Covers: "Between the Bars"

Era el febrer del 1997, quan un jove Elliott Smith de 28 anys editava "Between the Bars" dins de l'àlbum 'Either/Or', un tema de pell de gallina, trist, poètic, colpidor, sobre estar atrapat entre dos coses, indecís de no saber què fer.

La força d'aquestes notes han servit per inspirar a una bona colla d'artites a fer les seves pròpies versions del tema. És el cas de la cantant americana Madeleine Peyroux, a qui li va donar un toc més jazzístic i sofisticat el 2004.

Seguint amb la simplicitat d'un piano i amb la seua veu particular, Chris Garneau també va homenatjar Elliott Smith el 2007, incorporant-la a 'Music for Tourists'.

En un to més orquestral i sense lletra, la Vitamin String Quartet deixà que els violins portessin la melodia de la peça. Emily Haines (de Metric), Stephanie Schneiderman o Agnes Obel també en tenen versió, i és que és fàcilment una de les cançons més versionades dels últims temps.

Covers: "Heartbeats"

Algunes cançons, pel fet de ser versionades i tornades a versionar, passen a adquirir la dimensió de mítiques. És el cas d'"Hallelujah!" o el de "Heartbeats", un tema originalment signat pels suecs The Knife i que obria el seu àlbum 'Deep Cuts' (2003). Tota una bomba electro-pop, plena de sintetitzadors, que feia les delícies dels fans de la banda i que ara és àmpliament coneguda.

Però aquesta és la versió que la gent coneix? No. Van haver de passar tan sols uns mesos perquè el cantautor José González, també suec, canviés radicalment l'estil de l'original i reinventés la peça fent-ne una versió acústica, amb tan sols la línia de guitarra i la seva veu, i l'inclogués al seu àlbum de debut en solitari, 'Veneer' (2003).

One night to be confused
One night to speed up truth
We had a promise made
Four hands and then away.

Both under influense
We had devine scent
to know what to say
Mind is a razorblade.

To call for hands of above
to lean on
Wouldn't be good enough
for me, no.

[...]

I apartir d'aquí, una bona col·lecció de remixos per a pistes de ball fets per qualsevol anònim deejay, que ja no poden arribar a millorar mai aquests dos prodigis.

Covers: "Hallelujah!"

Són moltes les versions que volten d'aquesta magnífica cançó, creada pel canadenc Leonard Cohen, allà al 1985 i que es va incloure per primera vegada al seu àlbum Various Positions.

Now Ive heard there was a secret chordThat david played, and it pleased the lordBut you dont really care for music, do you?It goes like thisThe fourth, the fifthThe minor fall, the major liftThe baffled king composing hallelujahHallelujah (x4)[...]

9 anys més tard, trobem una de les millors versions i més reconegudes, interpretada per Jeff Bucley i inclosa al seu treball Grace (1994). Hi va inclure algunes estrofes més, va pausar el ritme, fent-la més tranquil·la, donant-li una introducció més misteriosa i aplicant-hi arranjaments de guitarra a l'estil Buckley.Una altra de les versions que han triomfat és la Rufus Wainwright, interpretada especialment per la banda sonora de la pel·lícula Shrek, l'any 2001. En aquest cas incorpora el piano substituïnt els acords de guitarra.

Seguint la tònica de Wainwright, John Cale va interpretar també "Hallelujah", amb piano, quan va fer l'àlbum d'homenatge a Leonard Cohen l'any 1991, I'm Your Fan: The Songs of Leonard Cohen by...

I moltes altres, de millors o de pitjors... Però lo que està clar és que aquesta cançó no passa desapercebuda per la majoria de la gent. Hallelujah!!