18 d’abril 2007

Qué vida más triste...

No sé si era de les poques persones en tota la capa de la terra que desconeixia aquesta sèrie (els gairebé 2 milions de visites a la web m'ho confirmen). Qué Vida Más Triste és la vida de Borja, Núria, Josebas, Laura, Izaskun... explicada per episodis setmanals, publicats cada diumenge, i presentats en format videoblog a "que vida más triste".

Dirigida per Ruben Ontiveros, i amb col·laboracions especials de crack's del mundillo dels curtmetratges com Nacho Vigalondo o bé Borja Cobeaga, QVMT és una història tremendament còmica i creativa, amb un format peculiar, càmara fixa, monòlegs, situacions inversemblants, de curta duració, on Borja, un jove treballador en una grua, narra la seva situació personal. Fan de Bruce Willis, Turbonegro, Xina i la Playstation és un personatge que no passarà desapercebut a les vostres vides. I sí, la seva vida és... una mica trista, realment.

Aquest és Borja, el crack de la festa.

I ja no comento res més, simplement recomanar-vos que us baixeu tots els capítols des de la seva pàgina web, i que estigueu atents cada diumenge a les noves entregues. I teniu feina, perquè ja estem a la segona temporada!

I abans de baixar-los podeu fer una ullada dels episodis al youtube. Jo encara estic rient!=)

4 comentaris:

la mestra ha dit...

hola! com va tot? per fi ya et deixe un comentari, jeje.
Acave de fer una ullada al teu blog y ve, he vist algun video sobre QVMT, y estan ve per fer unes rialles.

Espere q tot vaja molt bé, la uni, el que no és la uni, i en fi, tot.

De moment res més, ya aniré entrant al blog.

un petó. Adeu!

PD: espere que sápigues qui sóc :)

Tonino Carotone ha dit...

Vemos 12 monos y me explicas el final?

mi-bemoll ha dit...

Hola Mestra! Posar-ho en dubte...Clar que sé qui ets!=P

Per aquí tot bé, fent exàmens aquestos dies, però és el que toca! Ah! I mirant vídeos d'aquesta gent, que déu ni do lo que m'estan molant!

No m'havies dit que tu també te n'havies fet un de blog? O te'n volies fer? =S

Doncs res, no castigos molt els teus alumnes, sigues bona mestra i que te vagi tot genial. =)
Petons.

PD: Soy invisible! Soy invisible!!

Yugos ha dit...

la risas que me estoy echando viendo esto, muy buenos algunos