Sharon Van Etten | "Magic Chords"

Sharon Van Etten, tot i que el seu nom suggereix descendència neerlandesa, és una cantautora nascuda a NJ, Estats Units, el 1981. Des que el 2008 es va donar a conèixer amb un disc autoeditat de títol homònim, no ha parat de confeccionar folk i poesia exquisides. Entre el reguitzell de temes de 'Tramp' (2012, Jagjaguwar), es troba aquest "Magic Chords". El vídeo, molt pretenciós no s'entèn (algu sí?), però la música, la seva veu i la lírica són magnífiques.

You're talking too loud

Won't you walk over, whisper,
Motion hands or bat a lash?
You gotta see there's too many eyes.
You're walking too fast.
Why the hurry? Let me pace myself.
No need to run a lap.
You gotta lead.
You gotta lead.

You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.
You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.

Hear what I say
When you waltz over, whistle
And you try to have your way.
You got to see you felt the same.
You come in today with a hop in your step
You kind of marvel at yourself.
You gotta breathe.
You gotta breathe.

You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.
You got to lose. You got to lose.
You got to lose sometime.

Cowardice.
You felt it yourself.
You're telling lies.
You said too much.

You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose this time.
You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose this time.
You got nothing to lose, nothing to lose
Nothing to lose.

Sharon Van Etten

Tramp (2012)

Les cançons que no et pots perdre del 2013

Deu temes que il·lustren un any intens, ple de bona música. Artistes que s'han donat a conèixer, altres que han canviat de registre, altres que feia temps estaven absents, side-projects que agafen forma.

Arcade Fire | "Reflektor"

Boards of Canada | "Reach for the Dead"

James Blake | "Retrograde"

Daughter | "Youth"

Rhye | "Open"

Volcano Choir | "Comrade"

Balago | "L'etern retorn"

Junip | "Line of Fire"

Mount Kimbie | "Made to Stray"

Wednesday Lips | "So Many Things to Do"

Als Wednesday Lips els vaig veure tocar un Festinoval de fa uns anys. Bones intencions d'aquesta banda de pop (formada per Mònica Guiteras, Albert Gilabert i Pol Alonso, i amb orígens entre Ponent i Barcelona), que fa uns mesos ha presentat el videoclip de "So Many Things to Do", gravat a Lleida amb la col·laboració al rap de ZNK (The Crossfathers).

+info: facebook | bandcamp

Videoclip de "Teresa Rampell"

"Teresa Rampell", el primer single del tercer àlbum de Manel, ja té videoclip. 'Atletes, baixin de l'escenari' (2013, Discmedi/Warner) surt a la venda el proper 16 d'abril, i aquest tast inicial mostra una faceta desconeguda del quartet de Barcelona. Guillem Gisbert i companyia han deixat de banda l'ukulele i l'acústica per donar la benvinguda a les guitarres elèctriques. Es tracta simplement d'una pinzellada dins aquest mar groc o d'un canvi de registre?

Maria Rodés | "Mirall"

La Maria Rodés ens ensenya el primer videoclip del fabulós 'Sueño trinagular' (2012, BCore). Es tracta de "Mirall", una delicada peça de paisatges i somnis onírics que encaixa a la perfecció amb la línia argumental del treball. Ha comptat amb la realització de Nikita Routchenko, qui ja va estar al càrrec de "Desorden" i amb qui forma (només cal que feu clic al vídeo) un equip excel·lent. Serà que els somnis triangulars tenen aquest aspecte?

Si et mires al mirall,

fixament als ulls,

diga'm què hi veus,

darrere del fum.

Jo hi veig por,

por d'estirar els cabells

de la gent que m'estima

com tu.

I un atac de covardia

m'ha portat a dir mentides

que no tenen cap sentit, 

no se les creu ningú.

Però a vegades tot és fosc,

a vegades tot és fosc,

a vegades tot és fosc

menys tu.

