El panorama musical independent ve marcat, actualment, per una revista anglosaxona anomenada NME, New Musical Express, que mensualment té sortida a tots els quioscos de la illa. En la versió digital, que s'actualitza constantment, s'hi pot trobar tota mena d'informació musical, ja siguin festivals, concerts, sortides al mercat de nous cd's, històries estranyes de grups estranys, i "nous talents". Talents?Aquesta pàgina té tanta repercussió mediàtica arreu del món que, simplement en incloure un grupillo a una de les seves portades mensuals, és capaç de portar-los a la fama en un obrir i tancar d'ulls. En el moment que el nom del grup (que té moltes possibilitats de ser alguna cosa com "The ... (i alguna tonteria) ") envaeix la pàgina frontal, el món es revoluciona, amb els que seran, de ben segur, els nous ídols del moment, els cracks del futur, un referent a seguir! Impressionant.
Certament, la revista conté material molt interessant, i és una font "útil" per seguir l'actualitat i estar informat, però jo ja començo a estar fart de tanta parafernàlia amb bandes de tres dies, horribles, que sonen igual a altres 50000 i que no m'aporten res. Ja estic tip de veure sempre fets sobre Morrissey, els germans Gallagher o llegir sobre Bloc Party (els quals no soporto).
Portada d'aquest mes de maig
4 comentaris:
¿Te gustó el primer disco de Bloc Party?
Para nada.
Alguna canción como "Banquet" era escuchable, pero no sé porque, les tengo tirria desde el primer momento, y por más que les diera oportunidades no han conseguido entrar en mi vida estos chicos. Ni la voz, ni los arreglos, ni nada...
No quiero ni provar este segundo, me entran escalodrios sólo escuchando su primer single.
yo sigo siendo fiel a la rolling stone, que aunque traiga paridas tipo chicas en portada y esas cosas pa vender siempre trae algun reportaje interesante.
interesante esto de influències, como todo el blog, de los mejores que hay.
Por cierto, ¿qué pinta el dr. House en la portada de "Rolling Stone" este mes?
Publica un comentari a l'entrada