Vic Godard en català

A finals del 2011, el mític artista de Bristol Vic Godard va visitar la bonica vila de Vic. Aprofitant l'avinentesa, va oferir un concert i es va oferir a enregistrar uns temes amb els Mates Mates, originaris de la capital d'Osona. De les sinergies d'aquella trobada, Famèlic Rècords edita ara 'Vic to Vic', un EP de 7'' que inclou el tema "Les parts del cos", on Godard s'anima a cantar en català. El disc es pot escoltar ja a bandcamp i sortirà a la venta en format físic el proper 1 de febrer.

Addicionalment, per tots els curiosos que vulguin conèixer més detalls sobre la visita de Godard a Vic, durant tot el mes de febrer s'exposarà a l'Heliogàbal una col·lecció de fotografies que n'il·lustren els millors moments.

Millors discos de 2012

Acaba el 2012; any de bona música, de grans descobriments, de bandes que han tornat després de molt de temps en silenci, de consolidacions, d'autors d'aquí fabulosos que tenen moltes coses a dir. En termes generals, bastant millor que l'anualitat anterior. Fem-ne un repàs.

20. Cat Power - Sun

19. Grizzly Bear - Shields

18. Andrew Bird - Hands of Glory

17. Granit - Granit [EP]

16. John Talabot - fin

15. Hidden Orchestra - Archipelago

14. Fira Fem - Aedificatoria

13. iamamiwhoami - kin

12. A Place to Bury Strangers - Onwards to the Wall [EP]

11. Portico Quartet - Portico Quartet

10. WhoMadeWho - Brighter

Dinamarca no és un país massa prolífic a nivell musical. Però conté petites espurnes de llum. 'Brighter' aconsegueix fer ballar qualsevol esperit i proporciona material ben suculent ("Inside World" o "Divorce"), fent les delícies de molts DJ's.

09. Andrew Bird - Break It Yourself

Andrew Bird és un artista de cap a peus. Fidel al seu violí i amb un estil molt definit, sempre aconsegueix sorprendre amb la seva proposta folk-pop. Enguany ha editat un parell de treballs i ha captivat el públic amb peces com "Near Death Experience".

08. A Whisper in the Noise - To Forget

Res d'oblidar aquesta meravella delicada de slowcore i música de cambra. Els fans de Low o Sigur Rós estan eufòrics amb atmosferes de piano i violí, on tot encaixa a la perfecció. Preciós i fàcil d'escoltar, no hi sobra cap peça a l'engranatge.

07. Alt-J - An Awesome Wave

Debut excepcional amb un dels temes més sorprenents de l'any. Es fa difícil escollir entre tant eclecticisme pop. Els de Leeds facturen 13 temes que rondaran posicions privilegiades a les llistes de l'any, deixant el llistó molt alt de cara a les properes edicions.

06. Sigur Rós - Valtari

No, 'Valtari' no és el millor treball de Sigur Rós. Però no importa, segueix sent superior a la majoria d'àlbums editats enguany. Perquè és màgic, bell, senzill, tendre, un somni, tot en un. Els fans l'adorem; els detractors l'han atacat. Escolta "Varud" i valora-ho tu mateix.

05. Godspeed You! Black Emperor - Allelujah! Don't Bend! Ascend!

Deu anys hem esperat perquè aquesta colla de Montréal hagi editat nou material. De fet, es comenta que un parell dels quatre temes que formen 'ADBA' són de fa força temps. Però l'espera ha valgut la pena. Entrega de post-rock amb intervals de drone per fer baixar l'adrenalina. Deixa't seduir per "Mladic".

04. Lotus Plaza - Spooky Action at a Distance

Posició privilegiada per Lokett Pundt, el guitarra de Deerhunter. Amb bons temes com aquest "Monoliths", ha sabut captivar el públic a base de dosis de neo-psicodèlia, retalls ambientals i melodies memorables. Descripció perfecta de l'indie-rock actual.

