I de taules plenes de menjar
Plenes d'alegries i coses per celebrar

Llenço una llança i m'omplo de confiança
Entro dins la casa i només queda l'esperança
Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt
Ara no em deixis caure
Com a un animal.
M'és tan indiferent el que passa dintre les llars
Quan obres la tanca
Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar
Plenes de famílies que no paren de parlar
I de taules plenes de menjar
Plenes d’alegries i coses per celebrar










Anímic
'Hannah' (2011)

27 de març 2011

Joan Colomo + Maria Rodés @ Teatre Sagarra (26/03/11)


Recomano sincerament a tots els que no sapigueu qui és Joan Colomo, que immediatament escolteu la seva música i aneu a veure'l en directe tan aviat com pugueu. I als que ja el coneixeu, que hi torneu. Cada concert d'aquest malabarista de la lírica, d'aquest showman en potència, és una experiència única i irrepetible.

Anit al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet va posar en escena les seves virtuts oferint un espectacle que va més enllà de la música, una combinació de dansa, monòlegs i surrealisme del seu primer treball 'Contra todo pronóstico' (2009, BCore). Sense cap inconvenient va contrarestar la manca de músics que l'acompanyaven. La seva guitarra atrotinada i un pedal loop (joguina que li encanta) van fer la resta.

Abans del Colomo, la Maria Rodés va fer un passeig molt íntim per algunes de les cançons de l'aclamat 'Una forma de hablar' (2010, BCore), versions de la mítica "Que será, será" o es va atrevir amb el cant en francès a "Paris". Un escenari ideal, l'acústic, per les seves melodies, que es van veure acompanyades a la perfecció pel clarinet d'una col·lega seva. I tots plegats van col·laborar en diversos temes per arrodonir una nit ben entretinguda.

Joan Colomo - "El camí"


Maria Rodés - "Una forma de hablar"

22 de març 2011

Examen a les veus de l'indie espanyol


Final del segon trimestre. Hora de valorar i posar notes. Els alumnes: una colla de veus del panorama indie espanyol; la professora: Marianne Ax, experta pedagoga en cant; el resultat: aproven 4 dels 10 candidats. La conclusió: els i les cantants necessiten millorar.

La senyora Ax no coneixia ni Nacho Vegas, ni Santi Balmes (Love of Lesbian), ni Lourdes Hernández (Russian Red), ni Pucho (Vetusta Morla), ni Jota (Los Planetas) ni la Christina Rosenvinge, entre d'altres, i després d'escoltar una colla de cançons ha deixat perles i comentaris com aquestos:
  • Santi Balmes. Nota: 4, insuficient alt.
    "¿Y dices que este grupo tiene mucho éxito? Yo lo que escucho es un cantante sin dicción ni expresividad. Es aburrido. Suena como desganado. Afina, pero no entiendes nada de lo que dice. Tendría que apoyarse en los abdominales para cantar mejor. Es la única forma de conseguir que su voz no sea tan débil".
  • Christina Rosenvinge. Nota: 1, molt deficient.
    "Como profesora, me siento incapaz de valorar a esta cantante. No canta, susurra. En los años ochenta estaba la moda de los cantantes gritones. Y ahora todos susurran. No puedo decirte mucho de esta chica. ¿Lleva muchos años en esto? ¿Cómo es que no ha aprendido?”.
  • Ari (Los Punsetes) Nota: 0, molt deficient.
    "¿Esto es una broma? No veo técnica por ningún lado y la voz de esta chica suena totalmente desafinada. ¿Le gusta de verdad a alguien? ¡Pero si es desagradable de escuchar! Absolutamente terrible".
Qui surt més ben parat de l'escabetxina és el cantant de Vetusta Morla, de qui comenta:
  • Pucho. Nota: 7,5, notable.
    "El mejor. Vocaliza bien y su expresión es buena. Pasa de los tonos suaves a los estribillos agudos sin perder la afinación. A este cantante se le nota experiencia y técnica. Me gusta el vibrato de su voz. Tiene fuerza".

20 de març 2011

Bedroom | "Cançó de l'alba"


Es torna habitual la pràctica de no limitar-se a fer un clip per la cançó, sinó anar més enllà i omplir uns quants minuts més de cinema. Bedroom ens regala una història ben curiosa sobre aquesta "Cançó de l'alba" en menys de 2 minuts, inclosa en el seu segon treball 'El fum blanc'.

Cançons de mar, pugem al far
Fa temps que no parla, fa temps que no viu

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu

Cançons de nit, anem al llit
Encara pensa en ella, encara no li ha dit

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l'hora que es banyen les bruixes al riu










Bedroom
'El fum blanc' (2011)

16 de març 2011

Keren Ann @ Bikini (15/03/11)


Keren Ann Zeidel es va convertir, fa uns quants anys, en un referent de la música independent gràcies a saber trobar la combinació perfecta entre folk i pop. Un parell de treballs, 'Not Going Anywhere' (2004) i 'Nolita' (2004), van catapultar el seu estil senzill i sensible a nivell internacional. Però la Keren Ann del 2011 s'ha comprat uns sintetitzadors, ha incorporat guitarres elèctriques a la formació i es belluga robòticament a '101' (2011).

