04 de maig 2007

Els temps canvien, la música evoluciona: Reactable

Aquest passat dimecres vaig assistir a una conferència impartida per Sergi Jordà, un dels 4 cervells que ha creat el Reactable, una nova concepció de la música, un aparell tremendament innovador que permet crear música electrònica en directe, sempre diferent, amb infinitat de possibilitats, sense tenir res gravat prèviament, partint de la improvisació, i que està tenint un èxit aclaparador.

Desconeixia d'aquest invent, però vaig sortit literalment "flipant" de la ponència. Alonso i 3 col·legues més de la Universtitat Pompeu Fabra de Barcelona (Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger), han enginyat aquest producte durant els últims 3 anys, que està composat per una taula rodona i uns cubs que serveixen per generar i distorsionar ones sonores de tots tipus, mitjançant filtres, metrònoms, potenciòmetres... Certament el procés és bastant complexe i secret, i no s'expliquen molts del protocols que han seguit.

Aquesta gent dóna concerts per arreu del món, i realment és molt espectacular, aconseguint uns sons sempre diferents i mai repetitius. Mitjançant pantalles es pot veure l'actuació i el moviment de les mans dels "músics". Mireu algun dels vídeos amb explicacions (en anglès) i al·lucineu.


Demostració del funcionament del reactable

Actualment, el Reactable no està a l'abast de tothom, ja que no es comercialitza. No obstant això, alguns artistes de renom com la Björk ja l'utilitza en els seus concerts de presentació del nou treball Volta; i d'altres com Peter Gabriel s'han posat en contacte perquè està desitjant tenir-ne un a casa seva. I qui no?

Està clar que aprendre a tocar el piano o el violí al conservatori cada dia que passi tindrà menys adeptes si segueixen apareixent formes tan innovadores. Passar-se anys i anys anant a una classe cada dia és molt esforç en comparació a moure unes peces damunt d'una taula i aconseguir resultats igualment sorprenents i espectaculars.


Concert amb el Reactable

6 comentaris:

núria. ha dit...

si vas demà per allà vallparadís.. ns diem algu, n?

Madlenka ha dit...

ey! aixó ho vaig vore yo en la tele, y la veritat es que em va resultar molt curiòs.

ya estic açí yo tb.
la mestra

Elías ha dit...

quiero uno!!

Yugos ha dit...

increible, y vaya lio!

Santi Ausente ha dit...

Llegará el día en que añoremos y apreciemos de verdad los cálidos pianos y los elegantes violines. ¿Mejor la calidad que la cantidad?

mi-bemoll ha dit...

Pues yo seguiré fiel al aprendizaje del piano y demás, que esto de mover cubos estará bien, pero no tiene "encanto".

Esto no quita no que no quiera tener uno! =P