03. Ferran Palau - L'aigua del rierol

Ferran Palau s'ha endinsat en una aventura en solitari seguint el mateix patró que juga amb Anímic. I li ha sortit a la perfecció. En el seu debut, articula una combinació misteriosa de folk de cambra molt treballada, plena de matisos i detalls. El millor treball nacional.

02. Tame Impala - Lonerism

La proposta més fresca i alegre de l'any. El quartet de Nova Zelanda s'emporta el premi amb un àlbum rodó, ple de psicodèlia, rock i pop, amb melodies sublims i addictives des del moment inicial, entre les quals destaca les caleidoscòpiques "Elephant" o "Endors toi".

01. Beach House - Bloom

Beach House la clava de nou. On tenen el límit? Pregunta difícil de respondre tenint en compte que converteixen en or tot el que toquen. 'Bloom' és una orgia musical de pop que segueix la línia de 'Teen Dream'. "Myth" o "The Hours" són perles per la prosperitat.

XVI Mercat de la Música i Fira del Disc de Lleida

El proper cap de setmana (dies 21 i 22 de setembre) se celebra a Lleida la setzena edició del Mercat de la Música i la Fira del Disc, una trobada anual per a melòmans i col·leccionistes de música en format físic, ja siguin vinils i CDs, que podran perdre's entre les més de 80 parades que s'aglutinaran davant de la Catedral nova.

A més, s'han programat diferents sessions de DJs i es tancarà el certamen amb l'actuació del grup barceloní Mujeres al Cafè del Teatre (dissabte 22, a les 22h, 3€), píndoles garage-rock a molts decibels per presentar el seu darrer treball 'Soft Gems' (sones, 2012).

Primer LP de Ghandi Rules OK

'Borda, va, borda' surt en vinil el 28 d'agost i promet. Vuit mesos després d'editar el seu primer treball, 'EP1' (2012, Repetidor Disc), Oriol Solé (aka Iga Memento) i Toni Sistaré (aka Inot Eratsi) ja tenen material nou. 25 temes, ni més ni menys. Aquest duet d'àlies estrambòtic li té presa la mesura al misteri i a la senzillesa, línies amb aires post-punk retorçudes i murmuris de menys de 2 minuts. "Plomes" és el primer avançament.

Ghandi Rules OK - "Plomes"

Eines: Descarrega mp3 des de Bandcamp

Quantes vegades t'has trobat que voldries tenir un àlbum només allotjat a bandcamp? Matt Sandi s'ha encarregat de posar les coses fàcils. El Bandcamp Downloader és la solució, una simple pàgina on només cal introduir la URL del disc, EP o tema i ell gestiona la descàrrega, en format mp3 i un acceptable 128 de bitrate.

La cultura no és un luxe

Es pot dir més alt, però no més clar. La indústria cultural està de dol, indignada i totalment en contra a la pujada de l'IVA aprovada pel govern espanyol. Passa d'un 8 a un 21%. Això es tradueix a que, des d'ara mateix, la música enregistrada o els espectacles en directe tindran un recàrrec afegit ben notori que minvarà molt probablement el ja debilitat consum cultural que s'està registrant aquests últims anys al nostre país.

"Demencial", ho ha catalogat Àlex Rigola, exdirector del Teatre Lliure; "desmesurada, desproporcionada i crea un greure comparatiu" ha esventat el conseller de cultura Ferran Mascarell. El sector s'ha mobilitzat i fa pinya, però el futur es preveu molt complicat.

Diguem NO, la cultura no és un luxe.

Lo millor del 2011

Amb unes setmanes de retard (normalment, la gent s'aventura a fer aquest tipus de llistes abans d'acabar l'any) arriben els millors àlbums que he escoltat el passat any. S'hi pot trobar de tot: artistes nacionals, internacionals, en solitari, en banda, pop sofisticat, indie-rock, més arty o folk. Un compte enrere del 20 a l'1 que comença amb...

