Esperit! @ Casa Orlandai (14/02/2014)

Mau Boada, l'home orquestra. Equipat amb un arsenal d'instruments i gadgets de tot tipus, salta tímidament a l'escenari de la Casa Orlandai per presentar la seva nova col·lecció de peces que formen part de 'La lluminosa' (2014, Bankrobber). L'ambient és proper i convida a una bona actuació. Els temes es creen amb delicadesa i sense presses, poc a poc, a partir de pedals, loops, textures, veus i moltes idees. Moltes. És fascinant veure algú amb una capacitat inventiva tan gran.

Mau somriu, s'ho passa bé, gaudeix del moment. I els assistents que s'han apropat fins a Sarrià, tot parant atenció al trencaclosques sonor, es mouen al ritme de funk, de dub o de psicodèlia que el de Sant Celoni va imprimint a la vesprada. Sonen "Kaisser", "Funk daga", "Ran Jah", "Blues del desert", "Bottle D"... Però també aprofita l'ocasió per repassar algun fragment de 'Endavant continu' (2012, Bankrobber). Un gran concert i un gran disc per aquest 2014.

+info: Escolta 'La lluminosa' a bandcamp

Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio @ Auditori Enric Granados (24/11/11)

El contrabaixista navarrès Javier Colina feia temps que tenia una col·lecció d'arranjaments desats en un calaix de casa. Eren peces d'aquesta fornada d'autors cubans ja desapareguts com Sindo Garay, Bola de Nieve o Rita Montaner, les quals totes tenen en comú una lírica espectacular. Però Colina, sempre tocant en agrupacions instrumentals, no havia tingut ocasió de mostrar-les... Fins que va topar amb la veu de la catalana Sílvia Pérez Cruz.

La sinergia entre ambdós és única i l'engranatge funciona a la perfecció, fet que els has portat a editar 'En la imaginación' (2011, Produccions Contrabaix). Acompanyats d'un parell de "monstres" del jazz nacional, Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano, van presentar a Lleida els 10 temes del disc, un darrere l'altre i per ordre.

Se'ls notava un cert rodatge de portar dies voltant per la geografia espanyola. "Debí llorar", "Belén" o "La tarde" són grans cançons que, embolcallades de la tendresa i sensibilitat que es respirava, així com de la qualitat desmesurada dels músics, van prendre unes dimensions descomunals. Sílvia cantava:

"Las penas que me maltratan,

son tantas que se atropellan,

y como de matar me tratan,

se agolpan unas a otras y por eso no me matan"

El públic, entregat i omplint totes les localitats de l'auditori, va obsequiar amb molts aplaudiments la feina dels músics, que van marxar contents i ovacionats de Lleida, tot esperant que aquesta no sigui una col·laboració puntual sinó l'inici de molta música plegats.

'Pendulum Music' d'Steve Reich a Lleida

Divendres 23 de setembre | 21 h

Centre d'Art La Panera | Entrada gratuïta

El Laboratori d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona presenta per primera vegada a Lleida 'Pendulum Music', una peça experimental del novaiorquès Steve Reich de difícil catalogació. Aquesta proposta es pot entendre com una acció artística, una instal·lació i un concert, tot alhora.

El plantejament és senzill i sense misteris: uns micròfons pengen damunt d’uns altaveus. El sistema es retroalimenta, cada parella de micròfon + altaveu s’acobla i produeix una vibració sonora. Si a això hi afegim el moviment pendular dels micròfons sobre els altaveus, obtenim variacions en el temps, i a mida que la inèrcia pendular perd força, els ritmes canvien.

La durada de la peça (al voltant de vint minuts) depèn de factors ambientals i de les dimensions físiques de la instal·lació, tot plegat disposat per a la contemplació del so apareixent i desapareixent.

