Requiem for a dream

Si hi ha una pel·lícula que m'ha deixat impactat aquests últims dies, és aquesta la visualització de Requiem for a Dream, o lo que és el mateix, Requiem por un Sueño, el segon llargmetratge del paranoic Darren Aronofsky, després que allà al 1998 creés Pi.

Buscant adjectius per poder descriure amb poques paraules els 102 minuts d'escenes ràpides, impactants i intenses, crec que parlar d'angoixa, intel·ligència, realitat, fixació, duresa, inquietud, anhel o angoixa (ja l'havia dit?), et situen i et descol·loquen alhora. Però tot plegat és una històra molt ben explicada, d'uns personatges "normals i corrents" que, tot i portar vides aparentment contradictòries, es veuen involucrats en un camí sense fi que els portarà a la seva pròpia destrucció, tant física com psíquica. La història d'una mare i el seu fill, l'obsessió pel protagonisme i la televisió envers les drogues i la vida marginal. Un Rèquiem que es crea i es cultiva i que sona, cada vegada amb més intensitat, a dos bandes.

Mare (Hellen Burstyn) i fill (Jared Leto), tenint una plàcida conversa

Impressionant muntatge i posada en escena. I impactant música, composada per Clint Mansell (del qual no havia sentit a parlar mai, però quin home!), capaç de fer una banda sonora que encaixa com l'anell al dit a cada fotograma d'aquest rèquiem.

Així que aprofito per a recomanar tant la pel·lícula en sí, com la música, la qual poso a la disposició de tothom, tot i que si algú se sent ofès, només cal que m'ho faci saber i trauré immediatament l'arxiu de l'abast de tothom. Disfruteu-la!

Petit aperitiu del tema principal, si t'agrada, aquí sota en tens les 33 peces senceres per descarregar.

BSO Requiem for a Dream