20. The New Raemon - 'Libre asociación'
19. The Strokes - 'Angles'
18. Anna Calvi - 'Anna Calvi'
17. Feist - 'Metals'
16. Bon Iver - 'Bon Iver, Bon Iver'
15. The Weeknd - 'House of Balloons'
14. Nicolas Jaar - 'Space Is Only Noise'
13. Cults - 'Cults'
12. The Antlers - 'Burst Apart'
11. Anímic - 'Hannah'

10. Metronomy - 'The English Riviera'

09. Nils Petter Molvær - 'Baboon Moon'


08. James Blake - 'James Blake'


07. Manel - '10 milles per veure una bona armadura'


06. Antònia Font - 'Lamparetes'


05. Matana Roberts - 'Coin Coin Chapter One: Gens de couleur libres'


04. Joan Colomo - 'Producto Interior Bruto Vol.1'



03. Maria Coma - 'Linòleum en concert'

02. PJ Harvey - 'Let England Shake'

01. Destroyer - 'Kaputt'

Descobriments boreals

Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"

Kría Brekkan - "Solush"

Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".

Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.

Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

'Viviendo del cuento'

Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) és tot un personatge. Fill d'un pastisser, és dissenyador, historietista i crític. Ha dedicat part de la seua vida a dibuixar vinyetes i tires còmiques en revistes i magazines de diaris com La Vanguardia i El Periódico. Però probablement se'l coneix més per la seua faceta musical i la col·laboració que durant una temprada va fer a Rockdelux.

El 2004 va plasmar algunes de les seves vivències de professió en un còmic 100% Juanjo Sáez, 'Viviendo del cuento' (Editorial Mondadori). Títol ben escollit.  Altament recomanable. Fidel al seu estil de gargots dibuixos desenfrenats i maldestres, canalla i sincer amb els comentaris (això sí, plagat de faltes ortogràfiques), el llibre critica amb força humor i sense temors el terme art, els modernos de Barcelona i arreu, personatges com Jordi Labanda, la censura als mitjans de comunicació, bandes com Sidonie...

Si us interessa, el podeu trobar a Fnac per uns 16€. I tranquils, pels que no esteu acostumats a la lectura, aquesta és senzilla i molt amena.

Una mostra de les habilitats del senyor Sáez

Record Store Day, aquest any també per aquí

La idea de celebrar un dia en què tots els melòmans del món poguessin gaudir d'edicions físiques de CD, LP, vinils dels seus grups preferits al 50% del seu preu habitual va començar cap al 2007, als Estats Units. Chris Brown en va tenir la idea i el Record Store Day es va posar en funcionament. Avui, 16 d'abril d'uns quants anys després, la iniciativa ha crescut i s'ha estès per arreu del globus. 4 mítiques botigues catalanes s'han unit a la proposta per primera vegada:

• Discos Revolver (Barcelona)
• Moby Disks Records (Girona)
• Disk K7 (Granollers)
• Shiva Music (Tarragona)

En un moment de crisi -discogràfica, mundial, a tots nivells-, on només quatre gats segueixen comprant àlbums, iniciatives com aquesta (el Sant Jordi musical?), ajuden a mantenir l'esperit de col·leccionista. A veure què tal funciona per aquí.

Examen a les veus de l'indie espanyol

Final del segon trimestre. Hora de valorar i posar notes. Els alumnes: una colla de veus del panorama indie espanyol; la professora: Marianne Ax, experta pedagoga en cant; el resultat: aproven 4 dels 10 candidats. La conclusió: els i les cantants necessiten millorar.