Extret del web del Centre d'Art La Panera

Manel actuarà a la Festa Major de Maig de Lleida

Avui ho ha confirmat La Paeria. Manel serà un dels caps de cartell (i sorprenentment no és l'únic!) de la Festa Major de maig de la ciutat de Lleida. Bones notícies per unes festes que darrerament no gaudien (dins l'apartat musical) de grans actuacions i que se sostenien per grups mediocres.

Tal com es detalla al programa, Manel tocarà el Dimarts 10 a les 00.45h a l'escenari central, probablement no és el lloc idoni per gaudir del seu folk-pop, però les ganes d'escoltar en directe les cançons de '10 milles per veure una bona armadura' són tremendes.

Per si no fos prou la bona nova, The New Raemon i El Guincho també es deixaran caure per Ponent la mateixa nit (00.00h i 1.30h, respectivament). El pop/rock de Ramon Rodríguez i els ritmes tropicals del canari Pablo Díaz-Reixa amenitzaran una nit que es preveu moguda si s'escolten temes com aquest:

El Guincho - "Bombay"

Pastora, Nudozurdo, Fangoria (que no fallen mai), Dr. Calypso, Pastorets Rock, Hotel Cochambre, Teràpia de Shock, Overdrive i una colla de deejays (entre d'altres) completen el programa.

Gentle Music Men @ Fantástico Club (14/04/11)

Hi ha qui diu que Vilanova i la Geltrú és (salvant les distàncies) el Seattle català, un indret on cada portal amaga la casa d'un artista. Dani Poveda (res a veure amb el cantaor de flamenco) és un d'aquestos artistes, ànima de Flint i, des del 2005, de Gentle Music Men.

Sense electricitat ni violins ni percussions -vaja, en format acústic-, l'art dels Gentle Music Men es va donar cita anit al Fantástico Club, dins els cicles de concerts dels A Viva Veu, per interpretar temes del seu darrer disc, 'Cuentos modernos' (2010, PIAS Spain) i d'un de versions ple de col·laboracions que sortirà a la llum ben aviat.

Però tot aquest "art" provinent des de la capital del Garraf no va trobar cap connexió entre el públic del Fantástico. Molt "oohh ohhh ohh", "aaah aahh aaaahh" i poca cosa més, entre cares d'indiferència. I això que Poveda s'esforçava per trobar un feeling amb els assistents: amb peces en anglès del seu primer treball ("Cry"), en castellà de les velles ("Redención") i les noves ("Sueños infinitos"), amb les versions... Res. Prova fallida. Una altra vegada serà.

Nova temporada de concerts A Viva Veu

El 14 d'abril s'enceta la nova temporada de concerts "íntims, propers i desendollats" al Fantástico Club de Barcelona. Al darrera de tot plegat s'hi troba el col·lectiu A Viva Veu, que en aquesta ocasió ens aproparà la música de Gentle Music Men, Seward, Anímic, Zozobra o Esperit!, entre d'altres.

La política és la de sempre: "Els grups canten sense micròfons, el públic s'asseu a menys de dos metres del grup i l'entrada és gratuïta."

El cicle de concerts s'extendrà fins el 28 de Juliol i avui n'han fet públic el dossier de premsa amb tot el calendari d'actuacions.

Gentle Music Men - "Cuentos modernos"

Joan Colomo + Maria Rodés @ Teatre Sagarra (26/03/11)

Recomano sincerament a tots els que no sapigueu qui és Joan Colomo, que immediatament escolteu la seva música i aneu a veure'l en directe tan aviat com pugueu. I als que ja el coneixeu, que hi torneu. Cada concert d'aquest malabarista de la lírica, d'aquest showman en potència, és una experiència única i irrepetible.

Anit al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet va posar en escena les seves virtuts oferint un espectacle que va més enllà de la música, una combinació de dansa, monòlegs i surrealisme del seu primer treball 'Contra todo pronóstico' (2009, BCore). Sense cap inconvenient va contrarestar la manca de músics que l'acompanyaven. La seva guitarra atrotinada i un pedal loop (joguina que li encanta) van fer la resta.

Abans del Colomo, la Maria Rodés va fer un passeig molt íntim per algunes de les cançons de l'aclamat 'Una forma de hablar' (2010, BCore), versions de la mítica "Que será, será" o es va atrevir amb el cant en francès a "Paris". Un escenari ideal, l'acústic, per les seves melodies, que es van veure acompanyades a la perfecció pel clarinet d'una col·lega seva. I tots plegats van col·laborar en diversos temes per arrodonir una nit ben entretinguda.

Joan Colomo - "El camí"

Maria Rodés - "Una forma de hablar"

Keren Ann @ Bikini (15/03/11)

Keren Ann Zeidel es va convertir, fa uns quants anys, en un referent de la música independent gràcies a saber trobar la combinació perfecta entre folk i pop. Un parell de treballs, 'Not Going Anywhere' (2004) i 'Nolita' (2004), van catapultar el seu estil senzill i sensible a nivell internacional. Però la Keren Ann del 2011 s'ha comprat uns sintetitzadors, ha incorporat guitarres elèctriques a la formació i es belluga robòticament a '101' (2011).

Anit a la sala Bikini, la israelita va mostrar les seues dos cares, talment com si de Doctor Jekyll & Mr Hyde es tractés. El nou estil discotequero sembla que agrada als nous fans ("My Name Is Trouble" va sonar fins a dos cops), però els nostàlgics de "End of May" o "Not Going Anywhere" no vam saber apreciar aquest canvi de direcció tan cool.

Molts diuen: renovar-se o morir? Podria ser, però senyoreta Keren Ann, si et passes per aquí i et llegeixes aquestes quatre línies, fes-me el favor d'agafar l'acústica altra vegada. Gràcies!

Keren Ann - "My Name Is Trouble"

Bedroom @ Heliogàbal (10/02/2011)

El caliu de l'Heliogàbal sempre és especial. Serà per les parets roges i la llum que acompanya l'escena, la gent ben aprop dels músics, el diminut local, el tipus de música que esperes... No ho sé, però anar a aquest indret de Barcelona té recompensa assegurada.

Desbordant l'aforament i ben amuntegats, amics i familiars (i també uns quants curiosos alients) vam estar ben atents a tots els compassos de Bedroom, que de la mà d'Albert Aromir es van centrar a interpretar peces del seu darrer treball 'El fum blanc' (2011, Foehn Records). Lluny de l'avorriment que alguns diuen, en directe cada melodia guanya en mil matissos que no es poden apreciar en els enregistraments digitals (sóc l'únic a qui "Cabana negra" li recorda el Nick Cave?) i "Els nens soldat" o "Ball de la mort" van sonar especialment encertades.

Bona nota per una banda de gent tímida i discreta que es va començar a fer un lloc al panorama musical fa un parell d'anys gràcies a que "Japanese Girl" formés part de la banda sonora de 'Map of the Sounds of Tokyo', d'Isabel Coixet, i que es van consolidant dia a dia amb actuacions com aquesta.

Acústic de Mujeres @ La Farinera (18/10/2010)

La Farinera del Clot va oferir, aquest passat dijous i divendres, una sèrie de concerts gratuïts per commemorar la Jornada del Dret a la Participació "Tenim Drets": tertúlies intercalades entre música en viu i curtmetratges és una bona combinació per passar un vespre. Però els conceptes "gratis" i "aforament limitat" són gairebé incompatibles a dia d'avui.

Dijous era el torn del cantautor Josele Santiago i les bandes barcelonines Standstill i Mujeres. L'auditori del centre cívic ple a rebossar i desenes d'assistents (entre els quals qui escriu aquestes línies) esperant a fora  a que algú cedís la seva cadira va propiciar que aquesta crònica sigui més curta del previst. El moment va arribar, finalment. Un cop a dins, breu però intens: unes paraules sobre l'abortament i les famílies homosexuals, i un acústic de Mujeres tan familiar com si estiguessin tocant al menjador de casa meva. "Los Gritones" (curtmetratge de Roberto Pérez Toledo, guanyador de la vuitena edició del Notodofilmfest) va tancar la sessió: "aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh!".

Los Gritones

Fred i Son @ Bar Macondo (11/10/10)

Els nervis han traït els primers compassos d'un concert força especial dels barcelonins Fred i Son, que ha servit per escoltar algunes de les peces del seu primer disc 'Diu que no sap què vol' (Sones, 2010), però sobretot, per tancar els ulls i transportar-nos a algun indret plujós de Glasgow i poder viure alguna pinzellada en directe dels Belle & Sebastian. Aquest era el motiu i reclam del vespre, amb un cartell made in B&S que els ha quedat força curiós i s'inspira en el recent editat 'Write About Love' (precisament el mateix dia!).

Embolcallats per un ambient ben familiar, l'actuació ha començat entrebancada però ha fluït ben aviat gràcies a temes com "Judy and the Dream of Horses" o "The State I Am In". La veu de Xavi Rosés (ben segur que no sóc el primer que li troba el símil) té una retirada a la de Murdoch, fet que dóna credibilitat a la proposta.

Del seu disc de debut han tocat temes com "Cançó de fred i son" i ràpidament s'entèn el perquè d'una nit-homenatge als escocesos: melodies pop que es fan i es desfan, històries tan autèntiques... com les de Belle & Sebastian.

Fred i Son - "Cançó de fred i son"

Fred i Son - "Els personatges"

5è aniversari de Quadrant Records

Aquest cap de setmana es preveu molt mogut, musicalment parlant, a la ciutat de Lleida. Si pels carrers i places de la capital se celebrarà el Musiquem Lleida, les nits de divendres i dissabte el segell discogràfic de Ponent Quadrant Records commemorarà el seu cinquè aniversari amb actuacions d'algunes de les seves bandes.

I és que la bona feina que està gestant aquest col·lectiu ha de tenir premi. La festa està garantida, amb la música d'autor d'aquí i de fora (Xavier Baró i Brian Caffrey) o els poemes musicats de Màrius Torres i Envers.

Tots els concerts són al Cafè del Teatre, a les 22h, i pel mòdic preu de 6€ l'entrada inclou un CD a escollir del catàleg que té el segell.

El programa complet és el següent:

• Divendres 1 d'octubre
• Amat Baró i Meritxell Nus
• Renaldo & Clara [MySpace]
• Xavier Baró (amb el Fill del Mestre) [MySpace | Spotify]

•  Dissabte 2 d'octubre
• Envers [MySpace | Spotify]
• Brian Caffrey & The Others [MySpace | Spotify]

Un parell de propostes

La ciutat de Barcelona és un bullici d'oportunitats musicals. Diàriament i en diversos espais. N'hi ha moltes, però, que passen de llarg sense fer gairé rebombori, com és el cas del Cicle A Viva Veu, un col·lectiu obsessionat en la lectura, la música i l'art que queda insatisfet amb les ofertes de la capital i que va crear, l'any passat, un seguit de concerts per paliar tota aquesta set, d'una manera altruïsta i oberta per a tothom.

Malaugradamant, el cicle d'enguany ja toca el seu final, i el proper 28 d'abril Her Only Presence posarà punt i final a una temporada plena de música. Però estic segur que, d'aquí uns mesos, més artistes ompliran els vespres al Fantástico Club, l'espai habitual.

+ info: www.avivaveu.com | myspace

_______________________________________________________

"Si cada dia queden menys sales de concerts a la ciutat, de Barcelona, per què no començar a fer a concerts a espais on tradicionalment no se’n feien? I posats a demanar, per què no fer-los gratuïts?"

Aquesta és la idiosincràcia dels de concertsperquesi (CPQS) que, tot aprofitant espais de la ciutat com el bonic centre cívic Can Déu de Les Corts, han començat a oferir música en directe i gratuïta. Els barcelonins Samitier, els hypejats Sedaiós o els galesocatalans Be Brave Benjamin són les primeres propostes.

