(caràtula frontal de l'antirecomanació)I he posat "anti" amb majúscules per expressar de forma repulsiva l'opinió sobre aquesta banda, Eskju Divine, la qual vaig llegir algunes coses i havia sentit comentaris positius al seu respecte. El nom, si més no, sembla curiós, no dóna pistes al respecte del que es pot trobar al darrera. Sumant tot l'interès que s'ha creat decideixo escoltar el seu segon i últim treball, editat el passat 2006, Heights, el qual recomano la no escolta. Un disc monòton fins a morir d'avorriment, tremendament lineal, sense sobresalts que acaba confonent acords i desacords, fent una barreja incomestible a la boca...
No obstant, la primera vegada que els escoltes quedes satisfet, content. Et recorden als Coldplay en hores baixes, lo pitjor que podria fer mai Embrace o fins i tot als Keane (que ja és dir). Creus que has trobat una bona banda que els ha sabut imitar prou bé, amb uns teclats al mateix pur estil i unes veus que són ben semblants i que podrien passar fins i tot per una còpia del Chris Martin, els germans McNamara o el Thomas Chaplin. Presentes una rialla. Carai! Què bé!
No et deixis enganyar. A la segona vegada voldràs tornar a gaudir de les peces, una a una, però pots posar tranquil·lament el mode "aleatori", que el resultat serà el mateix: 11 cançons que cansen, cansen, i cansen molt.
En definitiva, que no sempre s'ha de ser positiu i buscar les bandes imprescindibles. Aquí doncs, teniu una banda del tot prescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada