Donem una oportunitat a... Oso Leone

Si hi ha un nom que no para de sonar a la meua llista de reproducció, és el d'Oso Leone, una colla de mallorquins que va començar a fer sonar guitarres durant el 2010. Inicialment formats pel Xavier Marin i Paco Colombàs, el so del duet es movia entre melodies de rock acústic i veus esquerdades: 'Oso Leone' (2011, foehn records) és el primer material que va sortir a la llum. Tota una declaració d'intencions.

El passat 2012, la família Oso Leone va créixer, no només en el nombre de membres tot formant un quintet (amb Eusebio Alomar, Alfons Dell'Olmo i Jonathan Muntaner), sinó amb la qualitat i experiència que han aconseguit transmetre. 'Mokragora' (2013, foehn records) és un disc exquisit, una delícia de tonalitats folk i paisatges sonors, que ha estat inclós en múltiples llistes de "lo millor de l'any" amb motius ben sòlids. "Ficus", "Cactus" o "Alçaria" són temes enormes plens de textures que guanyen unes dimensions descomunals en directe.

T'estàs preguntant si val la pena donar-los una oportunitat? Escolta'n el tema següent i no te'ls perdis al Primavera Sound d'enguany, on han estat inclosos en la sessió de divendres. No està malament.

+info: bandcamp | facebook | web

Donem una oportunitat a... Fira Fem

La trajectòria de Fira Fem acaba de fer un gir de 360º amb el fitxatge pel segell barceloní Aloud Music. Provinents de diferents punts de la geografia espanyola, aquest trio es va conèixer a Madrid, on el 2009 van encentar el projecte de Fira Fem. Després d'un parell de maquetes buscant un so i estil propis, i tenint força acceptació en mitjans com Radio3 o Mondo Sonoro, el 2012 ha estat el seu any amb la publicació del seu primer treball 'Aedificatoria'.

És fàcil de comparar-los amb bandes de renom com Animal Collective o Caribou per la combinació hipnòtica de psicodèlia i electrònica a parts iguals, guitarres i sintetitzadors que s'entrellacen a la perfecció amb aires de post-rock, recolzades per veus caleidoscòpiques i delirants. 'Aedificatoria' és sòlid, madur i ple de matisos, amb grans moments com "Pando Light" o "Old Man's Jacket" on deambulen pels camins del deliri, o en "Cine Azteca", ple de pinzellades tropicals que recorden a El Guincho. Molta alerta amb Fira Fem i no us perdeu el seu directe.

Fira Fem - "Cine Azteca"

+info: web | facebook | aloudmusic | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Mates Mates

Des de la plana de Vic arriba Mates Mates, un quintet de joves amb nom curiós que confeccionen un folk-pop rural tenyit de psicodèlia d'allò més divertit. Cantant en català (i amb alguna pinzellada italiana), aquest 2012 han editat el seu primer treball 'Vida animal' (Famèlic Records): 12 temes breus i sense complexos sobre les quotidianitats de la vida a pagès, entre les quals destaca "El pinsà" o "Residència nuclear".

Proposta molt original i sincera produïda per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) que combina guitarres talentoses amb trombons descompassats, veus esquerades amb línies de baix eclèctiques i et recordarà a noms com Ia Clua, Pau Riba, Pavement o Vampire Weekend. Sense embuts, han vingut per quedar-se.

+info: bandcamp | facebook | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Olivemoon

Olivemoon és una banda catalana-sueca formada a Barcelona el 2007. Encapçalada per Marc Navarro i Jona Oliva, han anat incorporant peces al puzle fins als 5 membres actuals, trobant definitivament el seu so i estil. Al març de 2011 van estrenar el seu primer treball 'The Thick Forest', un EP de 8 temes que es mouen a ritmes de folk tenyits de rock i pop, una agradable amalgama entre el bluegrass de Mumford & Sons, la delicadesa de Bon Iver o fins i tot l'accessibilitat de Coldplay.

Des que l'Albert Puig els va incloure en les seves sessions de Delicatessen a iCat.fm (i al seu recopilatori anual), el ressò que estan tenint ha anat in crescendo. I no és per a menys. Peces tan genials com "As We Grow" o "Washing Machine" són tota una declaració del que són capaços de confeccionar, en la densitat del bosc.

+info: web | facebook | bandcamp | soundcloud | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Boreals

"Electrònica amable" definien els col·legues d'Indispot. Unes paraules francament adients a la proposta musical d'aquest jove trio barceloní, format el 2011 per Miquel Serra i els germans Víctor i Xavier Paradís.

