1r Festival Experimental de Curtmetratges de Lleida

Porta per títol Curtis MyFilm, i és un festival de curtmetratges experimentals que han de ser forçosament realitzats amb una càmera Harinezumi. No tens ni idea de com és el funcionament d'aquest tipus d'aparell? Fes un cop d'ull aquí.

Per la resta de requisits: tema lliure, màxim 10 minuts... Totes les bases estan disponibles al seu web. Si ets un fan del surrealisme, la creativitat en moviment i del cine en general, no t'ho pensis, encara ets a temps de participar. Fins el proper 14 de setembre.

+info: web | facebook | twitter

Curtmetratge de Manel per presentar "Aniversari"

Avui seran inifinites les notícies, els blocs i els diaris que titularan "El segon disc de Manel, ja la venta!". I és que el ressò mediàtic que ha assolit el quartet de Barcelona ha traspassat totes les fronteres possibles fins el punt que es nota el neguit del públic per escoltar aquesta nova entrega de cançons.

Aquí també voldria parlar del seu segon disc, però encara no l'he escoltat, així que de moment em conformo amb la carta de presentació de '10 milles per veure una bona armadura'; tot un pas endavant cap al cinema, amb Sergi López disfressat de Sherlock Holmes, Biel Durán de majordom miniatura, una nova història de mirades i desitjos, referències a Lost o ET... I tota la música de Manel.

La vida de Ian Curtis en 121 minuts

Són diversos els directors de videoclips que darrerament han provat sort fent incursió a la gran pantalla. Alguns, com Michel Gondry, han creat un estil propi inconfusible; altres, com Mark Romanek, no han tingut la mateixa fortuna i s'han quedat en un intent sense més transcendència. 'Control' (2007) és la primera temptativa de l'holandès Anton Corbijn, i atenent al resultat, pronostico que no serà la última.

'Control' narra la vida i història de Ian Curtis, líder de la mítica banda de post-punk de finals dels 70 Joy Division, fent un retrat acurat de la seva trajectòria, la creació de la banda, les diferents relacions personals del músic, els alts i baixos, les excentricitats damunt l'escenari... fins a la seva destrucció com a persona, presentant una excel·lent fotografia en B&W i unes actuacions impecables, tant de Sam Riley (Ian Curtis), com de Samantha Morton (Debbie).

Sam Riley en el paper d'un deprimit Ian Curtis

La cinta et té atrapat des de l'inici degut al ritme sostingut i les extravagàncies del músic, però és extraordinari el final (tranquils, res d'spoilers). Tothom coneix el desenllaç de la vida de Ian, fet que aprofita el director per mostrar, tan sols, les imatges imprescindibles, ni una més, ni una menys, d'aquell fatídic 18 de maig del 1980, tancant el film d'una manera punyent.

Altament recomanable.

The Lost Gloves

The Lost Gloves és la primera història de dibuixos animats de la lituana Justina Švambarytė. Imagino que no en té ni idea de que estic escrivint sobre ella, i que a continuació podeu veure aquest curt. Ja sigui per les imatges, la música, la història... ella dirà el que vulgui, però tractar-se d'un inici no està gens malament!

A més, fa quantitat de creacions artístiques que penja a devianART. Així que si en voleu saber més, doneu-li un cop d'ull.

Labas saldaini! =)

Punt i final al Baumann 2008

Durant tota la setmana s'ha celebrat el Festival de Curtmetratge Baumann a Terrassa, on hem anat veient curts, alguns bons, altres més fluixos.

Chema García és el guanyador del premi al "Millor Videoclip", amb la peça "Flashback al revés", que posa imatges a la cançó de Klaus & Kinski. Com que aquest home està pluriempleat recollint premis per tota la geografia del nostre país, i aprofitant que el Lluís és col·lega seu, hem assistit a la cloenda de la festa amb una mica més d'interés.

Lluís, dedicant-nos unes paraules al rebre el premi.

El millor curtmetratge de ficció en cinema ha estat atorgat al cineasta Daniel Sánchez Arévalo (el director de "AzulOscuroCasiNegro") per "Traumalogía", merescudament. Per la part "Local" i "Experimental", el guardonat ha estat "120 Grados", de Juanjo Fernández. Pel que fa a l'animació, "Revolt of the Mouses".