Han anunciat nova web i bloc en breu. Estarem atents.

+ info: myspace

Moment freak de la setmana: MeNeO

Des del carrer s'escoltava. I el terra tremolava. Encuriosit, m'he apropat dins el Fòrum del FNAC per veure què o qui era el causant d'aquest terratrèmol acústic i m'he topat amb unes quantes desenes de persones envoltant un personatge. De més aprop, he pogut constatar que aquest personatge vestia simplement uns gallumbos força hortera i uns mitjons de colors, i es movia a ritmes esquizofrènics mentre subjectava una Game Boy (sí, una d'aquestes relíquies extingides).

En un primer instant, no he entès què coi passava, fins que he interpretat que el personatge en qüestió (un guatemaleny de nom artístic Rigo Pex, que actua sota MeNeO), tenia programades un arsenal de cançons electròniques, a 8 bits (o sigui molt cutre), dins la seva Game Boy. De fons, unes imatges planes d'algun joc 2D per amenitzar-ho i engrandir aquest sublim moment.

Ha "tocat" Daft Punk, d'altres del mundillo que no conec i alguna creació seua amb una barreja entre música per a videojocs i techno del bèstia. Provocador i macarra, les 19h de la tarda no és la millor hora per una sessió explosiva com aquesta i els assistents simplement somreien estupefactes. Està clar que el seu públic potencial es reuneix els divendres i dissabtes a les 4 de la matinada amb una bona dosi de drogues al damunt.

Investigant, he vist que és força famós i que ha actuat al Sónar i en altres ambients semblants. L'acompanya el  santanderí Raúl Berrueco (aka VJ Entter) fent la part visuals dels espectacles. Perquè us en feu una idea, es dediquen a això:

Els Amics de les Arts @ Luz de Gas (01/02/10)

El diccionari dels estudis catalans defineix la paraula Arts, en una de les seves accepcions, de la següent manera: "que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa."

I precisament aquesta és la millor manera per a definir un concert d'Els Amics de les Arts, un conjunt d'ingredients que va més enllà d'un espectacle musical.

Luz de Gas ha fet ple per veure un dels grups del moment. Ja una hora abans, els assistents (un públic força jove i curiosament majoritàriament femení) envaïen la porta principal de la sala.

Força impressionats per la quantitat de públic i amb cares d'astorament total, Els Amics de les Arts han saltat a l'escenari, oferint un espectacle excepcional. Han tocat totes les peces que el públic esperava. Tant del 'Bed & Breakfast' (2009), com dels seus anteriors 'Castafiore Cabaret' (2008) i 'Roulotte Polar' (2006). Començant per "Súper bon noi" fins a "A vegades". Fins i tot s'han atrevit amb una que el públic ha demanat: "Código da Vinci". Entre mig, han incorporat tota mena de monòlegs i històries, petites actuacions de teatre, molt d'humor, moltíssim, missatges subliminals hilarants, l'home que treballa fent de gos i el rap d' "Exercici seixanta", que és espectacular.

Amb una introducció sublim a "L'endocrina" (si no em falla la memòria), han picat l'ullet als músics/humoristes novazelandesos Flight of the Conchords. També han tingut una estona per recordar la seva època al pis d'estudiants a Muntaner, just on es troba Luz de Gas, o versionar amb una paròdia el "Quelqu'un m'a dit" de la Carla Bruni.

Al final, cares de satisfacció per part de tots, i amb ganes de repetir l'experiència. Perquè sí, veure Els Amics de les Arts és una experiència que va més enllà d'un simple concert.

The New Raemon @ Casa Elizalde (04/12/09)

La Casa Elizalde a arrebossar per la presentació del segon llarg de The New Raemon. Invitacions esgotades en qüestió de minuts, el mateix dia que s'han posat a disposició. A lo Bruce Springsteen. Piano, guitarra acústica i faristol.