Fa ben poc que Boreals roden per aquest difícil món de la música, però el seu nom ja comença a sonar arreu, donant-se a conèixer gràcies a plataformes com bandcamp, d'on et pots descarregar gratuïtament la seva música. 'Rome' (2011) és el seu treball de debut, un EP de 9 temes amb l'electrònica com a fil conductor, que destaca per la bona sinergia entre guitarres i sintetitzadors, movent-se meticulosament entre els camins del post-rock i de l'ambient pop.

"Tiempo líquido" o "Invierno fractal" són hits immediats que no passaran desapercebuts, sent l'inici d'una aventura molt prometedora.

+info: bandcamp | facebook | myspace | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Poomse

Poomse és un terme coreà que serveix per definir un tipus d'art marcials. A més, és el nom escollit pel projecte personal del mallorquí Llorenç Rosselló, que ja fa uns anys va captivar amb una maqueta el segell barceloní Foehn Records.

El 2010 publicà el seu primer àlbum, 'Tomorrow Will Come & It Will Be Fine' i poc temps després continuà creant i ara edita 'Star' (2011, Foehn Records), un EP amb 4 temes esplèndids que es pot descarregar gratuïtament des de bandcamp. Influenciat per bandes com Low o Codeine, incorpora pinzellades de jazz o moments experimentals al seu repertori que ben segur et sorprendran.


+info: MySpace | Facebook | Bandcamp | RateYourMusic

Donem una oportunitat a... Sense Sal

Format per 8 amics de Terrassa i rodalies el 2010, alguns d'ells encara no arriben a la majoria d'edat. Però la proposta que presenten no entén de temps. Amb una combinació de guitarres i ukuleles, flautes i trompetes, Sense Sal factura un folk amb aires pop al més pur estil Manel o fins i tot Beirut.

Aquesta primavera passada s'han autoproduït un primer EP, que porta per títol 'Tardes de sol i préssecs' (2011), després que hagin estat seleccionats pel concurs de maquetes Sona9. De fet, han ocupat la tercera posició de la votació popular. "Ara" és un dels primers temes que es pot escoltar (la resta, aquí), que en directe al mig del carrer sona prou bé. En sentirem a parlar.

Sense Sal - "Ara"

+info: myspace | facebook | twitter | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Litoral

És una paradoxa molt gran que una banda que es fa dir Litoral estigui afincada a Madrid (!!!). Accidentalment o no, Pau Roca i la seva colla (membres de Tachenko, La Habitación Roja o Fantasma#3, entre d'altres), han editat un primer EP '#1' (2010, Limbo Starr), que es mou a ritme de folk, de pop, i de bossanova, amb ukuleles, guitarres portugueses i violins, embolcallades d'històries ben quotidianes i properes. Us sona familiar? Litoral és una nova proposta d'aquest estil que tants bons resultats està donant a la música cantada en català tot i que es faci al centre de la península, i temes com aquest espectacular "Un segle de paisatges" (al vídeo de sota en un curiós directe) els avalen.

Litoral - "Un segle de paisatges"

+info: myspace | facebook | bandcamp | rateyourmusic

Donem una oportunitat a... Hamsterloco

Trencant una mica el patró dels descobriments, he topat amb un col·lectiu ben particular que, sota la llicència de Creative Commons i amb Hamsterloco com a nom de guerra, editen tota mena de música electrònica experimental: "Providing ephemeral data", comenten ells mateixos.

El projecte es va encetar ja fa una colla d'anys a Barcelona, durant el 1995, de la mà dels germans Pitarch, Marc [Koulomek] i Aleix [Ashbrg], i Martí Ruiz [Katatsumuri], i des d'aleshores han publicat una quarantena de treballs juntament amb altres artistes (la majoria es poden descarregar gratuïtament), que inclouen reivindicacions com la polèmica creada per la SGAE contra perruqueries i barberies.

Avui en dia, amb tanta Ley Sinde, tant Ramoncín i tanta collonada, trobar gent que publica sota un NetLabel és un acte d'agraïment.
"Disculpen el caos. Gracias."

HamsterTAPE - Recopilació

+info: web | myspace | facebook | blogspot

Donem una oportunitat a... MiNE!

