El recinte es troba a la part interior del poble coster de Benicàssim, envoltat de matolls que formen una espècie de desert. A una banda queda el recinte de concerts, a l'altra, el càmping on ens allotjarem els propers dies. La multitud es mou en massa, i un rere l'altre recollim les polseres que ens donen accés al festival. Tot seguit busquem un lloc (no molt gran i gens ample), on poder plantar la nostra tenda. Una cortina ens “protegeix” del sol directament. Però no hi ha res a fer, les altes temperatures passaran factura.
Un cop acomodats, dinem i donem una volta per tota la zona d'acampada, prou habilitada per al que s'espera. Dia 1 abans que comenci tot. Hi ha emoció entre els assistents. Però de moment es deixen passar les hores fent el que a cadascú li agrada més: anar a visitar el poble, fer-se un bany a la platja, fer tertúlia amb altres fibers, llegir, prendre el sol... Ah! I escoltar música, que això segur que és comú a tothom.
1 comentari:
Explicat així, a qui no li entren ganes d'anar-hi? Bé, estarem esperant ansiosos/es la propera entrega d'aquesta experiència.
Enhorabona per la teva facilitat i qualitat de redacció. Hi ha pocs enginyers amb aquesta percepció del detall.
Una proposta a l'aire... Podries escriure sobre altres temes, si més no, algú estarà encantat de llegir unes parauletes.
Outstanding ;)
Publica un comentari a l'entrada