06 de gener 2009

Cafè Blau? indie? cool? No Way!


Les expectatives estaven molt i molt altes, la cosa prometia. Però per alguns ets i uts encara no ens hi havíem pogut apropar. El nou Cafè Blau de Lleida semblava que ens havia de donar tot allò que la majoria de locals de la ciutat no ens ofereix. Si no sabeu de què us parlo, feu una ullada al que, per allà a mitjans d'octubre, vaig escriure en aquest mateix bloc (i del que em penedeixo després d'haver vist el panorama).

No ens enganyem, Carrer Teuleries no és un lloc fàcil de situar al mapa de la ciutat, però després de diverses voltes vam entrar al que havia de ser el temple de la música i la festa, el santuari dels dissabtes, el paradís lleidatà (per definir-ho ràpidament)... però la veu d'Amaya Montero ja cridava alguna de les cançons de la Oreja de Van Gogh i les primeres cares d'alarma van aparèixer dins el grup.

Primera decepció.

Vista ràpida d'un ambient que hagués pogut estar en qualsevol altre racó de lo més patxanguero del país, i Rihana o alguna d'aquests altres personatges (tot i que algú els tingui en un pedestal), agafa el micro per continuar amb la... festa? del moment.

Tota l'atenció se'n va cap al deejey, mentre continuen les cares atònites i se'm passa pel cap: "li demano una de MGMT?". La resposta és clara, i me la dóna la següent cançó, un altre temazo amb tota regla, un Juanes o així (la veritat és que no era Juanes, però ho hagués pogut ser).

Ja no hi ha res a fer, i el següent focus d'atenció per degollar sóc jo i les paraules del 16 d'octubre: "La cosa promet." mi-bemoll va perdre credibilitat i possiblement alguns fans fa un parell de dissabtes.

6 minuts després vam posar punt i final al Cafè Blau.
Gent de Lleida no us enganyeu, fins mai!

11 comentaris:

David ha dit...

Bé, mi-bemoll bé!!

Com diu la dita: rectificar és de sabis!

Ànims!!

Lejos de Shibuya ha dit...

Vamooos!! Mitel com rectifike! Io reivindico la planta baixa del Fissure, és petita però sonent temazos tot el rato no com a Razzmatazz...

Cafe blau sense comentaris de la música, per fer-ho mes xungo no hi havia ni camareres, dos matats servint i la mitjana d'edat bastant elevada. Mai més!

Pd: A la Rihana no me la toquis, això es que no has escoltat bé Disturbia...

Gemma ha dit...

A mi, si em porteu a Lleida, no em treureu de l'Antares. No és un festival... però és el lloc amb més charm de la nostra ciutat... O no?

Però quins canvis, Lleida! Amb els anys que va estar oberta la Wonder no hi vaig anar mai -entre això, que no m'agraden els caragols i que no he anat mai a passar el cap d'any a la Fonda no es pot dir que sigui lleidatana- però amb el nom de Naiandey o com s'escrigui... bf! Més cura tinc de posar-hi els peus! Vaig quedar tan desencaixada quan vaig llegir el nom al bus... :S


Ali, comenci vostè un bon any!

Em dic Clàudia. ha dit...

La veritat és que els locals de Lleida cada dia em descol·loquen més. Per Nadal vaig anar al Lochness i ja ho veus, el repertori també incloia Juanes.
I jo que pensava que era un dels pocs llocs que encara valia la pena...


En fi, senyor simpàtic. El bloc rinxolets està revivint, amb un altre nom, per això. Un petó molt fort i molt bon any, que no sé si et va arribar el meu missatge.

Ferran ha dit...

Bueno... Rihana diu... Com ens hem tornat Lluc?

El Cafè Blau se li havia de donar una oportunitat però l'han desaprofitat del tot. La planta -1 del Fissure està força bé. El Loch Ness... bueno... hi ha dies de tot, però diriem que no és el meu estil...

Ale! A veure si trobem algun altre lloc que estigui bé, abans de que nosaltres fem el nostre propi, és clar...

javi ha dit...