L'any que ve hi tornarem, però amb un curt a concurs i, esperem, un premi sota el braç que sigui nostre (i no prestat).


PD: Val a dir que en aquests moments el menjador del nostre petit habitatge lluiex un parell de premis (un aconseguit per nosaltres, un altre no) que donen un toc de qualitat a la llar.

Vídeos de Cinema (I)

Ja que aquestos dies ens deixem caure pel Baumann, entre moltes creacions (per així anomenar-les d'alguna manera políticament correcta) hem pogut veure alguns videoclips que són petites obres d'art.

Heus aquí alguns dels que més m'han cridat l'atenció.
No tenen desperdici!

Love of Lesbian - Universos Infinitos


Standstill - La Risa Funesta


Klaus & Kinski - Flashback al Revés

curts! curts! curts!

A veure si prenem alguna idea interessant entre el 16 i el 27 del proper setembre al Festival de Curtmetratges Baumann 08, que se celebra a Terrassa cada any.

Curts! Curts! Curts! Aquest és el crit. 85 seleccionats en total. Realment no hi ha gran cosa més a dir. Només consultar el programa de mà per veure-hi tota l'oferta.

Fi de la 3a temporada de Dimarts de Cine

(fes 'clic' per veure el cartell amb més resolució)

Posem punt i final a la tercera temporada de Dimarts de Cine.

Per acabar aquest curs amb bon sabor de boca, us presentem una petita selecció de joies en format cinematogràfic: des d'una comèdia amb tocs musicals com és Alta Fidelidad; un astut dogma escandinau, Italiano para Principiantes; passant per un drama fosc i complicat, una increïble història d'amor i engany, La Ardilla Roja; o vivint la màgia i fantasia de Tim Burton i Eduardo Manostijeras; fins a tancar la sessió a finals de maig amb la delicadesa, l'amor i els sentiments que es desprenen de la coreana Hierro 3.

Us hi esperem a tots!

Endika 5

Els Amics de Terrassa estan inquiets. Si ja fa uns quants dies vam ensenyar el polèmic Embolic Col·lectiu_, en aquesta ocasió Elías, Endika i Lluís ens presenten una increïble història de clons a Endika 5...

Embolic Col·lectiu_

I aquí estàvem nosaltres, amb la nostra peça audiovisual, Embolic Col·lectiu_ , a la XI Mostra de Cine Jove d'Elx.

I aquí està el Lluís, recollint el premi al millor curtmetratge en català/valencià d'aquesta eidició celebrada just fa una setmana.

Polèmica, bastanta. Satisfacció, inexplicable.

No faig cap resum del contingut. Simplement us deixo amb el curtmetratge i valoreu per vosaltres mateixos:

Embolic col·lectiu_

Cafè Curt

Sessions de curtmetratges al Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida el darrer dimecres de cada mes a les 21.30h.
La propera trobada, el 26 de Març a les 21.30h.

La programació constarà de 4 curts nominats als premis Goya + el guanyador de la passada edició
("Salvador", d'Abdelatif Hwidar, 10').

Entrada lliure, per suposat.

Tota la informació aquí.

Juno vs Little Miss Sunshine

- Considerada la peli indie d'aquest 2008.

- Personatges ben definits i estrafolaris, poc convencionals.

- Ellen Page (Juno, la protagonista), actuació increïble, t'arriba.

- Comèdia agredolça, gens tramposa, amb situacions divertides.

- Banda sonora genial, repàs exquisit per bandes ben reconegudes.

- 1 Òscar el 2008 al millor "Guió Original".


- Pel·lícula per veure al cinema en versió original, per la riquesa i enginy dels diàlegs.

- Altament recomanable.




S'accepten crítiques.=P

- Considerada la peli indie del passat 2007.

- Personatges estrafolaris, exagerats i ridículs, poc convencionals.

- De tots els protagonistes, no n'hi ha cap que m'emocionés.

- Comèdia tramposa que pretèn, però que difícilment desperta rialles.

- Banda sonora convencional, res de l'altre món.


- 2 Oscars el 2007 al millor "Guió Original" i "Actor Secundari" (Alan Arkin).

- Pel·lícula per veure un dissabte després de dinar a Antena 3 (i opcionalment, quedar adormit).

- Completament prescindible.

