03 de desembre 2006

Festival Internacional de Benicàssim - 21 Juliol de 2006 (II)

Ja fa dos dies que estem per aquí a Benicàssim, però avui ens aixequem mirant el cartell, i realment vénen moltes ganes que sigui la tarda. Lo que no afluixa és la calor i hem de matar el matí fent un remull a la platja.

A les 18.00 i ben puntuals intentem treure el nas a la banda més polèmica dels últims temps, no només al Regne Unit sinó a tot el món: Babyshambles, on l'ex-Libertines Pete Doherty ha pres el protagonisme. Però ens quedem amb un “treure el nas”. Els milers de fans anglesos enfervorits que col·lapsen la pista no ens deixen apropar-nos. La multitud crida excitada. Realment aquest home mou masses per tot arreu.

A continuació apareix Dionysos, una banda francesa, amb un so molt peculiar, la qual tenia moltes ganes de veure. Pop-Rock ben alternatiu, en francès o anglès, i aquesta vegada acompanyada d'una orquestra. El cantant no va ser menys que Pete Doherty i es va marcar un dels moments del festival, exhibint-se per damunt de la gent amunt i avall tantes vegades com va voler. El públic, entregat, responia a tot el joc del francès. Si teniu l'oportunitat de veure'ls, no us els perdeu.

Escolta'ls aquí! Dinoysos - Giant Jack

La tarda havia començat molt animada, i després vam poder veure els anglesos The Walkmen (massa soroll per lo que havia de ser) i la delicadesa i elegància de Dominique A, que va deixar tothom enamorat.

Els plats forts de la nit es feien esperar a partir de les 22.00 a l'escenari verd. Pixies van obrir el binomi de la nit oferint un concert molt estrany, amb una interrupció de més d'una hora degut a la devoció de la gent que es llançava literalment a l'escenari. Però vam poder sentir “temazos” emotius com Where is My mind?, Wave of Mutilation o Here Comes your Man . Els més joves vam poder contemplar una de les bandes amb més prestigi dels 90's. Els més grans, van disfrutar d'allò més.

El contrari passa amb The Strokes, que per a mi no fan un bon espectacle, molt anàrquics damunt l'escenari. Això sí, donen un raig d'energia i rock a milions de watts fent moure tota la gent amb els riffs de Vision of Division, Reptilia, Last Nite...

Ens passem a saludar l'escenari electrònic per primera vegada, serà de les últimes amb tota l'oferta que hi ha. Colder i més tard Tiga amenitzen les últimes hores de la nit amb electrònica pura i dura.

I el dia no dóna per a més, tot i que ens hem deixat al tinter poder veure a White Rose Movement o The Futureheads. Ja se sap, massa concerts i s'ha de fer selecció!



1 comentari:

Raigro ha dit...

Molt bé els 3 articles del fib. Cada dia em sorpren més la teva cultura musical, ets com una enciclopèdia. jejejeje.

Sens dubte el Fib és una experiència que tots els que l'hem provat la volem repetir.

Un desig per aquest any 2007: conseguir entrades pel FIB!!! xddd