No hauria apostat mai del món que podria estar totalment enganxat a aquest noruec de la fotografia, de barbes molt deixades, més pròpies d'un autor folky, amb la guitarra i la solitud,a lo Bon Iver o Iron & Wine, que d'un deejey en potència com és Lindstrøm.Està clar que les aparències enganyen, i darrera aquesta cara d'hermità, s'amaga una font increïble d'electrònica, minimalisme, techno i disco que ha plasmat al seu primer treball, 'Where You Go I Go Too' (2008), i que l'han situat en diverses llistes com una de les grans novetats d'aquest any que ja s'acaba.
Totalment d'acord, amb només 3 peces (la primera de 29 minuts de durada), Where You Go I Go Too no és una simple sessió que podria sonar en qualsevol local nocturn d'aquestes característiques, no. Aquest àlbum és un viatge brutal que se t'emporta, t'endinsa en llocs molt llunyans i et retorna a casa, volent tornar a repetir l'experiència.
Totalment d'acord, amb només 3 peces (la primera de 29 minuts de durada), Where You Go I Go Too no és una simple sessió que podria sonar en qualsevol local nocturn d'aquestes característiques, no. Aquest àlbum és un viatge brutal que se t'emporta, t'endinsa en llocs molt llunyans i et retorna a casa, volent tornar a repetir l'experiència.
Li dono un_ 8
En destaco_ "Where You Go I Go Too".
T'agradarà si_ li dones una oportunitat als 29 minuts de la primera peça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada