11 de febrer 2008

L'aventura de La Casa Azul

Tinc el plaer d'explicar-vos una història apassionant, sobre uns xiquets que tenien moltes ganes de veure La Casa Azul en directe, gaudir de la música i l'espectacle i poder conèixer en persona a Guille Milkyway, artista i el nostre ídol des de fa una bona temporada.

Però no serà pas amb les meues paraules, sinó amb les del Lluís, el David, el Lluc i el Ferran, els protagonistes de la història, que han fet un genial reportatge sobre el concert de La Casa Azul a Lleida el passat 2 de febrer... i alguna sorpresa més. Tot plegat, a les següents línies.
Moltes gràcies als 4 per la col·laboració.=)



· Divendres 1

19:00-
Nervis! Molts nervis! Hem quedat amb Guille per fer una entrevista (concertada per e-mail durant la setmana en nom de Malabarraca). Abans d’anar-hi hem preparat unes 10 preguntes i li ha tocat al Lluc (el més desvergonyit durant l'aventura) fer el paper d'entrevistador.

19:30- Entrem al cafè del teatre tal com havíem quedat i ens acostem a Guille. Es respira quelcom estrany en l'ambient. Males cares! Ens talla i diu que ens esperem...

Al cap d’una estona s’acosta i ens explica que el concert s’ha suspès!!!!

El Lluc es posa les mans al cap, Lluís flipa, i al Ferran i al David se'ls hi escapa alguna que altra llàgrima. L’explicació de les causes la farà millor un teleco...en teoria...

Teleco diu: “durant les proves de so, hi ha hagut uns pics de tensió que han petat l'alimentació de 3 ordinadors MAC del Guille.” Per això estava tens al primer moment. Però després és molt amable, igual que el Lluís, el seu manager.
A canvi de les molèsties Guille diu que retornarà els diners del concert a la gent i intentarà fer un petit concert “a lo acústic” per la gent que hi vagi. Al tio realment li sabia greu no poder fer el concert i més sabent que la gent venia de fora per veure’l, tot i que no era culpa seva que es suspengués.

La prova de so s’allarga i acordem amb Guille fer l’entrevista després del concert, quan tot hagi passat.

Als nostres caps ronda una idea...

22:00- Comença el “concert”, la sala s’ha omplert pràcticament, la gent està de peus i arriba fins l’escenari. Guille s’excusa i se’l veu preocupat i decepcionat, però fa el millor que pot i el públic incondicional l’ajuda. A poc a poc, es va posant el públic a la butxaca. Toca unes quantes cançons amb el piano, però de cop i volta s'aixeca agafa la guitarra i sorprèn a tothom amb “No más miolastan”a lo gran. A partir d'aquí la gent s'ho va passar d'allò més bé. Cantant, saltant i cridant les cançons.

Va faltar "Chicle Cosmos".

Malgrat no tenir l'equip audiovisual al complet (no tenia pantalles, per exemple). Guille es treu de la màniga un concert més que potable, pel qual tothom hagués pagat l'entrada. Per cert, Montoliu ha vingut al concert quan li hem dit que era gratis, tot i que no es mostra gaire actiu. Fa algun que altre comentari.

Foto del concert

Al nostre cap continua rondant una idea: Mi-bemoll ha de tenir la crònica del concert de veritat: demà anem al concert de Saragossa!!!!



· Dissabte 2

0:00- El concert ha acabat i la gent s’amuntega a damunt de Guille per felicitar-lo i demanar-li autògrafs i fotografies. És el que té que tenir backstage. Esperem a que els deixin lliure...

1:00- Massa soroll per gravar l’entrevista, no ho veiem clar. Al final Guille s’acosta i ens diu que té la veu malament i si ens fa res quedar l’endemà al matí a les 12, mentre recullen les pantalles etc.. li farem l’entrevista. Es comença a percebre una certa complicitat amb Guille.
Ens en anem a dormir sabent que ens espera un dia intens.

12:00- Arribem al cafè del teatre, aquest cop sense nervis ja que Guille és pràcticament amic. Cinc minuts més tard arriba Guille, el qual va tapat amb un gorro de colors, amb tot l’equip: el tècnic de so Xavi, l'encarregat de botiga de productes LCA, Lluís el manager i “l'osito”. Ens saludem i ens pregunta que tal hem dormit!! Ell no ha pogut dormir bé i ens demana on hi ha una farmàcia.