Animac 2008

Arriba la 12a edició de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, l'Animac, que s'està celebrant a Lleida dels del passat 25 de Febrer i que tancarà portes el proper 2 de Març.

La consigna de la mostra és clara, cinema d'animació de qualitat des d'arreu del món per a totes les edats durant una setmana, repartit per diferents espais de la ciutat de Lleida. No obstant, enguany s'aposta més pels tallers i, des de la pròpia organització, se n'espera la participació del públic, no només com a simples espectadors del festival, sinó com a col·laboradors actius.

Tota la programació del festival.

Juno, pel·lícula indie

Aquest és el cartell de Juno, pel·lícula de l'americà Jason Reitman que sona diàriament a tots els nivells, ja que ha obtingut 4 nominacions als Oscars d'enguany (millor pel·lícula, director guió i actriu (Ellen Page)). Film que encara no he vist, però que en tinc força ganes.

I el perquè de tot aquest ressó? Està sent considerada la comèdia indie d'aquest any passat 2007, divertida, intel·ligent i emocionant, en diuen, i la música hi té un paper molt important per haver-se guanyat aquesta etiqueta: peces de Belle & Sebastian, Sonic Youth, Cat Power o la Velvet Undergroungd en són el factor principal.

Feu-li una ullada al tracklist:

01. All I Want Is You - Barry Louis Polisar - 2:37
02. My Rollercoaster (Juno Film Version) - Kimya Dawson - 0:53
03. A Well Respected Man - The Kinks - 2:41
04. Dearest - Buddy Holly - 1:53
05. Up The Spout - Mateo Messina - 0:54
06. Tire Swing - Kimya Dawson - 3:07
07. Piazza, New York Catcher - Belle & Sebastian - 3:01
08. Loose Lips - Kimya Dawson - 2:23
09. Superstar - Sonic Youth - 4:08
10. Sleep (Instrumental) - Kimya Dawson - 0:52
11. Expectations (Remastered Version) - Belle & Sebastian - 3:35
12. All The Young Dudes - Mott The Hoople - 3:35
13. So Nice So Smart - Kimya Dawson - 2:45
14. Sea Of Love (Remastered Version) - Cat Power - 2:22
15. Tree Hugger - Kimya Dawson & Antsy Pants - 3:14
16. I'm Stickng With You - The Velvet Underground - 2:27
17. Anyone Else But You - Moldy Peaches - 2:59
18. Vampire - Antsy Pants - 1:20
19. Anyone Else But You - Michael Cera & Ellen Page - 1:56

Lo únic que espero és que no sigui com la "Pequeña Miss Sunshine" (Little Miss Sunhine), d'enguany, pel·lícula que no vaig soportar i que em va posar realment noerviós.

Sort amb els premis, i escolteu la banda sonora.

Dimarts de Cine amb els estudiants de la Ciutadella (Barcelona)

Aquestos dos d'aquí som el Lluís i jo mateix qui, amb molt d'entusiasme, ha dut a terme Dimarts de Cine, aquesta iniciativa que porto comentant des de fa pràcticament un any:

Aquest és l'ambient que es va aplegar el passat Divendres 14 de Desembre a la Residència d'estudiants de la Ciutadella (Barcelona).

I aquesta és la proposta que va fer que totes aquestes cares estiguessin atentes durant un parell d'hores a la pantalla, que disfrutessin d'una nit de cinema, companyia, palometes i descans davant els exàmens.

Cartell informatiu

En definitiva, una divertidíssima nit, de cine, de gent, d'amabilitat...
Moltes gràcies a tots. =)

Trilogia Kevin Smith

Dimarts de Cine no s'atura i aquesta setmana, a part de la tradicional projecció de dimarts, tenim el plaer d'oferir 3 pel·lícules seleccionades dins la filmografia de l'eclèctic Kevin Smith, aquest mateix 28 de Novembre, a la residència d'estudiants de Terrassa.

Aquesta iniciativa sorgeix arran de la bona acceptació que va tenir el curs passat la projecció de la trilogia de Regreso al Futuro.

Per aquesta ocasió hem escollit la divertidíssima Mallrats (1996), la tragicomèdia Persiguiendo a Amy (1997) i el clàssic de Clerk's (1994), primera obra del director americà, i primer gran èxit de la seva carrera.