La senyora Ax no coneixia ni Nacho Vegas, ni Santi Balmes (Love of Lesbian), ni Lourdes Hernández (Russian Red), ni Pucho (Vetusta Morla), ni Jota (Los Planetas) ni la Christina Rosenvinge, entre d'altres, i després d'escoltar una colla de cançons ha deixat perles i comentaris com aquestos:

• Santi Balmes. Nota: 4, insuficient alt.
  "¿Y dices que este grupo tiene mucho éxito? Yo lo que escucho es un cantante sin dicción ni expresividad. Es aburrido. Suena como desganado. Afina, pero no entiendes nada de lo que dice. Tendría que apoyarse en los abdominales para cantar mejor. Es la única forma de conseguir que su voz no sea tan débil".

• Christina Rosenvinge. Nota: 1, molt deficient.
  "Como profesora, me siento incapaz de valorar a esta cantante. No canta, susurra. En los años ochenta estaba la moda de los cantantes gritones. Y ahora todos susurran. No puedo decirte mucho de esta chica. ¿Lleva muchos años en esto? ¿Cómo es que no ha aprendido?”.

• Ari (Los Punsetes) Nota: 0, molt deficient.
  "¿Esto es una broma? No veo técnica por ningún lado y la voz de esta chica suena totalmente desafinada. ¿Le gusta de verdad a alguien? ¡Pero si es desagradable de escuchar! Absolutamente terrible".

Qui surt més ben parat de l'escabetxina és el cantant de Vetusta Morla, de qui comenta:

• Pucho. Nota: 7,5, notable.
  "El mejor. Vocaliza bien y su expresión es buena. Pasa de los tonos suaves a los estribillos agudos sin perder la afinación. A este cantante se le nota experiencia y técnica. Me gusta el vibrato de su voz. Tiene fuerza".

L'esperat segon disc de Manel ja és aquí

El nou àlbum de Manel ja té títol i data de sortida al mercat: '10 milles per veure una bona armadura' serà la continuació de 'Els millors professors europeus' (2008) i haurem d'esperar fins el proper 15 de març per tenir-lo entre mans. Ni una pista, ni cap petit avanç musical del què serà aquest nou treball, al seu MySpace. Res.

Només el canvi de look, de les cadires i tamborets solitaris per la comoditat d'unes butaques, l'armadura i aquesta paret estampada, ben retro.

Mentrestant, seguim escoltant la nadala que ens van regalar a través del seu web, fa uns mesos. Quines ganes!

Manel - "El 25 de Gener"

Ja ho deia Schroeder...

Introspecció

Clip per a una intervenció fictícia al Pavelló Alemany de Barcelona (Mies van der Rohe).

Idea original i fotografia: Quima Farré

Model: Ben Shibolet

Mapa de metro de l'indie espanyol

El pop, el rock o la tropicàlia es fan i es desfan en un entramat de línies de metro ben curioses per posar una mica d'ordre i entendre com està el panorama musical independent a la península. Fer una classificació com aquesta (click a la imatge) és una tasca força complicada i ben segur que no deixa satisfet a tothom (de fet, trobo a faltar alguns noms bàsics de l'escena catalana: Els Amics de les Arts, Sanjosex o Antònia Font, ¿hola?), però el resultat ha quedat força presentable.

El mapa està obert a noves incorporacions i es completarà definitivament el proper 11 de novembre. Què li trobes a faltar? Què hi sobra?

Recolzament als perruquers de Catalunya

Qui no ha sentit, en els darrers mesos, la polèmica causada per aquesta màfia encoberta (anomenada SGAE) i les barberies, peluqueries i demés locals de tall i rentat de melena?

Tot comença quan l'SGAE reclama drets d'autor als perruquers per posar la ràdio als establiments (poca broma, uns 12 € mensuals); les barberies, recolzades per la Federació Catalana, demanen als seus clients que es portin la música de casa seua (cartell de l'esquerra); i l'SGAE contraataca dient que "s'està buscant repercussió mediàtica". Totalment fora de lloc.