Després de fer-se mal seguint les indicacions (no gaire clares) del Lluc, torna de la farmàcia de Lluís Companys amb un potet de Lizipaina. El Lluís (Elx) li pregunta que si recorda que es van trobar en un concert fa dos anys, Guille diu que no, que té problemes de memòria. Li diem a Guille que anirem a Saragossa i ens dóna el seu mòbil per a que el truquem per si no trobem entrades!!

Tenim a Guille a la butxaca.

Entrem a dins disposats a fer l’entrevista i seiem en un racó del cafè del teatre. El Lluís, el David i el Ferran preparen la càmera i el trípode i el Lluc acaba de repassar les preguntes. Comença l’entrevista!!! Tot i que les preguntes no eren res de l’altre món el Guille respon amb ganes. Ens ha dit que tenia mitja hora però sembla no tenir pressa.

Oh no! El Lluc improvisa preguntes!!! David fa mala cara i gestos amenaçadors i Lluc s’espanta, però Guille tampoc té pressa. Bé, l’entrevista va adjunta. Acaba l’entrevista demanant a Guille que toqui "Tang de naranja, colajet de limón" a Saragossa. Ens diu que no sap si té les bases, alguna cosa farà...

Guille entaula una conversació sobre voleibol amb el Ferran que juga contra l’Igualada...

Foto de família

18:00- Anem a buscar al Ferran i després d’alguns dubtes ve i marxem cap a Saragossa. Suzuki Ignis ens hi porta volant, està més a prop del que sembla. Pel camí no cal dir que sona La Casa Azul en uns altaveus mp3 força xungos. El Tom Tom del Ferran ens salva la vida i trobem el lloc del concert fàcilment. Fem uns bocadillos de llom i xistorra al bar Norte i a les 9 i algo comprem l’entrada i, després d’una relativa llarga estona pelant-nos de fred, entrem a la Sala.

El Lluc aprofita per presentar-se a la Virgina, la conductora d’un espai de Aragón Televisión anomenat “Clic!”. El Lluc s’ofereix a ajudar la xiqueta, la qual esperava el seu càmera.

22:00- Comença el concert. La Sala, bastant més gran que el cafè del teatre, està a tope. Guille ens ha vist (estàvem a segona fila) i ens llança un parell de mirades! Aquest cop Guille, amb tots els efectes audiovisuals, ens deleita amb tot el seu repertori. Molt similar (en l'ordre) al que ens va oferir a la sala Apolo unes setmanes abans.

Per lo general el concert deixa una mica que desitjar (comparant-lo amb el de l'Apolo). Un Guille amb barret que no acaba de fer-se amb el públic i un públic que tampoc acaba de connectar amb Guille (encara que bojos no faltaven... teniem una parella a la dreta que sí ho donaven tot).

En un moment donat del concert es dirigeix al micro i diu algo així: “Esta canción se la quiero dedicar a unos chicos que estan por aquí. (Guille senyala la nostra zona, i unes noies que teníem al cantó comencen a fer salts emocionades... il·luses...) Son unos chicos de Lleida, y bueno, ayer hicieron ver que se lo pasaron bién en el “concierto” que allí hicimos, que tuvimos algunos problemas. Y hoy han venido aquí. Y nada, va por ellos”. (Les noies d'abans deixen de fer saltirons. Se sent un “yo también quiero” i natres flipem en colors!!).

Ens toca Chicle Cosmos!!!

Sortim a Clic!, un gran programa de música de Telearagón, però de fons. (Bé... Això s’haurà de veure...).

El concert acaba. Ha estat increïble, a l'altura de les expectatives.



· Diumenge 3

0:00- Per motius etíl·lics Ferran passa a ser el conductor i l’home que ens tornarà a Lleida. Enviem un SMS a Guille, aprofitant que tenim el seu mòbil, per agrair-li la dedicatoria. Anem a la “lata de bombillas”, un local on actuarà Guille Milkiway Dj després del concert. Després de donar voltes amb el Tom Tom per Saragossa arribem al lloc. Acabem l’última Xibeca al cotxe. Entrem a la famosa sala. Ufff! tal com diu el nom és com una llauna, super estret i ple de poperos. Sona la música molt fluix i al final de tot hi ha una sala fosca on el David (el qual al llarg de la nit ha tingut algun petit dubte sobre la seva sexualitat (diu que Guille li ha robat el cor) està temptat d’entrar... No aguantem ni 10 minuts allí amuntegats i sortim per buscar un altre lloc.

2:00- Oasis!! Tom Tom ens hi durà, tot i que no sabem exactament que és. Donem 20 voltes al costat però està en un carrer turbio, preguntem i posem cara estranya, pensem que deu ser un puticlub i tornem a Lleida.