Pels que no conegueu res Kevin Smith, heu de saber que es tracta d'un dels homes més frikis que he pogut veure: amant de tot lo relacionat amb els còmics, Star Wars, els Videojocs, el hockey, el sexe... Temes recurrents que fan que no puguis para de riure, moltes vegades, per lo absurdes que són les situacions.


[Els horaris de les projeccions i demés informació la podeu consultar al mateix cartell de la sessió.]

2a Temporada de Dimarts de Cine

Aquí estem, nou curs, més cinema. Seguint la mateixa política que ja vam començar l'any passat, els Dimarts a la nit teniu una cita amb el cine. I les primeres projeccions d'enguany ja estan decidides: "Nueve Reinas", "Odette, una comedia sobre la felicidad" i "Hero".

Us hi esperem a tots!

(clica per veure'l més gran)

Regreso al Futuro (tot d'una tirada)

Llarga nit de cine el dimecres. Els Dimarts de Cine es traslladaven de dia per projectar la trilogia completa de la mítica pel·lícula Regreso al Futuro (Robert Zemeckis). Puntuals a les 22.00, el conegut fan número 1 de la saga, Endika, va oferir unes paraules motivants als espectadors que no omplíem la sala, però déu ni do.

Després d'un bon regust de boca i unes ralles amb les primeres aventures va arribar el punt àlgid de la nit amb la segona pel·lícula. Alguns espectadors distrets es van incorporar i es va fer overbooking a la sala. I un cop acabada la segona part, va venir la tercera. Val a dir que pèssimes les dos tot i que el fan número 1 ens intentés fer veure que no era així.

Però allí estàvem, tots atents per no perdre'ns entre el 1955, 30 anys endavant, 70 enrere... Amb les palometes i ben acomodats als sofàs. 6 hores més tard, apareix el títol "The End" i donem per finalitzada la nit i ja estem pensant en quina serà la propera trilogia per projectar a Dimarts de Cine.

Tot un èxit.

Avui dimarts, avui cine

Després de l'exitosa projecció de la setmana passada "Lila Dice" als Dimarts de Cine, aquesta setmana continuem amb més cine de la mà de l'humor de Woody Allen i "Manhattan" (1979).

Com sempre, teniu les sinopsis i la propera projecció al cartell. I recordeu que ens trobem a les 22.30h a la sala del costat del gimnàs.

Us hi esperem! =)


Per a qualsevol comentari, queixa, reclamació, amenaça de mort... Aquí estem. Fes-nos saber la teva opinió!

Requiem for a dream

Si hi ha una pel·lícula que m'ha deixat impactat aquests últims dies, és aquesta la visualització de Requiem for a Dream, o lo que és el mateix, Requiem por un Sueño, el segon llargmetratge del paranoic Darren Aronofsky, després que allà al 1998 creés Pi.

Buscant adjectius per poder descriure amb poques paraules els 102 minuts d'escenes ràpides, impactants i intenses, crec que parlar d'angoixa, intel·ligència, realitat, fixació, duresa, inquietud, anhel o angoixa (ja l'havia dit?), et situen i et descol·loquen alhora. Però tot plegat és una històra molt ben explicada, d'uns personatges "normals i corrents" que, tot i portar vides aparentment contradictòries, es veuen involucrats en un camí sense fi que els portarà a la seva pròpia destrucció, tant física com psíquica. La història d'una mare i el seu fill, l'obsessió pel protagonisme i la televisió envers les drogues i la vida marginal. Un Rèquiem que es crea i es cultiva i que sona, cada vegada amb més intensitat, a dos bandes.

Mare (Hellen Burstyn) i fill (Jared Leto), tenint una plàcida conversa

Impressionant muntatge i posada en escena. I impactant música, composada per Clint Mansell (del qual no havia sentit a parlar mai, però quin home!), capaç de fer una banda sonora que encaixa com l'anell al dit a cada fotograma d'aquest rèquiem.

Així que aprofito per a recomanar tant la pel·lícula en sí, com la música, la qual poso a la disposició de tothom, tot i que si algú se sent ofès, només cal que m'ho faci saber i trauré immediatament l'arxiu de l'abast de tothom. Disfruteu-la!

Petit aperitiu del tema principal, si t'agrada, aquí sota en tens les 33 peces senceres per descarregar.

BSO Requiem for a Dream