Amb aquest panorama s'ha plantat Ramon Rodríguez, acompanyat al teclat per Marc Prats, damunt el petit escenari d'aquest centre cultural de Barcelona. Ha tingut temps de tot; de repassar les velles cançons de 'A propósito de Garfunkel', de presentar les noves de 'La dimensión desconocida', de versionar Estanislau Verdet i Nueva Vulcano, d'introduir una peça que formarà part d'un nou EP, inèdit de moment, de recordar l'època de Madee, i ha tingut temps per a bromes, acudits, més bromes i molt de contacte amb un públic força familiar. És més, ha ofert un concert a la carta dels assistents, que podien escollir quina cançó volien.

En directe, i sense l'ajuda de la banda, sona immens. No és gens difícil entendre, doncs, el perquè del seu èxit. The New Raemon ja no és "ah! sí! el cantant de Madee en solitari". The New Raemon és molt més.

Passejant pel BAM 09

• Tonino Carotone. Rambla del Raval. Dijous 22h.

L'excèntric cantautor espanyol es presenta puntual dalt de l'escenari acompanyat d'una bona colla de músics italians, tal com ens comenta. Amb una vestimenta més pròpia de Leonard Cohen comença el concert interpretant cançons del seu últim treball 'Ciao motali!' (2009), en el que ja no queda rastre d'aquell home esgarrat que componia lletres dins la presó. És més, aquestes peces (“Me cago en el amor”, "Tu vua fa l'Americano", "La abuela vuela"...) han evolucionat en una direcció força tèrbola, més pròpia d'una orquestra de festes majors de poble que d'un personatge que tenia un estil ben peculiar.

• Ix! Plaça Reial. Divendres 21.45h

Cada vegada són més els fans que segueixen a la banda catalana. I es nota que agrada entre els assistents als concerts. Amb un sol disc sota el braç, es van dedicar a interpretar-lo. Força bé.

Patrick Wolf, passant-ho bé.

• Patrick Wolf. Plaça Reial. Divendres 23h

Molt retard per l'extravagant jove americà, que va saltar en escena vestit de roig cridaner i amb un pentinat digne de menció, i va fer un molt bon concert. Això sí, amb poc més de mitja hora va tenir la feina llesta. Mitja dotzena de cançons, amb cops d'ull a Madonna i Björk, entre certa indignació dels nombrosos assistents per la brevetat de l'actuació. “Magic Position”, versió allargada, va tancar la parada, abans d'un bis on Patricio Lobo es va disfressar i maquillar d'alguna cosa indefinible, i es va acomiadar amb quatre paraules que hagués pogut practicar una mica més: “muchos gracios!”.

• Manel. Antiga fàbrica de la Damm. Dissabte 19.30h

Manel s'han fet grans, molt grans. Que siguin un dels plats forts d'aquest BAM amb tant sols un disc a les seves espatlles diu molt. I que tothom taral·legi de cap a peus totes les seves lletres és força indicatiu. Però tot i el bany de masses, Manel segueix sent una banda de sales petites, de recintes tancats i familiars, on les històries que expliquen són més personals, més de tu a tu. Tocar al centre de Barcelona davant de milers de persones és bo pel seu currículum, però no ajuda a assaborir una a una les camàndules de 'Els millors professors europeus'.

• Catpeople. Fòrum. Dissabte 1.30h

Paradoxalment, hi ha estils que sonen i tenen més tirada en segons quines llengües. Si els gallecs Catpeople cantessin en castellà, ni la meitat de la gent s'hagués apropat a l'amfiteatre del Fòrum. Però cantussejant en anglès, sonen més contundents (i pràcticament iguals a Interpol). El problema va recaure en què no van connectar amb el públic en cap moment i va passar l'estona sense pena ni glòria.

Primer pla robat del google images del cantant de We Are Standard

• We are Standard. Fòrum. Dissabte 2.30h

“Gracias gente de Barcelona y alrededores de Bilbao!”. Així és va presentar Deu Chacartegui, amb un parell de copes de més i alguna substància extra al seu cos. We are Standard tancaven el BAM 09 amb els seus ritmes de discoteca que van tenir una acollida esplèndida entre la joventut del recinte. Dance, punk, electrònica; una festa!