Sense entrar a valorar la pocasoltada impulsada per Ramoncín, altres col·lectius com el segell discogràfic  barceloní Hamsterloco, s'han unit a la causa i han editat i repartit en diferents locals de la ciutat un àlbum, 'Hairdresser's Choice' (2010), com a resposta a la protesta. Es pot descarregar gratuïtament, i hi intervenen artistes de la ciutat comtal com Katatsumuri, Ashbrg o Koulomek.

Aloud Music t'ho regala tot!

Aloud Music Ltd és un segell discogràfic barceloní (creat el 2003 per Sergio Picón i Núria Ferré) que té una política de distribuació atípica. Ells mateixos es defineixen:

"En Aloud Music Ltd siempre hemos apostado por difundir nuestra música de todas las maneras posibles, sin importarnos mucho las opiniones de otras discográficas e intentando estar cerca de lo que opina la gente que nos oye."

Especialitzats en Rock instrumental, math-rock o hardcore nacional (compten amb grups com (lo:muêso), The Last 3 Lines, AtletA o Toundra) posen a la disposició de qualsevol la seua col·lecció d'àlbums i EPs. Val a dir, però, que des de la seua pàgina web, també es poden comprar tots els discos.

"No somos una ONG, somos un sello. Por eso, hemos habilitado una cuenta paypal para, si te descargas el disco, te gusta, y quieres contribuir con la causa, puedas hacer una aportación. ¿De cuánto? De lo que quieras. El más mínimo detalle se agradecería."

Des d'avui, per exemple, es pot descarregar legalment el nou EP dels barcelonins de nom impossible d'escriure i música inclassificable (lo:muêso), 'Palindromê EP' (punxa a la imatge).

 Totes les descàrregues directes al seu web.

Llarga vida a les iniciatives com Aloud Music!

Guille Milkyway: "Ganar un Goya estaba fuera de mi mundo"

Parlar avui de La Casa Azul és certament poc original. Però l'ocasió s'ho mereix. No es guanya un Goya cada dia. I es que Guille Milkyway va escriure el tema principal de la película 'Yo, también' (escrita i dirigida per Álvaro Pastor i Antonio Naharro), que anit fou galardonada amb el premi a la "millor cançó original".

Durant l'entrega dels premis, Guille va donar les gràcies als seus fans (o sigui nosaltres) i va comentar que guanyar aquesta estatueta està "nada más lejos de mi imaginación y de mi mundo". És possible que sigui cert, però amb la imaginació que té, no descarto que ho hagués arribat a considerar. 

La peça, "Yo también", en si mateixa s'allunya lleugerament del que ens té acostumat a escoltar, i s'endinsa pels camins de la rumba, més adients al fil de la pel·lícula. Això sí, amb un clar toc popero i una lletra marca LCA.

Felicitats Guille!

Love Me Back

Mingaile Skuodyte, àlies Mingus, lituana de naixement i catalana d'adopció des de fa ben poc, va estudiar alguna cosa relacionada amb el disseny per ordinador al seu país. Aprofitant els seus coneixements musicals, va enfocar el seu projecte final de carrera a fer un videoclip d'una cançó seva. Una història de sabates i peus en "Love Me Back":

We are the Party: shortfilm contest

Els darrers 10 dies s'ha celebrat a Terrassa un intercanvi cultural que ha agrupat joves participants de països com Dinamarca, Lituània, República Txeca, Alemanya, Polònia i Catalunya (amb l'entitat cultural La Vibria com organitzadora). El resultat global de "We are the Party" ha estat esplèndid, gràcies a la iniciativa, creativitat i entrega de cada un dels components.

Una de les propostes ha estat un concurs de curtmetratges. Amb poc marge de maniobra, i tan sols 2 hores per pensar una idea, enregistrar i editar-la, els participants, dividits en 4 equips havien d'elaborar una peça d'un minut de durada que tingués un mínim fil conductor amb la ciutat d'acollida, Terrassa, i que ha acabat donant resultats tan curiosos i estrambòtics com aquestes.