Els Amics de les Arts @ Luz de Gas (01/02/10)

El diccionari dels estudis catalans defineix la paraula Arts, en una de les seves accepcions, de la següent manera: "que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa."

I precisament aquesta és la millor manera per a definir un concert d'Els Amics de les Arts, un conjunt d'ingredients que va més enllà d'un espectacle musical.

Luz de Gas ha fet ple per veure un dels grups del moment. Ja una hora abans, els assistents (un públic força jove i curiosament majoritàriament femení) envaïen la porta principal de la sala.

Força impressionats per la quantitat de públic i amb cares d'astorament total, Els Amics de les Arts han saltat a l'escenari, oferint un espectacle excepcional. Han tocat totes les peces que el públic esperava. Tant del 'Bed & Breakfast' (2009), com dels seus anteriors 'Castafiore Cabaret' (2008) i 'Roulotte Polar' (2006). Començant per "Súper bon noi" fins a "A vegades". Fins i tot s'han atrevit amb una que el públic ha demanat: "Código da Vinci". Entre mig, han incorporat tota mena de monòlegs i històries, petites actuacions de teatre, molt d'humor, moltíssim, missatges subliminals hilarants, l'home que treballa fent de gos i el rap d' "Exercici seixanta", que és espectacular.

Amb una introducció sublim a "L'endocrina" (si no em falla la memòria), han picat l'ullet als músics/humoristes novazelandesos Flight of the Conchords. També han tingut una estona per recordar la seva època al pis d'estudiants a Muntaner, just on es troba Luz de Gas, o versionar amb una paròdia el "Quelqu'un m'a dit" de la Carla Bruni.

Al final, cares de satisfacció per part de tots, i amb ganes de repetir l'experiència. Perquè sí, veure Els Amics de les Arts és una experiència que va més enllà d'un simple concert.