Parker Lewis és una banda sueca, de la famosa ciutat d'Uppsala, on es va trobar aquell cançoner "fet per anònims" ja fa molt de temps. Desconec si el seu nom té alguna cosa a veure amb la mítica serie nordamericana dels norantes "Parkis Lewis Can't Lose", però us asseguro que no és fàcil fer-se amb gaire informació. Però que avui els estigui mencionant, simplement, és perquè escoltant les cançons de 'Cuanto Romance Il Ragazzo, Adorabile' (ni idea del perquè el títol en italià -!!!-) t'entra un bon rollet al cos del que costa despendre's. I no podia ser de cap altra manera, ja que una banda que prové de les gèlides terres sueques només pot portar el segell indie-pop de la bona estrugança. Sonen tan instrumentals i simpàtics com I'm From Barcelona o Sambassadeur (a "Via Emilia" o "Bash the Cynicals" o "Heroes"), però amb un punt més techno-electrònic (com a "75 Days" o "The Only Loving Boy in New York").
De moment només fan concerts als països escandinaus, però la seua frescor farà que ben aviat se'n senti a parlar arreu. Mentrestant, el pots trobar per aquí.
Li dono_ 6,5
En destaco_ "Via Emilia", "Cezanne", "75 Days".
T'agradarà si_ t'agraden les cançons molt poperes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada