21 d’abril 2009

El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)

'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és, per fi, el debut d'aquesta banda tan simpàtica de la que ja he fet alguna pinzellada. Tot i sortir a la venta el proper 27 d'Abril, ja es poden escoltar íntegrament els 11 talls al seu perfil de lastfm.

Mires les caràtula i arrugues les celles pensant: Què passa aquí? Tranquils, tot en ordre. Si ja els coneixes, els has vist en directe o escoltat abans, t'agradaran. Si no saps qui són, et trobaràs amb folk, veus de nens, ritmes alegres i lletres estrafolàriament surrealistes que parlen de fets estranys i incomprensibles (bé, potser sóc jo el que no les entén) i sobretot d'animals (de fet, la meitat dels títols del disc contenen algun nom d'animal).

Són especialment curioses
"I tantes Figues" i "les Sargantanes al Sol"; m'absorbeixen els 7 minuts de "L'Amistat del Calamar"; crec que la millor és "Mandolines Tralalí"; no m'acaba de fer el pes aquesta versió tan estranya de la popular "Ton Pare"; però trobo a faltar les precioses "Mel" o "Tornaràs", que formaven part de la demo 'Per què es grillen les patates?' i que confiava que estiguessin també en el seu primer llarg.

Tot plegat amb accent lleidatà i deixant un bon regust de boca. Ara bé, si busques un substitut a les lletres de Manel, als ritmes d'Antònia Font o a la música de Pascal Comelade, aquest no és el teu lloc, perquè El Petit de Cal Eril ja firma estil propi.

Li dono_ 6
En destaco_ "Mandolines Tralalí", "Amics dels Animals", "i les Sargantanes al Sol"
T'agradaran si t'agrada_ menjar-te una pruna i escopir el pinyol perquè no et creixi un pruner al ventre.

19 d’abril 2009

Manel toca al mercat

No és la primera vegada que veiem als Manel tocar en públic. Ja fa una bona temporada van recórrer alguns dels carrers de Barcelona interpretant "En la que el Bernat se't troba", davant les cares atònites dels vianants (en part pel show, en part per les pintes del percussionista).


Ara ha estat el torn de "La gent normal", versió de la famosa "Common People" de Pulp. En aquesta ocasió, l'indret escollit ha estat el mercat de Sant Antoni de la capital catalana, envoltats de bròquils i cols, davant la indiferència col·lectiva total de la gent que compra pomes i maduixes. Sona realment bé.



17 d’abril 2009

Telecogresca 09

Aquest era el cartell de l'any passat. Dorian, The Pinker Tones, La Pegatina... més "un ambient increïble" (segons paraules d'alguns assistents, completament eufòrics).

Axí doncs, les expectatives eren molt altes per l'edició d'enguany. Ja fa temps que s'esperava la data, els grups confirmats, el cartell definitiu... I aquí el tenim, Telecogresca 09, amb zero grups interessants (pel meu gust) i decepció proporcionalment oposada a les expectatives creades.

En tot cas, el proper 9 de maig, a partir de les festiu del vespre al Parc del Fòrum de Barcelona, es podrà trobar una barreja entre el punt més sorollós de Boikot o Soziedad Alkoholika, el punt més festiu de La Troba Kung-Fú, el punt més indie de La Habitación Roja o We Are Standard o el contrapunt electrònic de John Acquaviva, per posar uns exemples.

A passar-ho bé!

11 d’abril 2009

Descobrim a The Antlers

Un dia d'aquestos, no gaire llunyà, parlaré amb més profunditat qui són aquestos 3 personatges de la foto que es fan dir The Antlers.
Però mentrestant, i per anar obrint boca, una cançó en directe del seu nou treball, Hospice.