No parlis d'originalitat, parla de
Pony Bravo. La proposta dels sevillans és exquisida, s'allunya de qualsevol etiqueta convencional per endinsar-se al country, al folk, al rock, inclús al flamenc. Una combinació explosiva que sedueix des del principi fins al compàs final amb
'Si bajo de espaldas no me da miedo y otras historias' (2008, Discos Monterrey), el seu primer treball, amb menció especial a
"Trinchera",
"El rayo" o
"El guarda forestal".
La grandesa de Daniel Alonso i companyia radica en fer la música que els surt
dels collons de la inspiració, sense intimidar-se per possibles crítiques destructives al seu estil repetitiu a nivell instrumental.
"El indie-pop está haciendo mucho daño" han comentat recentment en alguna entrevista. Enormes.
2 comentaris:
Muy grandes!
Enormes!
Publica un comentari a l'entrada