Després a Lleida sabríem que és una gran sala. Bé, queda pendent per un altre dia!

4:00- Ferran ens porta a Lleida, David i Lluís dormen i Lluc fa veure que no dorm fent de copilot.

Bé això ha estat tot, ara toca esperar que torni la Casa Azul a Lleida, sinó el 8 de març Sidonie a l’Apolo.


Lleida, febrer de 2008

13 comentaris:

Linda ha dit...

eh, uqe ha pasado con pelo de Lluis??? de donde has perdido???

clic! ha dit...

espero k algu agi arribat a llegiru tot...

be, nomes dir k va faltar k tokes "tang de naranja colajet de limon", keda penden!

David ha dit...

Uiui!!
I no sé si saps tot el que ens ha explicat el Lluc sobre Guille!! Té una bona font d'informació el cabró.

Una abraçada Genís!:)

Muaaa

cervezasvacías ha dit...

io m'ho hai llegit TOT! com a bona matada, però ara un petit incís: ia que heu penjat aquest making off tan i tan currat, podríeu penjar tb l'entrevista, no?¿! jejeje aixxx no vec gaire clar això de la casa azul però bueno, lo important és que us ho vau currar fins l'últim moment! molt bé!

clic! ha dit...

jajajaj ben fet pro tampok kal lentrevista...

la vritat es k i va aver certs problemes dakustika (tot i tenir dos telekos al kostat), k units a lo k serie un petit problema de vocalització del presentador (usento) done un resultat una mika xungo

flipa, flipa!! ha dit...

us asseguro que una bona fan s'ho ha llegit tot! ara m'arrepenteixo molt, però molt no haver vingut al concert de lleida :(

espectacular l'amistat que teniu amb el Guille, ja és un més de la familia!

una reusenca arrepentida...

Lapònia ha dit...

una altra k s'ho ha llegit tot es pren la llibertat de fer un recull d'alguns fragments significatius:
-al Ferran i al David se'ls hi escapa alguna que altra llàgrima
-Per cert, Montoliu ha vingut al concert quan li hem dit que era gratis, tot i que no es mostra gaire actiu. Fa algun que altre comentari. (jajajaj jo hagués fet el mateix)
-Oh no! El Lluc improvisa preguntes!!! David fa mala cara i gestos amenaçadors i Lluc s’espanta
-Per motius etíl·lics Ferran passa a ser el conductor i l’home que ens tornarà a Lleida.
-el David (el qual al llarg de la nit ha tingut algun petit dubte sobre la seva sexualitat (diu que Guille li ha robat el cor)
-pensem que deu ser un puticlub i tornem a Lleida.

boníssim! i molt currat! :)

Raigro ha dit...

Jo com a HiperFan tbn m'ho he lleguit tot i he flipat en colors i en 3D.
La veritat es q us felicito per la fabulosa avetura, per anar trempejant els obstacles i per ser capazos de fer tants bons contactes amb en Guille.
No sabeu fins a quin punt us envejo :P jejejejejeje

Espero amb ansies la transcricpió de l'entervista!!!!

suposo q ja sabreu q LCA es presenta Eurvisió aixi q us veull veure a tots fent campanya eh!!! jejejejej

Felicitats també pel qui ha redactat tot el text!

Ferran ha dit...

Ei Genís aquí la gent et demana a crits la entrevista transcrita. Hi hauria alguna possibilitat de penjar-la al youtube? En quant el "tang de naranja colajet de limon" Lluc, segur que en Guille se l'està preparant per quan torni a Lleida (o no)=P

Genís una forta abraçada!

Adrià Ugidos ha dit...

Ei Genis!

Soc el teu cusi, l'adria!

Doncs res, que me fet un blog, i ara et podre anar deixant comentaris, que abans no podia ^^

Una abraçada!

clic!! ha dit...

dada irrellevan, pro potser ella u veu: al concer iavia la doble, (pero es k eren klavades,exactes!!) de la rosa gil

no ens va saludar...

mi-bemoll ha dit...

Prometo penjar l'entrevista del Guille, si més no, transcríure-la, que el vídeo potser és massa ganso (potser no, segur).

Nota_ Si ets la Rosa Gil o el seu doble, no tinguis vergonya i saluda, n'estarem agraïts (i el Lluc encara més). =P

Gemma ha dit...

Jo també me l'he llegit tot! Me emocionat i tot quan us fa la dedicatòria de tant que havia entrat a la història!! =)

Un fort petó!

Quien la sigue la consigue, eh?