Anit a la sala Bikini, la israelita va mostrar les seues dos cares, talment com si de Doctor Jekyll & Mr Hyde es tractés. El nou estil discotequero sembla que agrada als nous fans ("My Name Is Trouble" va sonar fins a dos cops), però els nostàlgics de "End of May" o "Not Going Anywhere" no vam saber apreciar aquest canvi de direcció tan cool.

Molts diuen: renovar-se o morir? Podria ser, però senyoreta Keren Ann, si et passes per aquí i et llegeixes aquestes quatre línies, fes-me el favor d'agafar l'acústica altra vegada. Gràcies!

Keren Ann - "My Name Is Trouble"

15 de març 2011

Curtmetratge de Manel per presentar "Aniversari"


Avui seran inifinites les notícies, els blocs i els diaris que titularan "El segon disc de Manel, ja la venta!". I és que el ressò mediàtic que ha assolit el quartet de Barcelona ha traspassat totes les fronteres possibles fins el punt que es nota el neguit del públic per escoltar aquesta nova entrega de cançons.

Aquí també voldria parlar del seu segon disc, però encara no l'he escoltat, així que de moment em conformo amb la carta de presentació de '10 milles per veure una bona armadura'; tot un pas endavant cap al cinema, amb Sergi López disfressat de Sherlock Holmes, Biel Durán de majordom miniatura, una nova història de mirades i desitjos, referències a Lost o ET... I tota la música de Manel.

10 de març 2011

Donem una oportunitat a... Hamsterloco


Trencant una mica el patró dels descobriments, he topat amb un col·lectiu ben particular que, sota la llicència de Creative Commons i amb Hamsterloco com a nom de guerra, editen tota mena de música electrònica experimental: "Providing ephemeral data", comenten ells mateixos.

El projecte es va encetar ja fa una colla d'anys a Barcelona, durant el 1995, de la mà dels germans Pitarch, Marc [Koulomek] i Aleix [Ashbrg], i Martí Ruiz [Katatsumuri], i des d'aleshores han publicat una quarantena de treballs juntament amb altres artistes (la majoria es poden descarregar gratuïtament), que inclouen reivindicacions com la polèmica creada per la SGAE contra perruqueries i barberies.

Avui en dia, amb tanta Ley Sinde, tant Ramoncín i tanta collonada, trobar gent que publica sota un NetLabel és un acte d'agraïment.
"Disculpen el caos. Gracias."

HamsterTAPE - Recopilació

+info: web | myspace | facebook | blogspot

07 de març 2011

Músiques Disperses 2011


Des d'ahir, i fins a finals de mes, una nova edició (la cinquena ja) del Festival de Músiques Folk, Músiques Disperses. Tot i que els esdeveniments d'aquest tarannà a la ciutat de Lleida es van perdent, l'esperit folky de grups com Arizona Baby, Biggot o Roger Mas ompliran de bona música les nits de març el Cafè del Teatre i el pati de l'IEI.

El programa detallat a continuació:

Arizona Baby | Div. 04/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Jacqui McShee & Alan Thompson | Dis. 05/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Bigott | Div. 11/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
The Tree People | Dis. 12/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Puro Flmnko | Dij. 17/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït
Nicked Drake | Div. 18/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Los Hermanos Cubero | Dis. 19/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït
Anímic | Dis. 19/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Alondra Bentley | Div. 25/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre
Roger Mas | Dis. 26/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

+info: web | myspace | facebook

19 de febrer 2011

L'esperat segon disc de Manel ja és aquí

El nou àlbum de Manel ja té títol i data de sortida al mercat: '10 milles per veure una bona armadura' serà la continuació de 'Els millors professors europeus' (2008) i haurem d'esperar fins el proper 15 de març per tenir-lo entre mans. Ni una pista, ni cap petit avanç musical del què serà aquest nou treball, al seu MySpace. Res.

Només el canvi de look, de les cadires i tamborets solitaris per la comoditat d'unes butaques, l'armadura i aquesta paret estampada, ben retro.

Mentrestant, seguim escoltant la nadala que ens van regalar a través del seu web, fa uns mesos. Quines ganes!

Manel - "El 25 de Gener"

12 de febrer 2011

Bedroom @ Heliogàbal (10/02/2011)

El caliu de l'Heliogàbal sempre és especial. Serà per les parets roges i la llum que acompanya l'escena, la gent ben aprop dels músics, el diminut local, el tipus de música que esperes... No ho sé, però anar a aquest indret de Barcelona té recompensa assegurada.

Desbordant l'aforament i ben amuntegats, amics i familiars (i també uns quants curiosos alients) vam estar ben atents a tots els compassos de Bedroom, que de la mà d'Albert Aromir es van centrar a interpretar peces del seu darrer treball 'El fum blanc' (2011, Foehn Records). Lluny de l'avorriment que alguns diuen, en directe cada melodia guanya en mil matissos que no es poden apreciar en els enregistraments digitals (sóc l'únic a qui "Cabana negra" li recorda el Nick Cave?) i "Els nens soldat" o "Ball de la mort" van sonar especialment encertades.

Bona nota per una banda de gent tímida i discreta que es va començar a fer un lloc al panorama musical fa un parell d'anys gràcies a que "Japanese Girl" formés part de la banda sonora de 'Map of the Sounds of Tokyo', d'Isabel Coixet, i que es van consolidant dia a dia amb actuacions com aquesta.