'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és, per fi, el debut d'aquesta banda tan simpàtica de la que ja he fet alguna pinzellada. Tot i sortir a la venta el proper 27 d'Abril, ja es poden escoltar íntegrament els 11 talls al seu perfil de lastfm.Mires les caràtula i arrugues les celles pensant: Què passa aquí? Tranquils, tot en ordre. Si ja els coneixes, els has vist en directe o escoltat abans, t'agradaran. Si no saps qui són, et trobaràs amb folk, veus de nens, ritmes alegres i lletres estrafolàriament surrealistes que parlen de fets estranys i incomprensibles (bé, potser sóc jo el que no les entén) i sobretot d'animals (de fet, la meitat dels títols del disc contenen algun nom d'animal).
Són especialment curioses "I tantes Figues" i "les Sargantanes al Sol"; m'absorbeixen els 7 minuts de "L'Amistat del Calamar"; crec que la millor és "Mandolines Tralalí"; no m'acaba de fer el pes aquesta versió tan estranya de la popular "Ton Pare"; però trobo a faltar les precioses "Mel" o "Tornaràs", que formaven part de la demo 'Per què es grillen les patates?' i que confiava que estiguessin també en el seu primer llarg.
Tot plegat amb accent lleidatà i deixant un bon regust de boca. Ara bé, si busques un substitut a les lletres de Manel, als ritmes d'Antònia Font o a la música de Pascal Comelade, aquest no és el teu lloc, perquè El Petit de Cal Eril ja firma estil propi.
Li dono_ 6
En destaco_ "Mandolines Tralalí", "Amics dels Animals", "i les Sargantanes al Sol"
T'agradaran si t'agrada_ menjar-te una pruna i escopir el pinyol perquè no et creixi un pruner al ventre.
Li dono_ 6
En destaco_ "Mandolines Tralalí", "Amics dels Animals", "i les Sargantanes al Sol"
T'agradaran si t'agrada_ menjar-te una pruna i escopir el pinyol perquè no et creixi un pruner al ventre.
