05 d’octubre 2009

Corrandes de la parella estable

Sense entrar en discussions si Manel toca millor en recintes oberts o sales petites, el que està clar és que les lletres de les seves cançons són sublims. D'entre totes les peces del seu debut, 'Els millors professors Europeus', n'hi ha una que destaca per ser adient com a última pàgina de llibre, "Corrandes de la parella estable".

Decebut perquè no l'han tocada durant la seva actuació al BAM 09, us la deixo per aquí amb la lletra, i us convido a afegir-hi rimes que hàgiu sentit en algun dels seus concerts, o bé que ragin de la vostra imaginació, o bé de qualsevol altra font.

Ja sabeu la regla: dos frases, la primera que acabi amb "í", perquè rimi amb la segona frase, "I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí."
En un concert algun eloqüent va soltar:
"Ella sempre em diu Antoni,
però jo em dic Martí
,
i
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí."

Manel - Corrandes de la parella estable



Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un "carmelo" un vespre de Sant Medir,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?",

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


I ara ella porta els nens al cole I jo faig els plats de la nit,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo soc un fan de l'Astèrix I ella té tots els Tintins,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


Prefereixo que no parli del seu novio de París,

Que ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" I ella vol carta de vins,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.


Jo ja sé dos o tres coses, ella ja en sap quatre o cinc,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,

I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro I'm'espanto no fos que es canses de mi,

Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

8 comentaris:

lanoiadeverd ha dit...

ma padrina m'ha fet venir aquí
quan jo em volia quedar a dormir,
i ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí!

(amb la veueta d'una nena de 5 anyets, espectacular!)

LdS ha dit...

Jo treballo toooot el dia, prò no taaan com Moontoliiiu,

I ens ha costat Deu i ajuda arribaaar fins aquí!

Violador del verso ha dit...

Montoliu treballarà moooooolt..., però qui es lleva a les sis del matí?!

I ens ha costat Deu i ajuda arribaaar fins aquí!

LdS ha dit...

Ufff en tinc 2 del Ferrera SÚPER-censurables!

mi-bemoll ha dit...

Jaja, molt bé, dignes de ser cantants en directe, però... Matinador! Molt forçat, no? =P

danès ha dit...

Vaig conèixer unaaa danesaaa, però se l'haaa enduuut eeel Genííííis!

I ens a costat Dééu i ajuda arribaaaaar fiins aquíííí!

Ferran ha dit...

A Lleida varen dir:
" els Manel fan les Corrandes, i aquí Lleida els garrotins"
" ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí"

----------------------------

"avui juga el Barça, però al puyal no he sentit"

Entre d'altres de molt originals. Despres van acabar amb la versió de la Tortura de Shakira acompanyats amb focs artificials. Va estar força bé.

Anna ha dit...

ella menja molts iogurs
i a mi m'agrada el petit suisse
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí! (uns nens petits)

ell sempre pren aspirines
jo sóc més de gelocatil
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!

el que feu està molt bé
però ja toca un nou disc
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí

(tots aquests a Caldes de Montbui el diumenge al vespre)

petons!

Anna