07 d’abril 2007

Hi ha "Colillas en el suelo", però massa...

Xoel López, conegut arreu com a Deluxe, és (era?) un personatge molt interessant. Aquest gallec d'A Coruña, tot sol, va ser capaç de fer un parell de discos debut fantàstics, deixant la gent entre sorpresa i meravellada (dels quals m'incloc); un primer cantat en anglès (Not What You Had Thought), en el que va compondre i tocar totes les peces; i un segon en el que va començar a incorporar cançons en castellà (com la tremenda "Que No" que formava part de If Things Were to Go Wrong), són les seves principals basses a la discografia.

Després va venir un pas en fals, ja que Los Jóvenes Mueren Antes de Tiempo, són un seguit de boniques melodies que contenen lletres buides, simples i, s'ha de dir, bastant tontes. Ell mateix comentava al suplement dels dijous a El País, EP3, que no estava gens satisfet amb el treball, que havia quedat molt infantil, i que havia posat especial interès en millorar el resultat anterior per tal de fer aquest 2007 un disc rodó com els primers.

Però el primer single que se n'extreu d'aquest Fin de un Viaje Infinito, "Colillas en el Suelo" (que va sortir a la venta el passat 26 de març), és un despropòsit rere altre, començant per la cançó, passant per la lírica, i continuant amb el videoclip. Realment, s'estan quedant massa escombraries pel camí i això no és productiu tractant-se que aquest home que té (o tenia) moltes coses a dir. El segon single, i ja per total escàndol, és una versió de Ryan Adams i el seu "So Alive". Però quina decepció, Déu meu! Lo més fort és que està sent el single més venut a la península aquestos dies...

Un parell d'apunts més d'aquest home treballador però irregular. Aprofitant la seva pàgina web, ha comentat recentment que cada dia 26 de cada mes treurà una nova cançó i així, en 12 mesos, tindrà nou disc preparat. També citar que forma part del projecte Lovely Luna, juntament amb Félix Arias, amb qui ja ha han tret un parell d'àlbums.

Aquí deixo el videoclip. Sóc l'únic que el troba... pobre?

Deluxe - Colillas en el suelo

6 comentaris:

Elías ha dit...

Estoy contigo.
VAYA MIERDA DE CANCIÓN, DE DISCO Y DE GALLEGO!!!
El primer disco llamaba la atención...no por la calidad del mismo, sino porque era de producción propia. La verdad es que te paras a mirar las letras y no eran mucho más profundas que el actual "ya se acabó la fiesta pero nadie se va...".
Así que eso de que el chaval tenía cosas que contar no sé yo...nos engañó tio! Parecía que sí, porque se lo curraba él todo, pero ahora que está en una empresa grande se le notan las carencias.
Una decepción eh, estoy contigo.
Saludos!
Elías

P.D: viva Katie Melua!

mi-bemoll ha dit...

JajAJjA, vaya ímpetu! Cualquier diría que Xoel es de Santander! =P

lito ha dit...

Yo sólo tengo el disco If Things Were to Go Wrong del que apenas me gustan tres canciones. En cuanto a este nuevo disco ya he leído un par de críticas y en ambas lo ponen bastante mal, cuando el río suena...

Saludos

mi-bemoll ha dit...

Ostras! Pues yo encuentro que el disco está estupendo, con melodías muy variadas, auténticos temazos (quizás con muuuuchas influencias), pero merece la pena, de verdad.

Anònim ha dit...

Lo de mierda de gallego, como que suena un poco mal, ¿no? Ja,ja.
Este single no es muy allá pero acabo de hacerme con el disco y cuando tenga un rato lo escucharé a ver que tal, aunque por lo que he oído parece que no va a ser mal disco, será cosa de mala elección de single. Imagino que es lo que tiene empeñarse en hacer un single más que una buena canción.

X ha dit...

He seguido la trayectoria de Xoel desde los tiempos más mods en Elephant Band. De su trayectoria en solitario creo que algunas de sus composiciones en castellano no terminan de cuajar."Qué no" fue un gran single.
En general su anterior disco no me enganchó. Veremos qué pasa con este.

Saludos