Casualitats de la vida, m'acabo d'adonar que vaig compartir classes, exàmens, pràctiques i patiments amb un parell dels integrants de MiNE! (segur que ni se'n recorden de mi). He estat veient l'entrevista que Enderrock els ha fet aquest passat juliol, escoltant algunes de les cançons que tenen penjades i aquest és un moment ideal per parlar de la bona feina que estan fent.

Berni, Ret, Txiri i Ricky van formar MiNE! a Barcelona el 2007 i van guanyar la novena edició del concurs de maquetes Sona 9. Això els ha portat a editar un disc que sortirà a la llum el proper 21 de setembre i que, segons ells mateixos, "sona poderós". Porta per títol 'Un brindis pel nen androide' i, com es pot intuir, té una gran dosi de ciència ficció i melodies pop-rock.

Anteriorment, havien editat 'Maria Antonieta' (2007) i l'EP 'Selva de mar' (2009). I la següent peça és un clar exemple del seu estil.

MiNE! - "Fumar"

+info: MySpace | Facebook | RateYourMusic

Donem una oportunitat a... Estúpida Erikah

Repassant els noms del festival La Plaça Odissea (que es va celebrar fa uns dies a Barcelona), Estúpida Erikah ocupava, amb lletra petita, la darrera posició de la llista. Un nom cridaner, totalment desconegut, em va picar la curiositat.

MySpace em té acostumat a solucionar aquest tipus d'inquetuds, i amb una sola escolta (perquè tenen el seu primer disc tot penjat 'Decorant interiors, decorant exteriors' (2010)) vaig poder constatar que aquestos egarencs amaguen quelcom interessant a tenir en compte.

Estúpida Erikah sona a Low, Arab Strap, Tindersticks o Micah P. Hinson (de fet, els anomenaria els Micah P. catalans) i fan caçons sobre el futbol, els festivals estiuencs o acomiadaments dolorosos. "La princesa alegre" o "Decorant interiors, decorant interiors" són autèntiques preciositats.

Donem una oportunitat a... Pepet i marieta

Pepet i marieta, tot i el nom, és una banda amb un parell de virtuds: poder explicar tota mena d'històries ben properes i casolanes a partir d'una base eclèctica d'estils (no és broma afirmar que una sola cançó pot contindre rumba, rock, jota, ska, folk o bolero). Formats ja fa una dècada, vénen d'Ulldecona, les Terres de l'Ebre, lloc que els inspira la major part de les històries que ens expliquen en cada cançó.

Els podeu veure en diversos concerts repartits per tota la geografia catalana, però una vegada al mes Josep Bordes (veu, guitarra i ànima del projecte) deixa el grup per tocar en solitari a l'Astrolabi, bar al cor de Gràcia, en format acústic i molt, molt a prop del públic. Les rialles estan garantides. Altament recomanable.

+info | web | myspace

Donem una oportunitat a... Sexy Bicycle

Algunes vegades comences a remenar pel MySpace. D'un grup a un altre. D'aquest a un tercer. I fins a un quart. Cançons enregistrades amb mp3 cutre, que costa distingir si el que escoltes és la veu o és el soroll de fons. Gent que penja les seves històries buscant que algú els en faci ressò. Sexy Bicycle ho han acoseguit. Nika i Levan Kvaratskheli són dos georgians afincats a Barcelona que divaguen per ambients psicodèlics i amb pressupost zero, i que han aconseguit captar el meu interès a través del seu espai a internet.

Em pregunto si una bicicleta pot ser sexy, i us recomano que no us espanteu perquè els títols de les seves cançons siguin frases com "Sex with your mother" o "Hardcore flames". Les lletres no s'entenen.

Donem una oportunitat a... El Petit de Cal Eril

Amb aquest nom i aquestes pintes? qui són? una banda? vols dir que triomfaran?

El Petit de Cal Eril, segons diu el seu MySpace, són 7 i són de Guissona (Lleida), tot i que no ho tinc molt clar. Ells diuen que sonen com "de tot una mica... i com... si et menges una pruna, escup el pinyol o et naixerà un pruner al ventre...", però jo diria que fan pop juganer, acústic, amb campanetes i sorollets, veus fines i de nens, música alegre que sona la mar de bé i no et deixa indiferent.

Tenen una maqueta del 2007, 'Per què es grillen les patates?' i actualment, sense discogràfica ni cap contracte, estan enregistrant el seu primer àlbum, 'El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol', i n'hi ha molts que ja l'esperen amb candeletes. Així ho confirma que vagin fent concerts per Barcelona, com a l'Heliogàbal el proper 11 d'abril. No us els perdeu!