O t'encanten o les odies. No crec que hi hagi terme mig. Al sentir noms, i les seves respectives veus, de personatges com Joanna Newsom, Tom Waits, Björk, Beth Gibbons (Portishead) o Clap Your Hands Say Yeah, et creen, instantàniament, un sentiment d'admiració o repulsió. I per què? Cada un d'ells té un timbre de veu o una manera d'interpretar i cantar que fa que no sigui la convencional. Llavors, la música queda en un segon terme, i la veu s'imposa per sobre de tot.
Per si no coneixeu algun d'aquestos artistes, aquí teniu algun exemple. I jutgeu per vosaltres mateixos!=P
Joanna Newsom
Es mou pel món del folk, a tots els nivells: pot semblar barroc, clàssic, experimental, freak... Sempre acompanyada de la seva arpa! Ha publicat un parell de cd's, "The Milk-Eyed Mender" (2004) i "Ys" (2006), altament recomanables si t'agrada com canta!
Es mou pel món del folk, a tots els nivells: pot semblar barroc, clàssic, experimental, freak... Sempre acompanyada de la seva arpa! Ha publicat un parell de cd's, "The Milk-Eyed Mender" (2004) i "Ys" (2006), altament recomanables si t'agrada com canta!The Book of Right-On
Peach, Plum, Pear
Tom Waits
Què es pot dir d'aquest home que porta fent música des de que té 20 anys, i que ja ha editat més d'una vintenta de cd's? Inseparable del seu piano, en aquest cas, i amb una veu ronca, greu i contundent, destaco, per exemple, "Swordfishtrombones" (1983).
Martha
The Piano Has Been Drinking
Beth Gibbons
Cantant en solitari, o amb la formació Portishead, aquesta seria una veu menys exagerada que les anteriors, però amb moltes peculiaritats. El trip-hop. Destaca el seu disc en solitari "Out of Season" (2002), i "Dummy" (1994), conjuntament amb la formació anglesa.
Clap Your Hands Say Yeah
Són diversos els membres d'aquesta banda nord americana que s'animen a cantar a les seves peces. Fluctuant en l'indie rock, aquesta jove formació s'ha fer famosa amb només el seu debut de títol homònim, el 2005. Ara, aquest mateix any han editat el seu segon àlbum, "Some Loud Thunder", que se m'escapa completament, molt complexe i difícil de pair.
Què es pot dir d'aquest home que porta fent música des de que té 20 anys, i que ja ha editat més d'una vintenta de cd's? Inseparable del seu piano, en aquest cas, i amb una veu ronca, greu i contundent, destaco, per exemple, "Swordfishtrombones" (1983).Innocent When You Dream
Martha
The Piano Has Been Drinking
Beth Gibbons
Cantant en solitari, o amb la formació Portishead, aquesta seria una veu menys exagerada que les anteriors, però amb moltes peculiaritats. El trip-hop. Destaca el seu disc en solitari "Out of Season" (2002), i "Dummy" (1994), conjuntament amb la formació anglesa.Glory Box
Clap Your Hands Say Yeah
Són diversos els membres d'aquesta banda nord americana que s'animen a cantar a les seves peces. Fluctuant en l'indie rock, aquesta jove formació s'ha fer famosa amb només el seu debut de títol homònim, el 2005. Ara, aquest mateix any han editat el seu segon àlbum, "Some Loud Thunder", que se m'escapa completament, molt complexe i difícil de pair.The Skin of My Yellow Country Teeth
Let the Cool Goddess Rust Away
Gimme Some Salt
Is This Love?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada