20 de novembre 2007

Decepcions del 2007 (i no són poques)

Ara que ja estem arribant a les acaballes de l'any, i després d'haver pogut pair ja una bona quantita de discos, puc començar a fer alguna valoració que altra.
Deixo lo millor pel final, així que començaré avui comentant aquests artistes dels que esperes amb candeletes que arribi el seu proper àlbum, però, incomprensiblement, han editat un disc fluix, mediocre, o directamnet dolent.
Aquí alguns exemples:

Queens of the Stone Age -Era Vulgaris


Directament començant per la caràtula (?¿!!!??) però què és això? És de lo més lleig que he vist en temps. No m'agrada. I quan agafes alguna cosa amb prejudicis, malament anem. I és una pena, perquè QOTSA és una de les meves bandes preferides: un so inconfusible, la veu de Josh Homme increïble, unes guitarres oh!, riffs potents i amb vida...

Però aquesta vegada no entenc què ha passat, perquè tot plegat es fa monòton i repetitiu. Han perdut un punt d'alegria i originalitat, i ara es basa tot en bastant de soroll i poques nous.

Per més que li dediqui temps a que m'agradi, això no ha fructiferat i s'ha acabat convertint en la decepció de l'any.

4/10

Air - Pocket Symphony


Ets un enamorat de "Moon Safari"? Et va agradar "The Virgin Suicides"? Creus que "10000Hz Legend" no era tant dolent com el plantejaven sinó tot al contrari? i cada vegada que sents "Talkie Walkie" se't torna a posar la pell de gallina?

Si compleixes algun d'aquests requisits, llavors aquest "Pocket Symphony" no et convencerà, perquè el duo francès s'ha quedat sense benzina. No tenen aquells moments hipnòtics d'abans. No presenten cançons tan elaborades. Sembla, talment, com si haguessin fet un disc per complir, tot i que amb unes quantes vegades d'escoltar-lo, et puguis impregar de l'atmosfera airiana i puguis quedar mitjanament satisfet.

En destaquen: Once Upon a Time, Mer du Japon, Napalm Love.

6/10

The White Stripes - Icky Thumb


Apuntava maneres. Un primer senzill a la bena, Icky Thumb, fort, pura adrenalina, alguns detalls peculiars pel so que els de Detroit ens tenien acostumats.

Arriba el cd sencer i la pregunta que se'm passa per ment és: "Elephant va ser una excepció?". Perquè si ja l'últim treball "Get Behind Me Satan" no estava a l'altura de les crcumstàncies, aquí han tornat a reinventar-se però sense trobar el camí adient.

Se salven altres cançons com
You Don't Know What Love Is (You Just Do as You're Told), o Conquest, però en general deixa molt que desitjar.

6/10

Clap Your Hands Say Yeah! - Some Loud Thunder

Eufemismes com "Aquest no és un disc fàcil", "Voler evolucionar és difícil" o "El segon cd sempre costa molt" no justifiquen aquest petit desastre. I dic desastre després d'haver pogut adorar el seu primer treball de títol homònim. Allò sí que era original, divertit, juganer, estrany...

Aquest "Some Loud Thunder" és molt estrany, poc juganer i gens divertit, sinó tot el contrari: fosc, molt fosc, tèrbol, i sense tanta imaginació com fa, tan sols, un parell d'anys.

Això sí, no deixis d'escoltar Satan Said Dance o Yankee Go Home, que són realment genials.

5/10

Deluxe - Fin de un viaje infinito


Bé bé bé... Arribats en aquest punt la cosa começa a ser difícil d'avaluar. Però tranquils que en faré un resum ben ràpid i entenedor: "Fin de un viaje infinito" és un dels majors conjunts de despropòsits que mai he sentit, absurt fins a ser insoportable.

Xoel, l'has cagat.


1/10

6 comentaris:

alba ha dit...

Vec que aquest any no l'acabes convençut musicalment. La veritat és que el cd de air no em va entusiasmar però espero que en directe em sorprenguin!

Ara espero que el nou cd d' antonia font no et decepcioni =)


p.d. benvingut al fotolog!

mi-bemoll ha dit...

Aquest any ha tingut decepcions, però també algunes sorpreses molt agradables (de les que ja parlaré més endavant).

Air... uf! Al·lucinaràs en directe, si entres a la seva onda hipnòtica segur que no en podràs sortir. ;)

Ah! I d'Antònia Font ja tinc previst comentar alguna coseta! Però quan tingui el cd (recopilatori, per cert, fet que provoca que no em decepcionarà =)

PD: Lo del Fotolog és simplement per poder comentar què genials que són les fotos que penges, o preguntar-te "Idiotheque? no serà per la cançó de Radiohead, no?", o per veure peixos de color roig, o recordar quan jugàvem amb els aros aquestos (eh! que no era cosa nomé de xiquetes=P) o per, simplement, saber alguna cosa més de tu =)

Gemma ha dit...

No has pogut esperar a final d'any per fer un resum de decepcions musicals? Però si ara bé la millor part (a banda dels discos estrella de l'estiu): els recopilatoris "definitius"!! (definitiu? sí, ja! Només és el 5è de 23 més...).

Jo avui no em puc queixar. Presentació de "Electrical Morning" a l'Fnac. Cada cop que entro a "mis documentos" veig el word que fa temps que vaig començar -i arrossego- sobre ells per encàrreg teu. No saps com em sento de malament cada cop que el veig. Un dia t'enviaré una impressió de pantalla de la carpeta per a que vegis que no menteixo, que existeix... que suposo que a aquestes alçades costa de creure'm.

Flog? Rendit al "no poder comentar"? Coi, em pensava que aguantaries! =)

1 petó, maco.


PD: Así, pa joder: avui la Leonor estava preciosa. Més que mai, et diria.

Dr Infarto ha dit...

Parece muy vulgaris el era vulgaris, pero yo tengo pendiente escucharlo más para ver si saco algo en claro. Aunque parece difícil. Ay, que tiempos los del Rated R. Lo malo es que como Lullabies (creo que se escribía así, je,je) estaba bastante apañado (Little Sister, Medecation...), este prometía.

Elías ha dit...

Deluxe caca.

Y ahora agradables sorpresas del 2007. Sorpréndenos, ilumínanos, recomiéndanos...

Gemma ha dit...

fiu fi fiu fi fiuuuu fiu fi fiu fi fiuuuuu fiu fi fi fii fiiu fi fiuuuu (és, clarament, el xiulet de Pequeño Vals).

Un recital privat per fotolog no fa plorar però emociona. M'ha encantat el detall =)

Aquest missatge anava a ser el primer que escrivia un cop configurat el meu wifi... però no hi ha hagut sort... Per algú de telecos això li deu semblar una petitesa i, a algú de la Facultat de Ciències de la Comunicació -com és el meu cas- suposo que també li ho hauria de semblar... però mira noi, una fa el que pot i si no trobo la "carta de bienvenida" on hi surt "mi nombre de usuario y contraseña", pos au! No és culpa meva...

(Quant de rotllo... tot és perquè em sento frustrada i ets el primer a qui li escric un missatge i t'ha tocat el rebre...)

Quan cobri compro llom i xocolata i deixo el meu pseudovegetarianisme per una estona =)


1petó