Els nervis han traït els primers compassos d'un concert força especial dels barcelonins Fred i Son, que ha servit per escoltar algunes de les peces del seu primer disc 'Diu que no sap què vol' (Sones, 2010), però sobretot, per tancar els ulls i transportar-nos a algun indret plujós de Glasgow i poder viure alguna pinzellada en directe dels Belle & Sebastian. Aquest era el motiu i reclam del vespre, amb un cartell made in B&S que els ha quedat força curiós i s'inspira en el recent editat 'Write About Love' (precisament el mateix dia!).
Embolcallats per un ambient ben familiar, l'actuació ha començat entrebancada però ha fluït ben aviat gràcies a temes com "Judy and the Dream of Horses" o "The State I Am In". La veu de Xavi Rosés (ben segur que no sóc el primer que li troba el símil) té una retirada a la de Murdoch, fet que dóna credibilitat a la proposta.
Del seu disc de debut han tocat temes com "Cançó de fred i son" i ràpidament s'entèn el perquè d'una nit-homenatge als escocesos: melodies pop que es fan i es desfan, històries tan autèntiques... com les de Belle & Sebastian.
Del seu disc de debut han tocat temes com "Cançó de fred i son" i ràpidament s'entèn el perquè d'una nit-homenatge als escocesos: melodies pop que es fan i es desfan, històries tan autèntiques... com les de Belle & Sebastian.
Fred i Son - "Cançó de fred i son"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada