27 de maig 2008

Lykke Li - 'Youth Novels' (2008)

Endinsat-me en aquest desconegut mar d'artistes que tocaran al Roskilde Festival d'enguany, he topat amb una noia sueca que va néixer amb el nom de Lykke Li Timotei Zachrisson, però que es fa anomenar, simplement, Lykke Li. Diria que aquest nom ja ha tingut prou pes per a investigar una mica més sobre ella.

A l'escoltar aquest 'Youth Novels' (2008), que n'és el seu debut, m'ha passat pel cap ràpidament la cara (i l'estil) de la Feist, així com també els seus compatriotes El Perro del Mar o la Fiona Apple, per les seues clares influències indie pop, amb alguns tocs electrònics o pianístics i per aquesta fineta veu que l'acompanya.

Les sensacions? Una mica contradictòries. Si a simple vista el conjunt sona prou correcte, no hi ha cap cançó que serveixi de ganxo, i després de passar una i altra vegada per les 12 peces, el resultat no va més enllà d'un interessant. "Little Bit", "Hanging High", "I'm Good I'm Gone" o "Window Blues" sonen bé però no enganxen, i això és el que li acaba fallant.

Però per comprovar-ho, anirem a treure el nas, a veure com es porta en directe. Mentrestant, te la deixo aquí, a veure que et sembla i et pots descarregar el cd gràcies a Una Piel de Astracán.



Li dono un_ 6
En destaco_"Hangin High","Window Blues","Dance Dance Dance".
T'agradarà si_ Et molen els discos de Feist.

23 de maig 2008

"Vull Saber-ho tot de tu", La Casa Azul en català!

Ja feia temps que es parlava que La Casa Azul escriuria una cançó en català per celebrar els 25 anys de TV3. Avui (amb uns dies de retard), i gràcies a Arnau 2.0, he trobat tant la cançó ("Vull Saber-ho Tot de Tu") com la lletra (perquè el Guille va tant ràpid cantant, que costa fins i tot de seguir-lo). Sé que la vols tenir al teu mp3, així que te la pots baixar ara mateix des d'aquí. Però mentrestant, pots escoltar-la:



Només m'ha calgut sentir-la una vegada i mitja, i ja estic totalment enganxat. És un temazo de 2'46'' que hagués pogut estar a La Revolución Sexual, amb aquests ritmillos tant juganers a lo "Chicos Malos" o "Esta Noche Solo Cantan Para Mi". Aquí la teniu:


Vull Saber-ho Tot de Tu

Necessito trobar, tots els misteris que t'han fet gran.

Mirar-te sense parlar, atent a aquesta explosió de celebritat.
Tu ets la meva llum, tu em distreus quan estic concentrat.

Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial.
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva.
D'altres que ets entabanadora, i la més eficaç ruboritzant,
Però jo sé que d'amagat, tu a tots ells els fas volar.

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides.

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra.
Donar-te la vida.

Com em fas oblidar que de vegades no tinc espai.
I com et trobo a faltar cada matí quan passades les 8 me'n vaig
Només penso en tu, només en la teva adictiva obvietat.

Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial.
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva.
D'altres que ets entabanadora i la més eficaç ruboritzant.
Però jo sé que d'amagat (que d'amagat...) tu a tots ells els fas volar...

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides.

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra.
Donar-te la vida.

Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull
Conèixer cada segon, cada detall, cada micra.
Donar-te la vida.

22 de maig 2008

Beck Psicodèlic, The Cure Poperos, Coldplay Clàssics...

Beck, l'home de les mil cares (a qui li hauré de dedicar un post només de caràtules de cd, com ja vaig fer el seu dia amb la dona de les mil cares), s'ha animat a treure nou àlbum, Modern Guilt, que sortirà a la venta el proper juny, sense data exacta. Per començar a saborejar-lo, n'ha presentat el primer senzill, "Chemtrails", que sona a uns bons The Beta Band (i que pots escoltar a la seua pàgina web).

Psicòdelia aquesta vegada? Tots sabem com se les gasta Beck: ara una de hip-hop, ara una d'electrònica, ara una mica de melancolia, ara un toc més pop...


The Cure també té preparat àlbum per aquest 2008 (Raised Up), i el presenta amb in single ("The Only One"), que sona als The Cure poperos de Three Imaginary Boys o més tard de Wish, pura dosis de pop.



I com és el 13è disc que editen, d'aquí a la data de llançament oferiran un nou single el dia 13 de cada mes.

Està clar que ara s'ha posat de moda fer algunes virgueries amb els llançaments dels cds (que si regalar el cd, com va fer Radiohead; tenir-lo amagat, com va fer Racounteurs; o lo dels singles, que també va seguir Deluxe), si no, no té tanta gràcia.


Finalment, Chris Martin i els seus, Coldplay, també tenen disc a punt. Però la cosa està anant força ràpid, perquè ja s'han filtrat algunes de les cançons (amb una qualitat no gaire acceptable), i una altra, "Viva la Vida" (títol al més pur estil Ricky Martin), que em recorda a The Verve, amb els seus violins amunt i avall.



20 de maig 2008

Al Roskilde Festival hi falta gent!

