Cada vegada que m'arriba a les orelles la música d'alguna banda danesa (país poc prolífic en el context musical, val a dir) quedo sorprès. ChoirofYoungBelievers és JannisNoyaMakrigiannis, un rodamón amb tres nacionalitats que va encetar aquest projecte fa un parell d'anys. 'Choir' implica comitè. Així doncs, es va buscar uns quants amics replegats de l'indieunderground de Copenhagen per editar el seu primer disc, 'This Is for theWhite in YourEyes' (2008) -el pots trobar aquí.
Jannis ha sabut trobar un so peculiar pel seu debut, una bona combinació de folk i de pop portats a grandiositats orquestrals. Més pop i variat en un inici, "NextSummer" i "Action/Reaction" (el primer senzill, a l'estil BeachBoys), es calma al llarg d'una segona part més folk, "WintertimeLove" (que sembla cantada per ThomYorke), "Why Must It Always Be This Way?" o "Yamagata". Entre mig, moltes veus, molts violins i elaborades polifonies.
Li dono_ 7/10 En destaco_ "HollowTalk", "Action/Reaction", "NextSummer" T'agradarà si t'agraden_FleetFoxes, els violins i les cançons tranquil·les de ThomYorke.
Que s'hagi creat una banda, The Mentalists, que fa música sense instruments, és un fet difícil d'entendre. Però a aquestes altures de la humanitat tot sembla possible: 4 aplicacions descarregades des de l'Apple Store, ganes de jugar, algun coneixement musical... i com a resultat, la versió en directe de "Kids", de MGMT, per a iPhones i iPods Touches. Flipa, flipa.
Sense entrar en discussions si Manel toca millor en recintes oberts o sales petites, el que està clar és que les lletres de les seves cançons són sublims. D'entre totes les peces del seu debut, 'Els millors professors Europeus', n'hi ha una que destaca per ser adient com a última pàgina de llibre, "Corrandes de la parella estable".
Decebut perquè no l'han tocada durant la seva actuació al BAM 09, us la deixo per aquí amb la lletra, i us convido a afegir-hi rimes que hàgiu sentit en algun dels seus concerts, o bé que ragin de la vostra imaginació, o bé de qualsevol altra font.
Ja sabeu la regla: dos frases, la primera que acabi amb "í", perquè rimi amb la segona frase, "I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí." En un concert algun eloqüent va soltar: "Ella sempre em diu Antoni, però jo em dic Martí, i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí."
Manel - Corrandes de la parella estable
Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Li vaig oferir un "carmelo" un vespre de Sant Medir, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Una amiga molt amiga venia massa sovint, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. "Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?", Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
I ara ella porta els nens al cole I jo faig els plats de la nit, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo soc un fan de l'Astèrix I ella té tots els Tintins, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Prefereixo que no parli del seu novio de París, Que ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo dic "eps, un ron amb cola!" I ella vol carta de vins, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo ja sé dos o tres coses, ella ja en sap quatre o cinc, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit, I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí. Jo la miro I'm'espanto no fos que es canses de mi, Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.