Maria Rodés

Sueño triangular (2012)

Ferran Palau | "Com abans"

Darrera d'aquesta expressió de calma i tristor s'hi amaga Ferran Palau, músic conegut com a cantant d'Anímic. Ara però, s'endinsa amb el seu treball personal publicant 10 temes esplèndids sota el títol de 'L'aigua del rierol' (2012, Amniòtic). Folk misteriós proper a Nick Drake (de qui segur n'és admirador), amb uns arranjaments treballats a base de cordes i lletres plenes de sentiments, nostàlgia i aromes rurals.

"Incansable avança i no s'adona del que passa més enllà.

Ell sempre treballa i es que ni tan sols s'atura per dinar.

No t'arrosseguis més i deixa de sembrar,

que en aquesta terra ja res hi creixerà.

Com el pas de l'aigua corre com un infant lleuger,

com abans, corre com abans.

Ja prou de nostàlgia són les teves eines del segle passat.

Eines, utensilis i perturbacions que ja s'han dissipat.

No t'arrosseguis més i deixa de sembrar,

que en aquesta terra ja res hi creixerà.

Com el pas de l'aigua corre com un infant lleuger,

com abans, corre com abans lleuger,

com abans, corre com abans."

Ferran Palau

L'aigua del rierol (2012)

∆ (Alt-J) | "Fitzpleasure"

Falten adjectius i estils de música per poder definir aquesta banda de Leeds de nom impronunciable (de fet, "alt-j" serveix per introduir-los, sent la combinació de caràcters en Macintosh per dibuixar el símbol ∆), que està arrasant amb temes tan sorprenents com "Fitzpleasure". Aparentment, el text és un sense-sentit, però  tot plegat fa referència a la novel·la de l'americà Hubert Selby Jr. 'Last Exit to Brooklyn', on Tralala és un dels personatges i es veu involucrat en una escena de violacions col·lectives per una banda que acaben amb algunes morts a cop d'escombra.

  

"Tralala, in your snatch fits pleasure, broom-shaped pleasure, deep greedy and googling every corner. 

Dead in the middle of the C-O-double M-O-N, little did I know then that the Mandela Boys soon become Mandela Men. Tall woman, pull the pylons down and wrap them around the necks of all the feckless men that queue to be the next. 

Steepled fingers, ring leaders, queue jumpers, rock fist paper scissors, lingered fluffers. They choir: "In your hoof lies the heartland", where we tent for our treasure, pleasure, leisure, les yeux, it's all in your eyes. 

In your snatch fits pleasure, broom-shaped pleasure, deep greedy and googling every corner, blended by the lights."

∆ (Alt-J)
An Awesome Wave (2012)

The xx presenten "Angels"

És l'avanç de 'Coexist', l'anhelat segon treball de la banda londinenca que veurà la llum el proper 10 de setembre. "Angels" és una balada minimalista molt semblant a les que ens tenen acostumats, que probablement no decebrà els fans fidels. Va acompanyada d'un clip surrealista i moviments lents, amb imatge de Davy Evans.

Joan Colomo | "La industria"

Joan Colomo té una facilitat per fer versos i rimes increïble. Si a més es dedica a criticar el desastrós món de la indústria musical, ja és per aplaudir-lo. "La industria", tema protesta inclòs en el seu segon i aclamat àlbum 'Producto Interior Bruto Vol.1' (2011, BCore) és un clar exemple del que és capaç de fer. I sobretot, no us el perdeu en directe.

"Fa, luego Do,

estos son los acordes que ahora uso yo,

para una canción más

sin na' nuevo que aportar.

Otro CD

que engrosa una lista interminable

de ritmos sin compás

de himnos sin dignidad.

El mundo de la industria musical

une a todas las fuerzas del mal,

lleva la música allí donde tú estés

en el FNAC y en el Corte Inglés.

Se abre el telón

y aparece un mundo nuevo de ilusión,

falto de realidad,

carente de honestidad.

Autor y editor

son los dos engranajes del mismo motor,

difunden sin piedad

un catálogo de ansiedad.