Hi anirem a treure el nas.

La cita? Del 3 al 6 de Juliol, amb el warm-up des del 29 de juny.
Els alicients? Radiohead, Cat Power, Goldfrapp, Band of Horses, Joan As Police Woman, The Do, Black Mountain, algun altre que segur que em deixo i milers de bandes escandinaves per descobrir + l'ambient que s'espera que hi hagi.
On para el festival? A Roskilde, un petit poble danès, prop de Copenague.
Les espectatives? Altes, després de tot lo que m'han explicat, llegit i escoltat de diverses fonts d'opinió.
+ info? pàgina web del festival.

(click per ampliar, tot i això, els noms en petit
no son fàcils de llegir)


16 de maig 2008

L'Scarlett se'ns passa al cant!

No patiu, aquest canvi no és definitiu, no hi ha motiu per estar nerviós, o sí. Segur que l'Scarlett Johansson continuarà omplint les pantalles del cinema amb la seua presència, però l'actriu americana ha decidit fer un pas més a la seua carrera d'artista, tot editant un àlbum, Anywhere I Lay My Head, que sortirà a la venta el proper 20 de maig d'aquest 2008.

Aquest Anywhere I Lay My Head és un recull de covers bastant mal fetes de Tom Waits amb un estilet dream pop que s'arrossega i cansa a més no poder. Amb l'ajuda de David Bowie als cors i una bona producció al darrera, aconsegueix dissimular (no us enganyeu, només per uns breus intants a "Falling Down") aquest desastre que ens ofereix l'Scarlett. I dic desastre perquè sonen barbaritats com "I Wish I Was in New Orleans", "I Don't Want to Grow Up", "Fannin' Street" o "Green Grass", totalment impossibles.

I just després d'haver-lo escoltat unes quantes vegades de dalt a baix, innumerables preguntes m'omplen el cap de dubtes:

1) Scarlett, qui t'ha ensenyat a cantar?
2)
Si no en saps, era necessari tot plegat?
3)
Independentment, vendràs molts exemplars, no?

Et vénen ganes d'escolta alguna cosa? Doncs aquí tens el primer senzill que se n'extreu de l'àlbum, "Falling Down", de llarg, la millor peça.

Scarlett Johansson - Falling Down


Li dono un_ 3
En destaco_ "Falling Down" i "Fawn" (perquè és instrumental i ella no canta).
T'agradarà si_ Ets un fan incondicional d'ella, i del Tom Waits.

15 de maig 2008

Quan el videoclip interessa més que la música...

Hi ha una banda anglesa, Mystery Jets, concretament del barri de Twickenham a Londres que, al meu entendre, no destaca especialment per la música que fan (hi han dos-centes mil bandes més que toquen el mateix estil), sinó que si són una mica especials és gràcies a:

1) Les pintes del seu cantant.
2) Als seus divertits videoclips.

I és el segon punt el que volia emfatitzar. Amb un parell de cd's ja sota les seves mans, Making Dens (2006) i Twenty One (2008), ja han ofert alguns d'aquestos retalls tan entretinguts dels que us parlo.
Aqui en teniu un parell d'exemples.

Myestery Jets - Young Love


Mystery Jets -
Diamonds in the Dark


+música al seu myspace.

07 de maig 2008

The Dø | "On My Shoulders"

Aquesta noia que sembla que badalli és Olivia B.Merilahti, finlandesa.
Aquest noi que juga amb la camisa és Dan Levy, francès.

Junts es fan anomenar The Dø (sí, amb aquesta "ø" tatxada tan escandiava), creant una barreja entre la primera de les notes musicals i l'alfabet nòrdic. Acaben de treure al mercat el seu debut A Mouthful, que és un àlbum interessant però que no passarà com un dels millors de l'any. No obstant, conté aquesta peça, "On My Shoulders", que em recorda al cantar de la PJ Harvey, i que m'ha captivat.

The Dø - On My Shoulders

02 de maig 2008

Viva la Vida! Novetats de Coldplay

Només per la caràtula ja valia la pena escriure quatre línies i posar-les aquí al bloc. Perquè interessant és! Coldplay sempre ha estat una de les bandes solidàries i reivindicatives... Maig del 68? 40 anys després, serà casualitat? Homenatge a Delacroix?

I ja que tenim caràtula, tenim àlbum: "Viva la Vida or Death and All His Friends", que està a mig camí entre lo cutre i lo sorprenent. Però el que em crida molt l'atenció és aquesta fal·lera de posar títols en castellà, que últimament s'està veient massa sovint.

I ja que tenim títol d'àlbum, també tenim primer single, Violet Hill.



Com a single, m'ha deixat congelat. Ha plogut molt ja des de "Yellow", "Don't Panic", "In My Place", "Clocks"... I Coldplay és una de les bandes més criticades, per aquesta etiqueta d'indie-que-sona-a-les-ràdios-comercials, fet que no agrada molt a la multitud més independent. La cosa pot ser perillosa. "Violet Hill" és una peça amb guitarres interessants i poca cosa més. Com a 8a peça de Viva la vida... està bé però, veig el panorama fotut si és la cançó que l'ha de vendre...