Acaba de sortir al mercat l'últim àlbum de Portishead, Fleet Foxes o Empire of the Sun. Ets un lleidatà amb certes inquietuds indie, musicalment parlant. I vols tenir el teu exemplar a mà, amb la caixa, les lletres, la caràtula i el llibre interior original! Què fas?En els últims mesos Lleida ha patit una autèntica devacle amb la indústria musical. No és que sigui un fet puntual a la nostra ciutat, sinó un fenomen generalitzat arreu, que s'ha vist accentuat en segons quins llocs. I és aquí on les botigues de sempre han anat tancant la paradeta una a una, sense excepció, arribant a límits inimaginables en el que la compra de música, simplement, ha mort.
Cert és que l'antic Pryca ofereix una "suculent" selecció discogràfica a nivell nacional (Bisbals, Bustamanets, Orejas de Van Goghs, Amarals i demés) i internacional (Coldplay, Oasis i algun altre desperdigat), a part de la reconeguda secció de flamenc, clàssica i música
túrbia a preus mitjanament tirats. Però és tot el que queda.
Al març del 2007, la mítica
Discos Satchmo es retirava 20 anys més tard de la seva obertura, després d'haver canviat recentment de local i haver-se instal·lat a Príncep de Viana, on a més de la basta oferta de jazz, oferien petits concerts en directe, presentacions de discos o llibres. Els preus desorbitats no perdonaven, però, i va ser la primera en caure.
Lamentable aspecte de Discos Satchmo, que no troba ni llogater.Poc més endavant, la reduïda col·lecció que l'aparador del
Sony Gallery mostrava, era substituïda per telèfons mòbils d'última generació i jocs de la Play Station; i l'eclèctica botiga
Tipo, que combinava música i complements
heavys, passava en mans d'una senyora que actualment ven roba per a gent de la tercera edat.
Entre mig, pas fugaç i fulminant d'
Utòpics, al carrer del Carme, que en un intent de crear un estil Fnac, bastant fluixot, es va quedar en temptativa i ara el PC City n'ocupa el seu espai.
La situació era terminal, però la cirereta a aquest pastís l'ha posat
Suspicious aquest final d'estiu passat, quan
ha decidit baixar la persiana i vendre només a través de
catàleg per internet.
Antiga Tipo, ara "Ponte Moda".Està clar que l'Emule, l'Ares, el Pando i tots aquestos han fet molt de mal. Està clar que són pocs els que volen (i es poden permetre) pagar les novetats musicals a 20€. Però la sostenibilitat es troba en l'equilibri, i és lamentable que la botiga més propera que tenim sigui l'FNAC de Barcelona.
Hem d'admetre que s'ha acabat? que no hi ha res a fer? que no és gens rentable? que ens quedem sense una part de la cultura? O per contra, ara podria ser el moment de reivindicar-se, d'obrir una botiga com Déu mana, un petit Fnac ambiciós, a preus assequibles i revifar el que sembla impossible?
