El contrabaixista navarrès Javier Colina feia temps que tenia una col·lecció d'arranjaments desats en un calaix de casa. Eren peces d'aquesta fornada d'autors cubans ja desapareguts com Sindo Garay, Bola de Nieve o Rita Montaner, les quals totes tenen en comú una lírica espectacular. Però Colina, sempre tocant en agrupacions instrumentals, no havia tingut ocasió de mostrar-les... Fins que va topar amb la veu de la catalana Sílvia Pérez Cruz.
La sinergia entre ambdós és única i l'engranatge funciona a la perfecció, fet que els has portat a editar 'En la imaginación' (2011, Produccions Contrabaix). Acompanyats d'un parell de "monstres" del jazz nacional, Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano, van presentar a Lleida els 10 temes del disc, un darrere l'altre i per ordre.
Se'ls notava un cert rodatge de portar dies voltant per la geografia espanyola. "Debí llorar", "Belén" o "La tarde" són grans cançons que, embolcallades de la tendresa i sensibilitat que es respirava, així com de la qualitat desmesurada dels músics, van prendre unes dimensions descomunals. Sílvia cantava:
"Las penas que me maltratan,
son tantas que se atropellan,
y como de matar me tratan,
se agolpan unas a otras y por eso no me matan"
El públic, entregat i omplint totes les localitats de l'auditori, va obsequiar amb molts aplaudiments la feina dels músics, que van marxar contents i ovacionats de Lleida, tot esperant que aquesta no sigui una col·laboració puntual sinó l'inici de molta música plegats.