El mundo de la industria musical

aglutina un enorme capital,

lleva la música allí donde tú estés

ya sea en wav o bien en mp3.

Si Brian Wilson oyera esta canción

seguro le pediría perdón,

por destrozar el tema rollo Beach Boys

por no mostrarme tal y como soy.

El mundo de la industria musical

une a todas las fuerzas del mal,

lleva la música allí donde tú estés

en el FNAC y en el Corte Inglés.

Si Brian Wilson oyera esta canción

seguro le pediría perdón,

por destrozar el tema rollo Beach Boys

por no mostrarme tal y como soy."

 

  

Joan Colomo

Producto Interior Bruto Vol.1 (2011)

Sanjosex | "Animal salvatge"

Totalment consolidat, Carles Sanjosé (més conegut sota el nom de Sanjosex), va editar el 2010 un disc esplèndid, 'Al marge d'un camí' (BankRobber). D'entre tots els temes de l'àlbum en destaca aquest "Animal salvatge", amb una lletra d'amors i desamors i un videoclip on Sanjosé es passeja damunt d'una taronja-mandarina gegant que no para de rodolar...

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

En les ombres de la nit
Un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat
Esperant la matinada.

Et miro i no se què ets
Una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí
Ja comences a esverar-te, i ara.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Sanjosex

'Al marge d'un camí' (2010)

Maria Rodés | "Una forma de hablar"

La cantant de Cabrera de Mar Maria Rodés es va iniciar al món de la música fa una bona colla d'anys. Després de crear el projecte Oníric juntament amb Andy Poole (editant 'Sin técnica' el 2009), ara s'allunya de bandes i debuta en solitari amb l'exquisit 'Una forma de hablar' (2010, BCore), encisant-nos amb molts dels seus temes, com aquest de títol homònim. Folk i pop sense gaires complicacions però ben eficaç, acompanyat d'una veu amable, és la proposta de la cantautora.

Sabes bien que yo tiendo a pensar,
que todo va a salir muy mal.
No lo tomes como algo personal,
es sólo una forma de hablar...

Cuando me haces esperar ahh,
pienso que tal vez será que ya no te intereso.
Crees que es esta mi oportunidad...
pa-ra-olvidar...

Que sé que así contado,
suena un poco exagerado,
es solo una forma de hablar,
no soy exigente,
tal vez algo intransigente,
pero sin autoridad.

Cuando volvemos hablar ahh,
se me van los miedos,
solo veo vasos semillenos.
Esta es mi oportunidad
pa-ra-recordar...

Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...

Maria Rodés

'Una forma de hablar' (2010)

Descobriments boreals

Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"

Kría Brekkan - "Solush"

Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".

Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.

Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

Petit homenatge a Little Wings

Aprofitant la visita de Little Wings (30 de Juny a l'Apolo [2] de Barcelona), The New Raemon i Maria Rodés han volgut oferir un petit homenatge al folk de la banda Californiana, tot interpretant un dels seus temes, "Light Green Leaves".

La passió per la música d'un i altre és infinita, les col·laboracions són freqüents, i la química entre els dos artistes del Maresme és evident, aconseguint un resultat que sona així de bé:

The New Raemon & Maria Rodés - "Light Green Leaves"

Què passa si es fusionen Anímic i Janelle Monáe?

Que es barrejen dos propostes tan allunyades com el folk intimista dels Anímic i el R&B contemporani de la diva americana Janelle Monáe, per versionar "Cold War" a ritme de diumenge plujós. Resultat espectacular des del mateix local d'assaig, per una de les bandes més en forma del panorama nacional.

