Neon Indian - 'Psychic Chasms' (2009)

Els reis mags van ser molt i molt generosos l'any passat amb Peter Palomo: un munt de joguines en forma de sintetitzadors de tots colors (com el de la foto), una bona dosi de drogues i moltes idees perquè aquest 2009 pogués editar el seu primer àlbum, de difícil pronunciació, 'Psychic Chasms'. Un disc molt inspirat, ple d'electrònica, amb un punt lo-fi ben peculiar (apostaria que buscat a consciència), amb una lírica ben àcida, fins i tot esfereïdora en alguns moments.

Una llàstima que no s'hagi molestat en editar gaires single ni fer-ne massa vídeos. Perquè en té per parar un tren. I veient el resultat de "Should Have Taken Acid With You" seria curiós veure com representa altres grans temes com "Deadbeat Summer" o "6669 (I Don't Know If You Know)".

Un clar exemple d'inspiració musical i barreja de drogues:

Li dono un_ 7

En destaco_ Les que he mencionat a dalt
T'agradarà si t'agrada_ Les primeres 5 cançons del disc de MGMT i Empire of the Sun

Amic dels Amics de les Arts

Anomenar-se Els Amics de les Arts és tot una declaració d'intensions. En aquesta ocasió no parlaré del mític bar de Terrassa que porta el mateix nom, no. Aquesta volta toca parlar del Joan Enric Barceló, l'Eduard Costa, el Ferran Piqué i el Dani Alegret, quatre joves de Barcelona que no només tenen una delicades especial per la música, sinó que també cuiden al detall les lletres i històries que ens expliquen, les caràtules, els videoclips...

Pel seu estil a mig camí del folk i del pop cantat en català, de ben segur que seran comparats amb Manel. I no és per a menys. Acaben d'editar 'Bed & Breakfast' (que podeu escoltar-lo per aquí) i gràcies a temes com "Jean-Luc" o "L'home que treballa fent de gos", per aquí apostem que pot arribar tenir tant d'èxit com 'Els millors professors europeus'. Si no, temps al temps.

The New Raemon @ Casa Elizalde (04/12/09)

La Casa Elizalde a arrebossar per la presentació del segon llarg de The New Raemon. Invitacions esgotades en qüestió de minuts, el mateix dia que s'han posat a disposició. A lo Bruce Springsteen. Piano, guitarra acústica i faristol.

Amb aquest panorama s'ha plantat Ramon Rodríguez, acompanyat al teclat per Marc Prats, damunt el petit escenari d'aquest centre cultural de Barcelona. Ha tingut temps de tot; de repassar les velles cançons de 'A propósito de Garfunkel', de presentar les noves de 'La dimensión desconocida', de versionar Estanislau Verdet i Nueva Vulcano, d'introduir una peça que formarà part d'un nou EP, inèdit de moment, de recordar l'època de Madee, i ha tingut temps per a bromes, acudits, més bromes i molt de contacte amb un públic força familiar. És més, ha ofert un concert a la carta dels assistents, que podien escollir quina cançó volien.

En directe, i sense l'ajuda de la banda, sona immens. No és gens difícil entendre, doncs, el perquè del seu èxit. The New Raemon ja no és "ah! sí! el cantant de Madee en solitari". The New Raemon és molt més.

Una de mosques