Manel @ Faktoria d'Arts - Terrassa (07/02/09)

Arnau Vallvé (veu principal de Manel), obre l'escena lamentant algun contratemps que modificarà lleugerament el guió previst per l'espectacle de la nit. Amb el públic dubitatiu per uns instants, el cantant es comença a posar els assistents a la butxaca amb històries amables i perfectament entrellaçades. I es que Manel, amb un sol àlbum sota el braç, Els Millors Professors Europeus, i només una dotzena de cançons, sembla que s'estiguin doctorant quan tot just estan a les beceroles de la seua carrera musical.

El repertori és el que hi ha, però sona perfectament adaptat per un directe, sense tanta instrumentació però amb molta participació vocal per suplir les absències d'instruments de vent. "És nit freda per ser Abril", "Roma", "Dona estrangera", "Al mar"... Amb un incís a mitja sessió amb un homenatge a Pulp i el seu "Common People", per acabar amb "En la que el Bernat se't troba".

Però el públic en vol més, i tots sabem que "Corrandes de la parella estable" encara està al tinter. El que no sabem és que, arribats en aquest punt, se'ns convida als assistents a pujar a l'escenari i improvisar més rimes a aquesta corranda, fet que, amb el feeling que s'ha creat des del primer moment, paraules astutes i molt encertades d'uns i altres es fonen amb la música en directe.

Munts de somriures omplen la sala, i amb aquest ambient tan festiu, fins i tot una versió de "La tortura" (aquella de la Shakira que va ser tot un èxit fa uns estius), queda adient per tancar la paradeta fins la propera. Genial.

Manel en concert

L'agenda de Manel està el alça, i ja es poden veure programats concerts pels propers mesos arreu de la geografia catalana. I no és estrany. El seu disc de debut "Els Millors Professors Europeus" ha estat inclós en molts top-10 dels millors discs nacionals de l'any i el rumor de que són bons s'està extenent. Ara toca confirmar-ho en directe.

Entre moltes de les sales on tenen previst actuar, el dissabte 7 de febrer, la sala Faktoria d'Arts de Terrassa (la de la Rasa) els acollirà. 10€ entrada aticipada/ 12€ a taquilla per a tots els interessants.

Com s'ho fan per tocar tot el repertori d'instruments que sonen a l'àlbum? Acabaran també amb "Corrandes de la parella estable"? Sona "Al mar!" tan bé com al cd?

Ens veiem per allí!

La Casa Azul @ FNAC (16/10/08)

Bé, hauria de matisar que en aquesta ocasió no es pot considerar, ni tan sols, La Casa Azul, sinó Guille Milkyway i un parell de teclats casio al primer pis del FNAC de Plaça Catalunya a Barcelona, en plan acústic, rodejat de gent amunt i avall per les escales mecàniques, fent cua per pagar, movent-se d'aquí cap allà, ordinadors i altres tecnologia i molts fans apretats just davant seu.

Era la primera vegada que assistia a un concert en aquestes condicions, una excusa per celebrar el primer aniversari de l'Apple Shop en aquest establiment (fet que el públic va ignorar al 100%), i la sensació va ser un còmput entre fredor i estranyesa en un principi, però que es va animar quan va sonar "El momento más feliz", i que va acabar sent una festa d'una hora, amb to familiar, i a metre i mig de Guille.

Guille entregat a tope.

Improvisant i fent comentaris com de costum, en un ambient tan peculiar, es va dedicar a fer, literalment, el que li va semblar. Guille és un tio llest, i sap portar el ritme de les situacions, sí senyor.

Aprofitant l'ocasió, una senyora molt empolainada i amable ens van convidar a comprar ordinadors Apple al mòdic preu d'entre 1000 i 2000 euros, i segons es rumoreja, les vendes van ser de 0 durant la tarda...