Anímic - "Cold War" (Janelle Monáe cover)

Antònia Font | "Icebergs i guèisers"

Tothom parla de Manel, Manel i Manel. I del seu nou disc. Eclipsat pel fenomen dels catalans, Antònia Font acaba d'editar un disc exquisit, el vuitè de la seua carrera, 4 anys després de 'Coser i Cantar' (2007, DiscMedi). Porta per títol 'Lamparetes' i ha estat realitzat per Robot Innocent, un segell discogràfic creat per autoeditar-se la seua pròpia música. "Clint Eastwood" és el primer single, un petit homenatge a l'actor i director americà, un repàs a la seua figura i obra. Però altres temes, com aquest "Icebergs i guèisers" demostren que la inspiració dels mallorquins és infinita i no té sostre. Lletra i música vénen a càrrec de Joan Miquel Oliver. Sublims.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (guèisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Antònia Font

'Lamparetes' (2011)

'Mapas', nou treball de Vetusta Morla

Sortirà a la venta el proper 3 de Maig i és la continuació de l'aclamat 'Un día en el mundo' (2008, Pequeño Salto Mortal). Els madrilenys s'han autoedidat altra vegada a partir del seu petit segell discogràfic de nom suggerent, i al seu web ja es pot escolar en streaming un tast del seu primer single, "En el río". A grans trets, la melodia i la veu de Pucho segueixen en una línia continuïsta, així que fans, no us preocupeu, el tema promet.

Vetusta Morla - "En el río"

Anímic | "Trenco una branca"

Molt recomanable. El nou disc dels Anímic és seriós i interessant, on es practica un folk misteriós, atemporal i somiador. Aquesta colla de hippies de Collbató ens presenten un alè d'aire fresc amb 'Hannah' (2011, autoeditat), a partir de dos conceptes bàsics i inseparables: la vida i la mort. "Trenco una branca" és la primera d'una col·lecció de peces i lletres notables i sona així:

Trenco una branca, i res ja no m'espanta

Surto de la casa, i l'estructura ja no aguanta

Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt

Ara no em deixis caure

Com a un animal.

M'és tan indiferent el que passa dintre les llars

Quan obres la tanca

Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar

Plenes de famílies que no paren de parlar

I de taules plenes de menjar

Plenes d'alegries i coses per celebrar

Llenço una llança i m'omplo de confiança

Entro dins la casa i només queda l'esperança

Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt

Ara no em deixis caure

Com a un animal.

M'és tan indiferent el que passa dintre les llars

Quan obres la tanca

Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar

Plenes de famílies que no paren de parlar

I de taules plenes de menjar

Plenes d’alegries i coses per celebrar

Anímic

'Hannah' (2011)

Bedroom | "Cançó de l'alba"

Es torna habitual la pràctica de no limitar-se a fer un clip per la cançó, sinó anar més enllà i omplir uns quants minuts més de cinema. Bedroom ens regala una història ben curiosa sobre aquesta "Cançó de l'alba" en menys de 2 minuts, inclosa en el seu segon treball 'El fum blanc'.

Cançons de mar, pugem al far
Fa temps que no parla, fa temps que no viu

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu

Cançons de nit, anem al llit
Encara pensa en ella, encara no li ha dit

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l'hora que es banyen les bruixes al riu

Bedroom

'El fum blanc' (2011)

Curtmetratge de Manel per presentar "Aniversari"

Avui seran inifinites les notícies, els blocs i els diaris que titularan "El segon disc de Manel, ja la venta!". I és que el ressò mediàtic que ha assolit el quartet de Barcelona ha traspassat totes les fronteres possibles fins el punt que es nota el neguit del públic per escoltar aquesta nova entrega de cançons.

Aquí també voldria parlar del seu segon disc, però encara no l'he escoltat, així que de moment em conformo amb la carta de presentació de '10 milles per veure una bona armadura'; tot un pas endavant cap al cinema, amb Sergi López disfressat de Sherlock Holmes, Biel Durán de majordom miniatura, una nova història de mirades i desitjos, referències a Lost o ET... I tota la música de Manel.

2010 segons Pau Vallvé

Compositor, intèrpret, productor... El polifacètic Pau Vallvé no para de crear: en solitari, amb u_mä, bandes sonores... "Progatonistes" és una de les moltes bones cançons que conté '2010' (Amniòtic Records), on explota les seves habilitats de percussionista i lletrista.

Pau Vallvé - "Protagonistes"