Festival Internacional de Benicàssim - 21 Juliol de 2006 (II)

Ja fa dos dies que estem per aquí a Benicàssim, però avui ens aixequem mirant el cartell, i realment vénen moltes ganes que sigui la tarda. Lo que no afluixa és la calor i hem de matar el matí fent un remull a la platja.

A les 18.00 i ben puntuals intentem treure el nas a la banda més polèmica dels últims temps, no només al Regne Unit sinó a tot el món: Babyshambles, on l'ex-Libertines Pete Doherty ha pres el protagonisme. Però ens quedem amb un “treure el nas”. Els milers de fans anglesos enfervorits que col·lapsen la pista no ens deixen apropar-nos. La multitud crida excitada. Realment aquest home mou masses per tot arreu.

A continuació apareix Dionysos, una banda francesa, amb un so molt peculiar, la qual tenia moltes ganes de veure. Pop-Rock ben alternatiu, en francès o anglès, i aquesta vegada acompanyada d'una orquestra. El cantant no va ser menys que Pete Doherty i es va marcar un dels moments del festival, exhibint-se per damunt de la gent amunt i avall tantes vegades com va voler. El públic, entregat, responia a tot el joc del francès. Si teniu l'oportunitat de veure'ls, no us els perdeu.

Escolta'ls aquí! Dinoysos - Giant Jack

La tarda havia començat molt animada, i després vam poder veure els anglesos The Walkmen (massa soroll per lo que havia de ser) i la delicadesa i elegància de Dominique A, que va deixar tothom enamorat.

Els plats forts de la nit es feien esperar a partir de les 22.00 a l'escenari verd. Pixies van obrir el binomi de la nit oferint un concert molt estrany, amb una interrupció de més d'una hora degut a la devoció de la gent que es llançava literalment a l'escenari. Però vam poder sentir “temazos” emotius com Where is My mind?, Wave of Mutilation o Here Comes your Man . Els més joves vam poder contemplar una de les bandes amb més prestigi dels 90's. Els més grans, van disfrutar d'allò més.

El contrari passa amb The Strokes, que per a mi no fan un bon espectacle, molt anàrquics damunt l'escenari. Això sí, donen un raig d'energia i rock a milions de watts fent moure tota la gent amb els riffs de Vision of Division, Reptilia, Last Nite...

Ens passem a saludar l'escenari electrònic per primera vegada, serà de les últimes amb tota l'oferta que hi ha. Colder i més tard Tiga amenitzen les últimes hores de la nit amb electrònica pura i dura.

I el dia no dóna per a més, tot i que ens hem deixat al tinter poder veure a White Rose Movement o The Futureheads. Ja se sap, massa concerts i s'ha de fer selecció!