Cafe blau una decepció després de les grans expectatives creades...
però vist Toulouse ara ia se perdone tot xD

Me quedo amb el fissure si senyor, i vaig a vere com acaba l'historia a lejos de shibuya x que despres no diguin...

Anònim ha dit...

jo, mes b k ningu se d ke va aixo del blau i ho explikare!

a loktubre va komençar sent un bar amb musika indie-electro-pop-tecno xk la gent dspres no digui k si juanes i rihana ni puñetes

a mitjans de desembre es va kanviar a la musika komercial i, aktualment es posa musika koneguda i k no es paxangueo!
kina llastima k en akets 6 minuts k hi vas estar no skoltesis temes kom Kate Ryan o Infinity.

No se, potse lo teu no es na a un bar i prefereixes tankarte a una disko kom Florida o coliseum!

mi-bemoll ha dit...

Hola anònim,

Jo el que comentava tot indignat és el fet que se'ns vengui un local amb l'etiqueta d'indie electronic, tot guai, modern i alternatiu, amb un myspace que té grans temes, però que no queden reflectits, ni de lluny, a lo que acaba sonant dins el recinte, que no és més que un simple producte completament comercial com molts altres.

I que continuint mantenint aquesta mateixa etiqueta d'indie després del temps amb tots els canvis que comentes (la qual cosa demostra poca serietat i cap mena de criteri, sinó tendències evocades al públic, eminentment patxanguero, per lo que he vist).

Florida i Coliseum? Ni de broma!

Si hi ha un lloc que realment val la pena a la nostra ciutat, aquest és la planta baixa del Fissure (hi has anat?), d'on no surtiràs mai decepcionat. Allí sí que tenen un estil propi, alternatiu, i no es vénen a cap tendència comercial per poca gent que s'hi pugui apropar.

Salut!

Anònim ha dit...

Hola a tota la majoria d'ignorants que han escrit en aquest xat. Per fi amb el meu comentari podreu deixar-vos de falses afirmacions i blasfèmies sobre el que va ser la curta temporada de Cafè Blau com a local indie.
Us parla l'encarregada del projecte de la renovació de la imatge del local, i només vull aclarir-vos que del 25 d'octubre al 20 de desembre del 2008 tan sols van sonar temes indie (i dies concrets, prèviament anunciat, algo d'electrònica). Evidentment, MAI sota les meves ordres han sonat grups com la Oreja de Van Gogh o similars.
Els que afirmen haver-ho escoltat ho haureu fet a partir de la data que us he esmenat, moment en el qual jo vaig renunciar al meu càrrec i cedir el local a uns propietaris que van decidir tornar a canviar l'estil "perquè l'indie no l'entén ningú i no dóna diners".
Moraleja: A Lleida hi havia un local indie i es va desaprofitar (per A o per B). Si l'afluència de gent i mil factors més haguessin anat de cara, encara ara podriem gaudir de l'essència que va tenir durant uns pocs mesos el Cafè Blau. Ara tenim el que ens "mereixem".
Afegir als que parleu sense saber que no inventeu. Sento que hi anéssiu massa tard.

mi-bemoll ha dit...

Hola anònima encarregada del projecte,

Doncs una pena. Com ja has pogut veure, vaig difondre l'obertura del local a través del bloc durant l'octubre, però no m'hi vaig poder apropar fins passat Nadal. Així doncs, aquest en fou el resultat, i no em sembla que sigui desapropiat (ni un ignorant) haver escrit una realitat que es donava en aquell moment.

Seguirem posant temes indies als reproductors de casa.

Anònim ha dit...

Ignorància és parlar sense coneixement de causa.
Doncs sí, és una llàstima tenir un pub de puta mare a la teva ciutat i no anar-hi fins al cap de 3 mesos...perquè si en teoria et mous per ambients undergrounds i t'interessa te n'enteres ben ràpid d'una obertura.
De totes formes, merci per haver-hi "confiat" tot i que mai el xafessis ;)