El caliu de l'Heliogàbal sempre és especial. Serà per les parets roges i la llum que acompanya l'escena, la gent ben aprop dels músics, el diminut local, el tipus de música que esperes... No ho sé, però anar a aquest indret de Barcelona té recompensa assegurada.
Desbordant l'aforament i ben amuntegats, amics i familiars (i també uns quants curiosos alients) vam estar ben atents a tots els compassos de Bedroom, que de la mà d'Albert Aromir es van centrar a interpretar peces del seu darrer treball 'El fum blanc' (2011, Foehn Records). Lluny de l'avorriment que alguns diuen, en directe cada melodia guanya en mil matissos que no es poden apreciar en els enregistraments digitals (sóc l'únic a qui "Cabana negra" li recorda el Nick Cave?) i "Els nens soldat" o "Ball de la mort" van sonar especialment encertades.
Bona nota per una banda de gent tímida i discreta que es va començar a fer un lloc al panorama musical fa un parell d'anys gràcies a que "Japanese Girl" formés part de la banda sonora de 'Map of the Sounds of Tokyo', d'Isabel Coixet, i que es van consolidant dia a dia amb actuacions com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada