Aquestes serien les dos paraules que defineixen Joseph Arthur de qui, els últims dies, no puc parar d'escoltar el seu últim treball, “Nuclear Daydream” (2006). Són 12 peces de pop-rock alternatiu, ell i la seua guitarra, acompanyat amb una bona instrumentació la major part de les cançons, així com uns bons cors, com en altres ocasions.Tot i tractar-se d'un cd una mica irregular presenta momemts genials i cançons per sonar una i altra vegada, com “Too Much Too Hide”, “Black Lexus”, “You Are Free”, “Automatic Situation” o “Don't Give Up On People”. La seua veu a l'estil Micheal Stipe és adient com a cantant...
Però no només es mou pels terrenys melòmans, no. També dedica bona part del seu temps a l'art, a la pintura, com aquestos quadres extrets de la seua pàgina web (que recomano profundament, i no té desperdici). Amb més o menys fortuna fa tota mena de peces abstractes, molts colors i moltes figures estranyes, al menos pels que no som entesos en la matèria.Desconec si és ell mateix qui fa el disseny de les caràtules dels seus cd's (tret d'aques últim “Nuclear Daydream”) o és algú altre, però l'estil és el mateix.
Moment per escoltar “Nuclear Daydream”: Quan tinguis un moment, posa't alguna cançó. Segur que quedaràs satisfet i més tard voldràs continuar escoltant.Escolta aquí el CD sencer, des de la seua pàgina.
"In the Sun" (que et pot sonar de sentir-la a algun anunci de TV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada