En motiu de la celebració de la Festa Major de Lleida, el passat diumenge 13 de Maig, va tenir lloc al Cafè del Teatre de l'Escorxador un concert curiós d'un home molt curiós. Si bé és cert que no en tenia ni idea de qui era, el fet que fos gratuït i que fos presentat al programa de les festes com "cançons que presenten les qualitats atemporals de la humanitat com l'optimisme, la introspecció i el sentit de l'humor" va fer que estigués atent a la seva música.I el fet de no conèixer a Jonathan Richman, un americà d'estil indefinible, que ja fa molt anys que ronda per aquest món, amb una discografia de més de 20 cd's sota el braç, també em va animar a la festa.
Acompanyat d'un bateria, ell, dret amb una guitarra espanyola, va interpretar algues notes i algunes paraules, i prou. Cantava, ara en anglès, ara en castellà, ara en italià, ara en francès, lletres confoses i divertides, estranyes i peculiars. L'home controlava la guitarra, lluint la seva tècnica en alguns moments, però està clar que no hi era tot. En certs moments deixava l'instrument per passejar al ritme de la percussió, agafava uns picarols o una caixa i es movia per tot l'escenari. El bateria seguia absort als seus cops de plats i ell tenia un espectacle, pràcticament, paral·lel.
La seva mirada també tenia molt a dir, amb uns ulls com taronges que miraven, vés a saber a on! Realment un personatge molt peculiar que s'ho passava bé damunt la tarima mentre els del públic observàvem atònits els moviments del senyor Richman.
I perquè pugueu escoltar alguna cosa, que no pas lo que va interpretar al concert, aquí un parell de cançons:
Acompanyat d'un bateria, ell, dret amb una guitarra espanyola, va interpretar algues notes i algunes paraules, i prou. Cantava, ara en anglès, ara en castellà, ara en italià, ara en francès, lletres confoses i divertides, estranyes i peculiars. L'home controlava la guitarra, lluint la seva tècnica en alguns moments, però està clar que no hi era tot. En certs moments deixava l'instrument per passejar al ritme de la percussió, agafava uns picarols o una caixa i es movia per tot l'escenari. El bateria seguia absort als seus cops de plats i ell tenia un espectacle, pràcticament, paral·lel.
La seva mirada també tenia molt a dir, amb uns ulls com taronges que miraven, vés a saber a on! Realment un personatge molt peculiar que s'ho passava bé damunt la tarima mentre els del públic observàvem atònits els moviments del senyor Richman.
I perquè pugueu escoltar alguna cosa, que no pas lo que va interpretar al concert, aquí un parell de cançons:
Jonathan Richman - Little Dinosaur
Jonathan Richman - Les Étoiles
Jonathan Richman - You Can't Talk to the Dude
Dir també que no vaig acabar de veure tot l'espectacle, massa... no sabria com dir-ho, pel meu gust...
2 comentaris:
Bueno a io Donnie Darko m va agradar bastan, soc una mica friki de les pelicules rares..(mm fins a cert punt), no he vist res mes d'aquet bon home però ara m'han agafat ganes de veure aquesta altra que em dius.
Veig que aquest tal Jonathan Richman va una mica en aquesta línia també.. xD
Per cert m'has d'explicar lo de "relimni?" q em té intrigada.
He estat mirant i el tal Kelly només ha fet una peli més a part de Donnie Darko, així que no tindràs molta feina! =P
Lo del Richman va ser cosa fora de sèrie! I avui he vist que va al Summercase!!!!!Increïble. =O
El dia menys esperat sabràs el significat ;)
Publica un comentari a l'entrada