Ens tenia massa ben acostumats.Jay-Jay Johanson ens tenia enamorats, hipnotitzats i sobretot captivats. Ja des del seu debut amb “Tattoo”, o els seus àlbums posteriors, “Whisky” i “Poison”, aquest ros suec d’ulls clars resident a Anglaterra havia pogut seduir tot oient amb les seues meravelloses i tristes cançons. Cada una d’elles ben segur que es pot associar a un moment determinat de la vida de cadascú de nosaltres. Melodies electròniques amb arranjaments interessants, tot conjuntat a la perfecció amb la seua veu infantil i tremendament agradable.. Tot plegat un sorprenentment clima tendre i malencòlic.
Però tothom evoluciona. Ja va ser en el seu últim àlbum quan va començar a incorporar de manera bastant notable una gran producció d’electrònica dance en les seues peces, deixant de manifest aquest canvi personal en la seua manera de crear. El resultat va ser prou correcte, amb una combinació ben aconseguida entre el passat i el futur. Un futur que és present, perquè en aquesta ocasió és molt difícil de trobar el perfum que Jay-Jay va impregnar arreu on anava. I ara estem davant d’un LP dance de ritme ballable, purament electrònic i que farà furor en més d’una sala de discoteca.
“Rush”, que obre el treball, podria ser el nexe d’unió amb la seua anterior època, que no reflecteix amb el que ens trobarem a continuació, i altres temes com “The last of the boys to know”, “Forbidden Words” o “Mirror Man” són algunes de les peces que, de ben segur, enamoraran a molts nou seguidors, convertint-se amb nous himnes, però no serà així pels amants del Jay-Jay de fa un temps.
El suec ja no és aquell noi tímid de cara trista i cançons nostàlgiques. S’està convertint en un bon Dj de pistes de ball.
Jay-Jay Johanson - Rush
Pots escoltar més cançons, del seu últim cd (el qual comentaré demà mateix), al seu myspace
Aprofitant la vinentesa, comentar que el dia 22 de febrer actua a la sala Bikini a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada